Antes era, era… Ara, ni paller ni era !!! Avui porto tot lo sant del dia recossirant pel tronat a veure si trobo un bon sarpat de paraules pallareses. Valtri No us podeu ni arribar a imginar lo goi  que me farí puguer roplegar-n’hi un bon monté… Però tu, ni per ascassualitat hai antrepussat amb cap ni una. Ja acostuma a pasar, hi ha dies que les coses no s’escuncen com un voldrí. Per molt que maleies no hi ha res a fer. Semblo fato i potser, tamé, ja començo a leleiar però després de tant batanar per molt que m’escurrona només fai que pantegar i targonar sense taleiar-me que… Continua la lectura →

“En català, també és de llei”   La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha posat en marxa aquesta campanya, amb la qual es repassen una sèrie de circumstàncies en què és perfectament legítim utilitzar el català en l’àmbit jurídic. El català és la llengua pròpia de Catalunya i els ciutadans la poden usar al món de la justícia sense discriminació ni retards, així es pot usar en els jutjats i als registres, amb els advocats i a les notaries amb total garantia jurídica i legal.   Com a resum podem dir que:    1. En català, els documents són vàlids. Es poden presentar els documents en… Continua la lectura →

Antes era, era… Ara, ni paller ni era !!! A bocafoscant, sempre sopava a la taula de la cuina mentre padrí apariava la llenya al foc i m’explicava alguna història de quan era jove.   A jo m’agradave jugar amb les brases. Amb rames de freixera les remenava i m’agradave veure com les aixaldes s’ enlairaven xemeneia amunt.   -Et pixaràs al llit!! –m’escridassave padrí. Jo deixava les branques de freixera i començava a remenar les brases amb els esmolls. Padrí, cansat de malea’m i que jo no creguessa, m’agafave amb un sarpat, em posave al seu cantó al banc de la cuina i començave a deixar anar una nova… Continua la lectura →

PELL DE VIDRE __________________________________________________________________________ Era la primera vegada que visitava aquell edifici d’arquitectura clàssica construït feia 50 anys, on vivien temporalment unes 60 persones i on s’instal.laria durant uns mesos o un temps indefinit. Tot depenia de com es succeïssin els esdeveniments. Tots els papers necessaris per poder pernoctar-hi estaven en regla i signats, i ara, ja a la seva habitació, caminava lentament davant de la finestra… amunt i avall, amunt i avall… com un animal ferit i acorralat a la seva gàbia. No li agradava aquella estança, era com l’antesala al no futur, a la pèrdua de l’esperança, però era la millor. La resta d’espais al voltant d’ella tampoc… Continua la lectura →

Ja som al cor de l’hivern. Al matí, tot just obrir els ulls, miro per la finestra i veig els prats ben blancs, hi ha una bona gibrada. Quin gel deu fer al carrer, penso, mentre trio roba ben dobla per vestir-me. Surto de casa ben emborrassada, fa un fred que pela. El cel està ben brom. A la ràdio del cotxe diuen que nevarà i tot just acaben d’anunciar-ho comencen a caure els primers borruscalls de neu. Centenars, milers, de voliaines blanques i flonges omplen l’aire. Aparco el cotxe i corro cap a la feina. Només he de caminar uns metres però arribo ben enreulada. Quina gisca! Neva tot… Continua la lectura →