PELL DE VIDRE

0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×

PELL DE VIDRE

__________________________________________________________________________
Era la primera vegada que visitava aquell edifici d’arquitectura clàssica construït feia 50 anys, on vivien temporalment unes 60 persones i on s’instal.laria durant uns mesos o un temps indefinit. Tot depenia de com es succeïssin els esdeveniments.

Tots els papers necessaris per poder pernoctar-hi estaven en regla i signats, i ara, ja a la seva habitació, caminava lentament davant de la finestra… amunt i avall, amunt i avall… com un animal ferit i acorralat a la seva gàbia.



No li agradava aquella estança, era com l’antesala al no futur, a la pèrdua de l’esperança, però era la millor. La resta d’espais al voltant d’ella tampoc eren una meravella i al menys a la seva entrava la llum des de l’albada i s’il.luminava els dies de sol.

Cada mati entrava per la porta, sempre oberta, de l’habitació, la Marta i conversaven una petita estona a la sala o al passadís. La Marta, que en cap moment li havia amagat la veritat, i les seves paraules de consol eren sinceres. A la Marta, l’acompanyava sempre el Jan, qui, com si fos la seva ombra la seguia silenciós, atent a qualsevol explicació, intentant empresonar les paraules, fixant-les a la seva memòria per quan arribés el moment en que les hauria de fer servir com a seves.

Havia passat un mes… una eternitat, les visites l’havien distret de l’avorriment, havia llegit, menjat, plorat i enrabiat… pel matí feia projectes… per la tarda els descartava…

Aquell matí, quan els va veure aparèixer per la porta, com cada dia, amb aquell plec de papers, va pensar que per fi s’acostava el final d’aquelles vacances obligades, no desitjades…

Va llegir amb preses la informació, amb avidesa, amb el desig de tenir per fi l’oportunitat d’acabar amb aquella etapa d’incertesa i poder així començar un camí nou ple de felicitat o d’infortuni o d’acceptació, d’esperança i de llui-ta, però a la fi un camí cap a la certesa de la fragilitat de la vida, què com si fos vidre, en un instant es pot trencar en milers de petits fragments.

DIAGNOSTIC: Camí nou d’acceptació, d’esperança i de lluita. Adenocarcinoma de mama. Carcinoma ductal infiltrant S’aconsella derivació oncològica immediata. Signat: Dra. Marta Vidí Rou Metge Intern Resident: Jan Cloti Mir
(Autora del relat: Fina Abril i Garcia)___________________________________

FluixNo està malamentEstà beAquest em serveixFantàstic Puntuació: 4,60 de 5 - 5 Vots
Carregant ... - 2.316 visites
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×