Angelina Cases Andreu… Un batec constant Brolla l’aigua de les profunditats de la terra, i dona vida al riu, que tot sovint, esdevé un company inseparable en la vida de moltes persones i del paisatge. Les seves aigües, fresques i netes, sacien la set i refresquen; a través d’elles, en les zones tranquil·les, es pot observar tota la vida que hi batega. Una gran explosió de bellesa s’amaga sota els arbres de las seves riberes, arbres grans i petits als quals alimenta i ajuda a créixer. El seu entorn convida a passejar i explorar espais nous, els sentits s’aguditzen, el seu soroll constant tranquil·litza, fa somiar i desperta imaginació i… Continua la lectura →

Maria Rubinat, partint de la terra… acaricia l’argila Nascuda de la Terra, l’argila és un remei meravellós per a moltes malalties i també una matèria que modelada, permet admirar peces d’extraordinària bellesa creades pels ceramistes. La ceràmica requereix un gran coneixement de la tècnica i gust estètic i artístic, a més d’un llarg aprenentatge. Abans, quasi totes les comarques tenien algun taller, però ara queden pocs. L’aparició de nous materials va ser la causa de la gran dificultat per mantenir-los. Malgrat això han aparegut ceramistes, que, amb el seu treball individual, experimentat dia a dia, han donat una nova dimensió a la ceràmica. Aquest podria ser el cas de la… Continua la lectura →

Carme de Castellarnau…el llenguatge tendre de la natura Quan arriba la tardor, el Sol s’allunya lentament de la Terra, els dies s’escurcen i, hom esdevé tot sovint melangiós, cercant els llocs més assolellats per gaudir de la calidesa de la seva llum; el camp, cansat, reposa després d’un fructífer període. La natura ens sorprèn amb un ventall infinit de colors; els arbres, de fullatges caducs, es queden sense fulles i lentament una immensa estora cobreix la terra; els fruits de tardor afalaguen el nostre paladar amb els seus sabors tant diferents als de les fruites d’estiu. La primavera d’hivern, és un temps de trànsit entre l’estiu i l’hivern que ens… Continua la lectura →

Llorenç Sànchez i Vilanova, escriptor del Pallars Es fa difícil resumir en tant poc espai, la trajectòria tant prolífica i enriquidora d’aquest escriptor pallares, doncs ja durant els anys quaranta va participar als Jocs Florals i certàmens d’aquells anys, essent repetidament guardonat i després d’aquell període d’aprenentatges, evoluciona vers una obra més sòlida i ambiciosa, que l’ha dut a publicar a l’entorn d’un centenar de llibres de molts diversos gèneres: història, biografia, article d’opinió, poesia, assaig, teatre, guionatge, crítica d’art, traducció, estudi diplomàtic… Nascut a Barcelona l’any 1930 i condicionat per esdeveniments familiars, Llorenç Sànchez i Vilanova, es traslladà a La Pobla de Segur, on la seva vida ha transcorregut… Continua la lectura →

Lucia Mas Garcia… un rossinyol a la Val d’Aran El rossinyol, es un ocell que ja de molt jove es fa notable per la bellesa del seu cant, tant aviat te un dring clar com de plata, com un so aflautat i planyívol que omple de música la matinada, el crepluscle i fins i tot la nit. Com ell, la Lúcia, va néixer compassant la seva respiració al ritme de la música, doncs ja de petita el seu niu estava envoltat de notes musicals i poesia que van assaonar el camí pels temps en que prendria el vol i començaria a cantar. Lucia Mas Garcia, cantaire aranesa, va néixer el… Continua la lectura →

L’artesa Jaume Ramon, unes mans plenes de sol Passant per sota les porxades del poble de Boí, i al final d’un carrer amb molta pendent, ens trobem davant d’una porta de vidriera, que en cap moment insinua l’encisador tresor de bellesa que s’amaga al seu darrera. Un home amable obra la petita portat que dona pas al seu senzill taller, un món únic de creació, imaginació i tendresa. En Jaume Ramon de Cal Sabater de Boí va néixer a Taüll l’any 1925 i com tota la gent de la seva època, ja de molt jovenet es va veure obligat a treballar de pagés. Després va marxar a El Pont de… Continua la lectura →

Tot sovint, caminant pel carrer, ens creuem amb persones de les que no en sabem res més que la feina que fan i de quina família son i a voltes ni tant sols això, i ignorem la seva vessant creativa i humana que els fa únics i irrepetibles. Aquest podria ser el cas d’en Josep Colom, fill de Cal Roi del poble de Malmercat, casat amb la Teresa de Llessui amb qui tedos fills en Pau i l’Arnau. En Josep es un home senzill, discret, amb el que es pot parlar d’una manera distesa i col·loquial i amb una gran disponibilitat per fer-nos conèixer tot allò que sigui quelcom interessant… Continua la lectura →

En Carles Vives és un home d’un tarannà senzill, obert i molt planer, que tot seguit estableix una relació de confiança que et fa sentir com a casa. Va néixer a Talarn (Pallars Jussà) el 6 de Novembre de 1950 i estudià intern al col·legi Sant Miquel de Molins de Rei, i és en aquesta ciutat on formà una família i si va establir, repartint el seu cor entre Molins de Rei i el seu poble de Talarn. Malgrat que va estudiar peritatge mercantil, la seva veritable passió ha estat sempre recollir i expandir els acudits populars, la qual cosa, l’ha portat a editar un primer recull «Riure per les… Continua la lectura →