Lucia Mas Garcia… un rossinyol a la Val d’Aran

0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×

Lucia Mas Garcia… un rossinyol a la Val d’Aran

luciaEl rossinyol, es un ocell que ja de molt jove es fa notable per la bellesa del seu cant, tant aviat te un dring clar com de plata, com un so aflautat i planyívol que omple de música la matinada, el crepluscle i fins i tot la nit. Com ell, la Lúcia, va néixer compassant la seva respiració al ritme de la música, doncs ja de petita el seu niu estava envoltat de notes musicals i poesia que van assaonar el camí pels temps en que prendria el vol i començaria a cantar. Lucia Mas Garcia, cantaire aranesa, va néixer el 26 de novembre del 1954 a Vilanova i la Geltrú, estudià a les Escolàpies de Figueres, i acabada la carrera treballà de mestre d’adults a Vilanova. Al 1976 va tenir el seu primer contacte amb l’Aran, arrel d’un viatge familiar i ja a aleshores va quedar impressionada per aquesta terra. Però va ser l’amor que la va portar a arrelar-hi. Casada amb l’aranès Jusep Loís Sans Socasau, algú els hi va escriure: ”A vosaltres dos, que teniu una terra als peus i alguna cosa a dir”. Te dos fills, en Pau i l’Alide. Enamorada de l’Aran, d’Occitània, de Catalunya i de la cançó, la seva vida a Betren transcorre entre el seu treball de mestre a la petita escola d’Escunhau, la família i la música.
Cada any realitza varies actuacions a l’Aran, essent l’únic exponent de cantautora que mai hi ha existit. S’acompanya sempre amb la guitarra i per els músics: Gilbert Julià (contrabaix i xarango), Jordi Bardella i de Castellarnau (guitarra) i l’Erik Fourcade (piano). Compta amb més de setanta composicions pròpies -a més de les adaptacions i recuperacions- que parlen d’infants, d’amor, de recuperació Occitana, de poemes musicats, de dol, de pena i reivindicació Nacional. Estima els escenaris on la intimitat li permet la improvisació i el diàleg amb el públic. Teresa Pamies escriu d’ella: ” …una timidesa intrèpida que exclou la estridència i la demagògia. Balades i cròniques sobre el món observat, explicat sense estrafer la veu ni eludir els aspectes més sòrdids de la nostra societat,…”
L’any 1989 guanyà el premi de Cançó Occitana a les Valls Occitanes di Piamont a Itàlia. Ha guanyat una beca d’investigació a la Universitat de Barcelona. Ha participat en molts recitals a diversos indrets: Perpignà, Lleida, Barcelona, Bordèu, Tolosa, Sitges, Balaguer, Nimes… Durant l’estiu del 98 va impartir un curs de Musica Aranesa a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent.
Durant la conversa, hom te la certesa de que la seva vida és una historia d’amor amb la terra i amb totes les persones i esdeveniments que s’han creuat en el seu camí. Tornant a casa, acabada l’entrevista, ens acompanya la pau que emana i el seu alè.
Discografia: Sota el patrocini d’Idees i Projectes te editat un CD “Ena Antara” (En la terra de ningú, en el país de la llibertat). Te en projecte treure un segon CD de nadales en aranès i un tercer de cançons de dones.

FluixNo està malamentEstà beAquest em serveixFantàstic Puntuació: 3,33 de 5 - 3 Vots
Carregant ... - 2.303 visites
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×