L’artesa Jaume Ramon, unes mans plenes de sol
Passant per sota les porxades del poble de Boí, i al final d’un carrer amb molta pendent, ens trobem davant d’una porta de vidriera, que en cap moment insinua l’encisador tresor de bellesa que s’amaga al seu darrera.
Un home amable obra la petita portat que dona pas al seu senzill taller, un món únic de creació, imaginació i tendresa. En Jaume Ramon de Cal Sabater de Boí va néixer a Taüll l’any 1925 i com tota la gent de la seva època, ja de molt jovenet es va veure obligat a treballar de pagés. Després va marxar a El Pont de Suert on durant 4 anys va aprendre i treballar en l’ofici de sabater. Casar-se amb la Teresa de Callis de Boí a l’any 1951 va donar un nou sentit a la seva vida, i es traslladà a viure en aquest encisador poble, on roman des de llavors i on durant molts anys compaginà l’ofici de sabater amb el treball a la fabrica de la Font del Bou. Com a sabater, s’especialitzà en la fabricació de sabates ortopèdiques, la seva feina acurada i perfecta va fer que li vinguessin clients d’arreu a cercar els seus treballs.
Però fa 36 anys, la seva vida va donar un tomb molt important arrel d’un accident de moto que l’obligà a estar immòbil, molt de temps en recuperació i li deixà algunes seqüeles. Tot aquest cúmul d’esdeveniments van fer que penses en una sortida que li pogués permetre estar ocupat, i es així com va començar a treballar el boix, primer fent culleres, forquilles, anells… i més tard, la seva inspiració, el portà a modelar les arrels del boix, que amb les seves formes suggeribles li permeten extreure de si mateix tota la seva vessant creativa: bastons d’una bellesa extraordinària, on hom pot recolzar la mà en delicades figures d’animals; de les arrels més grosses, expressives figures que tenen vida pròpia; antics salers de fusta de pi; teies de rantiner… S’endevina en els seus treballs un intercanvi d’afectes i diàleg sense paraules entre la natura -el boix amb les seves arrels capritxoses i l’home sensible i atent a quelcom missatge que rep d’elles per transformar-les.
Durant tota la conversa hom te la certesa de que només ell o persones com ell poden extreure tanta bellesa i realisme d’una arrel: estima i respecta al bosc que es generós amb ell, te molta cura a l’hora d’escollir el material, paciència per l’assecat que és molt important i observa, a vegades, dies i dies l’arrel indefinida, fins que l’inspiració dona pas a la forma.
El seu somni: Un museu a Boí, on poder exposar totes les seves obres perquè tothom pugui gaudir-ne i admirar el treball de l’artesà, tant sovint oblidat.
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 1.900 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
