Mostra totes les entrades de La borrufa

Mª Teresa Dies Llovera produïnt calor a les comarques pirinenques

Mª Teresa Dies Llovera produïnt calor a les comarques pirinenques La llana -pèl de les ovelles i dels moltons- és la fibra animal més comú i més utilitzada de la terra. Els productes elaborats amb llana pura donen una escalfor saludable i sense produïr suor. Antigament servia d’intercanvi. Arribava a la fàbrica en sacs, bruta i suarda. Es classificava velló per velló segons la qualitat, i es rentava per passar-la després pel batuar, primera màquina de llargues pues d’acer que inicia la preparació pel seu pentinat i estirat. Després, es regava a l’untador amb olis per facilitar el seu pas per les màquines i fer-la més flexible. A continuació passava… Continua la lectura →

Pollastre amb blat de moro

Pollastre amb blat de moro INGREDIENTS 1 pollastre d’1 1/2 kg 100 gr. de mantega 1 gotet de xerès 1 llauna de blat de moro 2 cebes grosses 3 cullerades de melmelada de taronja amarga llorer, farigola, sal, pebre ELEBORACIÓ Es prepara el pollastre a quarters, com si s’hagués de fer a la brasa. En una plata d’anar al forn amb 50 gr de mantega es posen els quarters de pollastre. Es posen al forn i es van vigilant; cal girar-los quan ja són cuits d’un costat. En una cassola es posen els 50 gr. de mantega que han quedat i quan és fosa s’hi afegeixen les cebes ratllades, remenant-ho… Continua la lectura →

Gall Fer -Tetrao urogallus

Gall Fer -Tetrao urogallus Tetraònid de la família dels Gal·liformes, símbol de l’avifauna pallaresa. Conegut popularment pel nom de gall salvatge o gall fer. És de costums esdentaries i difícil de veure. El mascle amida 85 cm. de llargada i pesa normalment de 3,5 a 5 quilos. El seu plomatge és obscur, gairebé negre, amb reflexos verdosos al pit; té l’ull envoltat per d’una pell nua i vermella; una gran cua arrodonida i el bec de color clar. La femella, anomenada gallina, fa uns 61 cm, pesa uns 2 kg., té una coloració on domina el castany. S’alimenten d’herbes, larves de formiguers, aglans, fruites del bosc, i s’empassa pedres per… Continua la lectura →

Agusti Marcial…el guaridor de tristeses

Agusti Marcial…el guaridor de tristeses Comença la festa!…els músics es preparen, les notes dels seus instruments musicals omplen l’espai…entrem en el remolí de les sensacions, de les emocions…en el món fascinant i màgic del ball!… Escoltant qualsevol peça musical ens deixem emportar…li donem per mís per sensibilitzar i mobilitzar el nostre cos transformant-se en quelcom viu. La sentim com si l’haguéssim escrit, com si coneguéssim els seus secrets; no cal ser ballarí per experimentar el plaer de ballar, dos persones o sols mitjançant el ritme i el moviment…Tanquem els ulls…Com una brisa ens acarona la dolçor del vals, seductor i romàntic; de sobte una turbulència ens enva eix, el vertigen… Continua la lectura →

RATAFIA

RATAFIA INGREDIENTS 3 1/2 litres d’anís 12 nous verdes 1 llimona, la pell 1/2 branca de canyella 20 flors de camamilla 1 nou moscada 1 bon brot d’orenga, de farigola i de menta ELABORACIÓ La ratafia, va bé de fer-la entre els mesos de juliol i agost, que és quan les nous són tendres i les podeu partir a trossos amb un ganivet. En una garrafa de vidre, fiqueu-hi l’anís i tireu-hi tots els ingredients i les nous partides a trossos. Deixeu-ho a sol i serena durant quaranta dies, sense remenar-ho. Després, filtreu-ho i poseu-ho en ampolles per al seu consum. Ratafia de groselles: 1 kg. de groselles. 1 litre… Continua la lectura →

Museu d’Isona

Museu d’Isona Els museus, son espais d’art on es conserven trossets de la història dels pobles. Ens endinsen en les èpoques antigues -de fa cents o milers d’anys- d’aquestes comarques i es una manera enriquidora d’ampliar els coneixements dels llocs que visitem i gaudir del passat. El Pallars Jussà: Museu dels Raiers (El Pont del Claverol), material gràfic i documental sobre rais i raiers d’arreu del món i local. Museu de la Conca Dellà (Isona), importants vestigis arqueológics romànics de l’antiga Isona; paleontologia dels dinosaures que poblaren la terra fa 65 milions d’anys, mostres de petjades i nius fòssils d’ous; etnologia vitícola. Museu Comarcal de Ciències Naturals (Tremp), exposició permanent… Continua la lectura →

Salmo amb mantega d’herbes

Salmo amb mantega d’herbes INGREDIENTS 4 rodanxes gruixudes de salmó 75 g. mantega 1 llimona, sal, pebre i julivert Mantega d’herbes 1 cullerada, fresc i trinxat: de cerfull, d’estragó, de julivert, d’espinacs i de créixens. 8 filets d’anxova. 2 cull. de tàperes. 4 cogombres agres. 4 rovells d’ou dur. 125 g. mantega. 50 ml. d’oli d’oliva. 4 cull. vinagre d’estragó. Sal i pebre. ELABORACIÓ Unteu les rodanxes de salmó amb mantega. Coure a la planxa 3 minuts per banda (flama moderada). Unteu-les altra vegada amb la resta de mantega i amb una mica de mantega d’herbes, assaoneu amb sal i pebre a discreció. Coure 3 minuts més per una banda… Continua la lectura →

Trencalòs – Gypaetus barbatus

Trencalòs – Gypaetus barbatus Ocell carronyaire de l’ordre dels falconiformes, de la familia dels accipítrids. Necròfag (el més gran d’Europa), conegut popularment pel nom de Trencalòs, l’únic ossívor o menjador d’ossos del planeta. Pot arribar fins a 2,77 m. d’envergadura i un pes mitjà de 6 kg., d’ales llargues, estretes, i cua llarga romboïdal. El dors, les ales i la cua són de color gris fosc, quasi negre, i té blanc el raquis de les plomes. Les parts inferiors són ataronjades-groguenques quan són adults. Des de la base de les mandíbules li neixen unes filoplomes a tall de barbeta, de color ben negre; d’ací li ve el nom llatí de… Continua la lectura →