Arxius de: OCI i CULTURA

Cuina i receptes

LA PRUNA, DOLÇA i APETITOSA

La pruna és una d’aquelles fruites que tenim la sort de poder menjar tot l’any. Perquè fresca de temporada o assecada sempre és dolça i apetitosa. I si a més comprem prunes de les nostres terres, estarem ajudant els productors locals i estalviant emissions de CO2 al planeta, així que és doblement satisfactori! Fruit de la prunera, de la família de les Rosàcies, la pruna és una fruita d’estiu la recol·lecció de la qual s’allarga fins a principis de tardor, en funció de la varietat, per això encara en podem trobar al mercat. Té el seu origen en el Caucas, Turquia i l’Iran, estenent-se posteriorment a la resta de regions… Continua la lectura →

Cinema, l'altre cine

CINEMA i GASTRONOMIA

Cinema i gastronomia per Núria Casaubó- Enrique Beck La gastronomia és una disciplina que tracta sobre la relació de l’ésser humà amb l’alimentació i. també, l’entorn o el medi ambient on vivim. Aquesta definició engloba tantes coses que on diu gastronomia podria dir sense pertorbar el sentit, societat o cultura. El menjar, la cuina, l’agricultura, els costums i rituals al voltant d’una taula ben o pobrament servida acaba sent, com aquell qui diu, el lloc més humà, més socialitzant, més definitori del que som, nosaltres, els éssers humans. Un lloc privilegiat per observar-nos. El cinema que té per temàtica directa o indirecta la gastronomia és desorbitant tant en ficció com… Continua la lectura →

L'espai de la llengua

Antes era, era… Ara, ni paller ni era !!! recossirant

Antes era, era… Ara, ni paller ni era !!! Avui porto tot lo sant del dia recossirant pel tronat a veure si trobo un bon sarpat de paraules pallareses. Valtri No us podeu ni arribar a imginar lo goi  que me farí puguer roplegar-n’hi un bon monté… Però tu, ni per ascassualitat hai antrepussat amb cap ni una. Ja acostuma a pasar, hi ha dies que les coses no s’escuncen com un voldrí. Per molt que maleies no hi ha res a fer. Semblo fato i potser, tamé, ja començo a leleiar però després de tant batanar per molt que m’escurrona només fai que pantegar i targonar sense taleiar-me que… Continua la lectura →

L'espai de la llengua

EN CATALÀ, també és de llei

“En català, també és de llei”   La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha posat en marxa aquesta campanya, amb la qual es repassen una sèrie de circumstàncies en què és perfectament legítim utilitzar el català en l’àmbit jurídic. El català és la llengua pròpia de Catalunya i els ciutadans la poden usar al món de la justícia sense discriminació ni retards, així es pot usar en els jutjats i als registres, amb els advocats i a les notaries amb total garantia jurídica i legal.   Com a resum podem dir que:    1. En català, els documents són vàlids. Es poden presentar els documents en… Continua la lectura →

L'espai de la llengua

Antes era, era… Ara, ni paller ni era !!! bocafoscant

Antes era, era… Ara, ni paller ni era !!! A bocafoscant, sempre sopava a la taula de la cuina mentre padrí apariava la llenya al foc i m’explicava alguna història de quan era jove.   A jo m’agradave jugar amb les brases. Amb rames de freixera les remenava i m’agradave veure com les aixaldes s’ enlairaven xemeneia amunt.   -Et pixaràs al llit!! –m’escridassave padrí. Jo deixava les branques de freixera i començava a remenar les brases amb els esmolls. Padrí, cansat de malea’m i que jo no creguessa, m’agafave amb un sarpat, em posave al seu cantó al banc de la cuina i començave a deixar anar una nova… Continua la lectura →

L'espai de la llengua

PELL DE VIDRE

PELL DE VIDRE __________________________________________________________________________ Era la primera vegada que visitava aquell edifici d’arquitectura clàssica construït feia 50 anys, on vivien temporalment unes 60 persones i on s’instal.laria durant uns mesos o un temps indefinit. Tot depenia de com es succeïssin els esdeveniments. Tots els papers necessaris per poder pernoctar-hi estaven en regla i signats, i ara, ja a la seva habitació, caminava lentament davant de la finestra… amunt i avall, amunt i avall… com un animal ferit i acorralat a la seva gàbia. No li agradava aquella estança, era com l’antesala al no futur, a la pèrdua de l’esperança, però era la millor. La resta d’espais al voltant d’ella tampoc… Continua la lectura →

Cinema, l'altre cine

VIDES CREUADES

Ja és un tòpic dir que el cinema ens permet “viure altres vides”. Una pel·lícula ens pot traslladar a llocs remots on possiblement mai anirem o a èpoques passades perdudes per sempre en el temps. Podem, gràcies al cinema, sortir de la nostra indefugible primera persona, veure el món, els mons, a través d’altres ulls (els del director o els dels actors) i aconseguir que aquestes altres mirades, com tota mirada humana, ens diguin molt de nosaltres mateixos, potser més del que ens vindria de gust escoltar. El cinema -encara que no només el cinema- intenta mitigar aquesta incapacitat humana que ens dificulta  transcendir-nos i poder  percebre la realitat d’una… Continua la lectura →

L'espai de la llengua

Antes era, era… Ara, ni paller ni era !!! gibrada

Ja som al cor de l’hivern. Al matí, tot just obrir els ulls, miro per la finestra i veig els prats ben blancs, hi ha una bona gibrada. Quin gel deu fer al carrer, penso, mentre trio roba ben dobla per vestir-me. Surto de casa ben emborrassada, fa un fred que pela. El cel està ben brom. A la ràdio del cotxe diuen que nevarà i tot just acaben d’anunciar-ho comencen a caure els primers borruscalls de neu. Centenars, milers, de voliaines blanques i flonges omplen l’aire. Aparco el cotxe i corro cap a la feina. Només he de caminar uns metres però arribo ben enreulada. Quina gisca! Neva tot… Continua la lectura →