Es Corbilhuers… Caliu al poble de Les Els estels il·luminen la nit. A la claror de la lluna, es cull tota mena d’herba remeiera. El foc, segons la creença, poder purificador i fecundant del sol, purifica l’aire i les persones, doncs aquesta nit, els mals esperits, els dracs i les bruixes, infesten l’aire… Comença la festa al carrer, a la plaça, espai predilecte de la gent. El riu, gran amic dels habitants de Les (Val d’Aran), els acompanya i refresca… La tradició mil·lenària del solstici d’estiu ha arrelat profundament en aquest poble, el dia 23 de juny, la nit de Sant Joan, nit màgica, de misteris i llegendes, es crema… Continua la lectura →

Mª Teresa Dies Llovera produïnt calor a les comarques pirinenques La llana -pèl de les ovelles i dels moltons- és la fibra animal més comú i més utilitzada de la terra. Els productes elaborats amb llana pura donen una escalfor saludable i sense produïr suor. Antigament servia d’intercanvi. Arribava a la fàbrica en sacs, bruta i suarda. Es classificava velló per velló segons la qualitat, i es rentava per passar-la després pel batuar, primera màquina de llargues pues d’acer que inicia la preparació pel seu pentinat i estirat. Després, es regava a l’untador amb olis per facilitar el seu pas per les màquines i fer-la més flexible. A continuació passava… Continua la lectura →

Agusti Marcial…el guaridor de tristeses Comença la festa!…els músics es preparen, les notes dels seus instruments musicals omplen l’espai…entrem en el remolí de les sensacions, de les emocions…en el món fascinant i màgic del ball!… Escoltant qualsevol peça musical ens deixem emportar…li donem per mís per sensibilitzar i mobilitzar el nostre cos transformant-se en quelcom viu. La sentim com si l’haguéssim escrit, com si coneguéssim els seus secrets; no cal ser ballarí per experimentar el plaer de ballar, dos persones o sols mitjançant el ritme i el moviment…Tanquem els ulls…Com una brisa ens acarona la dolçor del vals, seductor i romàntic; de sobte una turbulència ens enva eix, el vertigen… Continua la lectura →

Les puntaires de Tremp… la musica dels boixets Segons la llegenda, la primera puntaire a Catalunya va ser la Reina Elisenda… A partir de l’alta edat mitjana arriben notícies de la punta al coixí, les primeres puntes catalanes són d’or, argent i sedes de colors, fetes amb fils gruixuts i anomenades randes. Cap el 1600 apareixen els patrons, d’origen italià i l’ofici de puntaire s’estén per tot Europa. Al segle XVIII, a Catalunya, es treballa intensament i es formen tallers principalment a la costa. El comerç de la punta esdevé molt important i s’envien moltes canes a Amèrica i altres llocs. Al segle XIX es treballa en lli i en… Continua la lectura →

Angelina Cases Andreu… Un batec constant Brolla l’aigua de les profunditats de la terra, i dona vida al riu, que tot sovint, esdevé un company inseparable en la vida de moltes persones i del paisatge. Les seves aigües, fresques i netes, sacien la set i refresquen; a través d’elles, en les zones tranquil·les, es pot observar tota la vida que hi batega. Una gran explosió de bellesa s’amaga sota els arbres de las seves riberes, arbres grans i petits als quals alimenta i ajuda a créixer. El seu entorn convida a passejar i explorar espais nous, els sentits s’aguditzen, el seu soroll constant tranquil·litza, fa somiar i desperta imaginació i… Continua la lectura →

Maria Rubinat, partint de la terra… acaricia l’argila Nascuda de la Terra, l’argila és un remei meravellós per a moltes malalties i també una matèria que modelada, permet admirar peces d’extraordinària bellesa creades pels ceramistes. La ceràmica requereix un gran coneixement de la tècnica i gust estètic i artístic, a més d’un llarg aprenentatge. Abans, quasi totes les comarques tenien algun taller, però ara queden pocs. L’aparició de nous materials va ser la causa de la gran dificultat per mantenir-los. Malgrat això han aparegut ceramistes, que, amb el seu treball individual, experimentat dia a dia, han donat una nova dimensió a la ceràmica. Aquest podria ser el cas de la… Continua la lectura →

Carme de Castellarnau…el llenguatge tendre de la natura Quan arriba la tardor, el Sol s’allunya lentament de la Terra, els dies s’escurcen i, hom esdevé tot sovint melangiós, cercant els llocs més assolellats per gaudir de la calidesa de la seva llum; el camp, cansat, reposa després d’un fructífer període. La natura ens sorprèn amb un ventall infinit de colors; els arbres, de fullatges caducs, es queden sense fulles i lentament una immensa estora cobreix la terra; els fruits de tardor afalaguen el nostre paladar amb els seus sabors tant diferents als de les fruites d’estiu. La primavera d’hivern, és un temps de trànsit entre l’estiu i l’hivern que ens… Continua la lectura →

Llorenç Sànchez i Vilanova, escriptor del Pallars Es fa difícil resumir en tant poc espai, la trajectòria tant prolífica i enriquidora d’aquest escriptor pallares, doncs ja durant els anys quaranta va participar als Jocs Florals i certàmens d’aquells anys, essent repetidament guardonat i després d’aquell període d’aprenentatges, evoluciona vers una obra més sòlida i ambiciosa, que l’ha dut a publicar a l’entorn d’un centenar de llibres de molts diversos gèneres: història, biografia, article d’opinió, poesia, assaig, teatre, guionatge, crítica d’art, traducció, estudi diplomàtic… Nascut a Barcelona l’any 1930 i condicionat per esdeveniments familiars, Llorenç Sànchez i Vilanova, es traslladà a La Pobla de Segur, on la seva vida ha transcorregut… Continua la lectura →