Comú de Particulars… una tasca enriquidora   Després de travessar el pont sobre el riu Flamisell, a mà dreta, davant l’antiga muralla defensiva de la població, es troba un edifici emblemàtic amb aspecte de proa d’embarcació on, forjat, llegim el nom de Comú de Particulars. L’autor del projecte inicial va ser el Sr. Enric Vilanova (El Cubà) i D. Lluís Sert. L’edifici, va ser dissenyat dins de la línia “Arquitectura racionalista”, l’any 1982 per l’arquitecte Joan Arnalot, fill de la vila. Al segle XIII, La Pobla de Segur (Pallars Jussà), tenia uns 500 habitants. Tots els pagesos estaven obligats a utilitzar un molí de farina propietat de la família LLorens… Continua la lectura →

Taüll, envoltat de prats i boscos, ens dona la benvinguda. Per carrers empedrats arribem a la Residència- Casa de Pagès Ca de Casolà, on ens reben en una càlida i confortable cuina, centre vital de les cases dels pobles de muntanya, un soc de llenya crema a la llar de foc. La padrina, fent mitjons, ens fa companyia i participa en la conversa durant l’entrevista. Experimentem una gran sensació de confort i de calma… Cada any a la primavera l’Aurora Torrelles de Ca de Casolà, sortia a recollir gerds en les tarteres que hi ha a les muntanyes que envolten el poble, per fabricar-se la seva pròpia melmelada. Assabentada que… Continua la lectura →

Josep de casa Monica i Gil de casa Permicas…mans que parlen del passat   La fusta, ha estat, des de l’antiguitat, un dels recursos naturals més utilitzats per l’humanitat. Des de temps llunyans s’han venerat els boscos i s’ha celebrat el culte a l’arbre.   L’home va utilitzar arrels i troncs per tallar tots els estris domèstics, accessoris pel bestiar, per la pesca, la caça, sabates, joguines, jocs d’adults, vaixells, carros, instrument musicals… Des de l’edat mitjana, les vaixelles utilitzades per famílies importants eren de fusta i es consideraven “obra de fust”. La costum d’utilitzar recipients de fusta no ha mort del tot, encara avui, hi ha utensilis de cuina… Continua la lectura →

Pal de Paller… criatures, criatures… El teatre, tot sovint es considerat una activitat elitista i minoritària i per a molts avorrida. Anar al teatre no forma part en general de les costums habituals malgrat que durant segles ha estat una de les més antigues manifestacions de l’anima humana i un vehicle molt important de comunicació. De petits la flama del teatre i la imaginació està sempre encesa en les representacions, en el joc, en la conversa…ens movem en la realitat encantada i a voltes deformada però sempre encisadora… Perquè quan som adults abandonem aquesta pràctica saludable? És per això, que hem de valorar l’esforç de grups teatrals com “Pal de… Continua la lectura →

Es Corbilhuers… Caliu al poble de Les Els estels il·luminen la nit. A la claror de la lluna, es cull tota mena d’herba remeiera. El foc, segons la creença, poder purificador i fecundant del sol, purifica l’aire i les persones, doncs aquesta nit, els mals esperits, els dracs i les bruixes, infesten l’aire… Comença la festa al carrer, a la plaça, espai predilecte de la gent. El riu, gran amic dels habitants de Les (Val d’Aran), els acompanya i refresca… La tradició mil·lenària del solstici d’estiu ha arrelat profundament en aquest poble, el dia 23 de juny, la nit de Sant Joan, nit màgica, de misteris i llegendes, es crema… Continua la lectura →

Mª Teresa Dies Llovera produïnt calor a les comarques pirinenques La llana -pèl de les ovelles i dels moltons- és la fibra animal més comú i més utilitzada de la terra. Els productes elaborats amb llana pura donen una escalfor saludable i sense produïr suor. Antigament servia d’intercanvi. Arribava a la fàbrica en sacs, bruta i suarda. Es classificava velló per velló segons la qualitat, i es rentava per passar-la després pel batuar, primera màquina de llargues pues d’acer que inicia la preparació pel seu pentinat i estirat. Després, es regava a l’untador amb olis per facilitar el seu pas per les màquines i fer-la més flexible. A continuació passava… Continua la lectura →

Agusti Marcial…el guaridor de tristeses Comença la festa!…els músics es preparen, les notes dels seus instruments musicals omplen l’espai…entrem en el remolí de les sensacions, de les emocions…en el món fascinant i màgic del ball!… Escoltant qualsevol peça musical ens deixem emportar…li donem per mís per sensibilitzar i mobilitzar el nostre cos transformant-se en quelcom viu. La sentim com si l’haguéssim escrit, com si coneguéssim els seus secrets; no cal ser ballarí per experimentar el plaer de ballar, dos persones o sols mitjançant el ritme i el moviment…Tanquem els ulls…Com una brisa ens acarona la dolçor del vals, seductor i romàntic; de sobte una turbulència ens enva eix, el vertigen… Continua la lectura →

Les puntaires de Tremp… la musica dels boixets Segons la llegenda, la primera puntaire a Catalunya va ser la Reina Elisenda… A partir de l’alta edat mitjana arriben notícies de la punta al coixí, les primeres puntes catalanes són d’or, argent i sedes de colors, fetes amb fils gruixuts i anomenades randes. Cap el 1600 apareixen els patrons, d’origen italià i l’ofici de puntaire s’estén per tot Europa. Al segle XVIII, a Catalunya, es treballa intensament i es formen tallers principalment a la costa. El comerç de la punta esdevé molt important i s’envien moltes canes a Amèrica i altres llocs. Al segle XIX es treballa en lli i en… Continua la lectura →