Arxius de: NATURA i ESPORTS

Les falles: la ruta del foc

Les falles: la ruta del foc Aquesta festa tradicional, relacionada amb el culte solar, va aparèixer abans de l’arribada dels indoeuropeus. Aquest ritu el feien els homes per donar gràcies als déus per l’èxit en les collites i l’arribada del solstici d’estiu. Es creia que els mals esperits, que sortien a mitja nit, fugien en veure el foc i les fogueres. Les falles són troncs resinosos de pi d’uns 2 m. de llargària. Els trossos de teia s’enganxen a un mànec de freixe o avellaner amb filferro i puntes. Hi ha una varietat de falles anomenades “rentines” que són teies d’una sola peça. En apropar-se la festa de cada poble,… Continua la lectura →

Libèl·lula – Odonat

Libèl·lula – Odonat Pterigots de gran envergadura, coneguts popularment pel nom de cavallets del diable, estiracabells, avions, libèl·lules, espiadimonis o damisel·les. De cos allargat, amb 4 ales membranoses amb un reticle venós abundant que determina la classificació. El cap immòbil. Ulls compostos voluminosos. Antenes curtes. Peces bucals de tipus mastegador. Mandíbules fortament dentades. Tòrax robust més petit que l’abdomen i que fa que les llargues potes, es col·loquin a la part del davant. L’abdomen cilíndric i llarg te 10 segments i a l’extrem caudal presenta dos cercs. Els adults tenen un vol ràpid i sorollós, mentre que els anomenats cavallets del diable presenten un vol més lent, indecís i silenciós.… Continua la lectura →

La Vall més feréstega de la Val d’Aran

Camins de miners i contrabandistes La Vall mes feréstega de la Val d’Aran Es recomana fer la ruta de Porcingles a Pontaut a peu, doncs té una durada de 2 hores i el recorregut és molt fàcil. Aquest itinerari era utilitzat com a via principal del contraban i dels durs treballs a les mines de Liat. Durant el recorregut gaudirem de la bellesa d’Era Lana de Les, del massís de Maladeta i dels espessos boscos de l’obaga de la Vall de Toran. L’iniciarem a Palanca de Peirarrot a la pista d’accés a Sant Joan de Toran, a la cruïlla del nucli de Porcingles. Abans del pont, es pren la pista… Continua la lectura →

Molsa – Briates

Molsa – Briates Plantes de la família dels briòfits, fixades al substrat per mitjà de rizoides, de caulidis amb fil·lidis disposats a l’entorn i espores que originen un protonema filamentós. Creixen en grups, d’aspecte delicat, són molt fràgils sobretot en estat sec. Es troben des de la terra baixa fins l’alta muntanya. Hi ha aprox. 15000 espècies. Tenen diferents formes i dimensions: coixinets densos, gespes esponjoses de superfície ondulada, arborescents, catifes, xarxa… La majoria són de color verd en els seus diferents tons pàl·lids: verd clar, daurat, blavós, rosat, purpurí, fosc negrós, groguenc vermellós, verd gris o platejat, blanquinós, verd vermellós, grogós, olivaci…En general viuen en ambients humits i ombrívols:… Continua la lectura →

Estanys de Cabdella

Estanys de Cabdella Prenent com a punt de sortida La Pobla de Segur en direcció al Pont de Suert, arribarem al poble de Senterada i agafarem la carretera que va a la Pobleta de Bellveí i la Torre de Capdella, a la capçalera del Flamicell. La carretera acaba a les instal·lacions de la presa, que travessarem i on veurem, ben indicat, el camí de l’estany Gento i el refugi de Colomina. A peu, en direcció N-NE, seguirem el carener per una costa de forta pendent. Seguirem la via del carrilet i travessarem els tres túnels que hi trobarem. Estarem aprox. 1h. per fer aquest camí força planer des de l’aparcament… Continua la lectura →

Circ de Saboredo

Circ de Saboredo Situació: divisòria de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà. Prenent com a punt de sortida l’heliport de Vaquèira, seguirem la pista forestal que ressegueix la ribera de Ruda i que és transitable per a qualsevol vehicle fins a la pleta de Campo (a partir d’aquí, si el vehicle es tot terreny, s’hi pot transitar fins a la pleta de Saboredo); més endavant, la pista, es comença a enfilar i s’endinsa, riu amunt, per una zona d’arbredes fins a la Pleta de Saboredo, on neix el camí que va al refugi. Aquest camí, que segueix un curs escalonat, està ben senyalitzat i te poca dificultat. Seguirem la… Continua la lectura →

Esquirol – Sciurus vulagaris

Esquirol – Sciurus vulagaris Mamífer rosegador arborícola de la família dels esciúrids, conegut pel nom d’esquirol. Amida uns 45 cm. De cua molt llarga, peluda i estarrufada; cap i coll diferenciats del tronc; orelles llargues i punxegudes, amb plomalls de pèls a la punta durant l’hivern; potes anteriors curtes, les posteriors llargues i fortes que li permeten saltar d’un arbre a l’altre. Tenen 8 mamelles. Depenent de la subspècie, el sexe, l’edat i l’estació, el seu pelatge varia de color. Menja molt: pinyons, nous, glans, avellanes, bolets i insectes…i a la tardor, els forats dels arbres li serveixen de rebost. Ocupa gran part de Catalunya. Habita a les pinedes, alzinars,… Continua la lectura →

Flor de Neu – Leontopodium alpinum

Flor de Neu – Leontopodium alpinum Herba perenne de la família de les compostes coneguda popularment pel nom de flor de neu. De rizoma ben ramificat, tija de 8 a 30 cm, dreta, molt tomentosa, simple; tot sovint te de 2 a 5 tiges que surten de la mateixa base. Fulles d’un verd gris clar, alternes, blanquinoses per sota. Flors blanques, totes bulboses, amb aparença llanosa de 3 a 5 cm, de diàmetre. Creix en els alts pasturatges i roquissers del Pirineu, especialment als massissos calcaris del sector occidental, altituds entre 1.700 i 3.200 m. Al sector oriental, es troba tan sols en una serralada prepirinenca a Falgars (Berguedà). Floreix… Continua la lectura →