Arxius de: NATURA i ESPORTS

Pont de Suert – Presa de Cavallers

Pont de Suert – Presa de Cavallers Aquesta ruta esta situada al terme municipal de Barruera (Alta Ribagorça). El recorregut es suau, l’única dificultat és el trajecte des de la presa de Cavallers fins al refugi. Amb cotxe, des de la vall de Boi, enfilarem la carretera en direcció al balneari de Caldes, que arriba a la presa de l’estany de Cavallers, on hi ha aparcament. A peu mateix de la presa trobarem el camí que puja als estanys de a vall superior. El camí segueix la ribera de l’estany de Cavallers pel costat dret fins a l’altre cap, la pleta del riu Malo. Un cop travessat l’estany, un trajecte… Continua la lectura →

Rosella – Papaver rhoeas

Rosella – Papaver rhoeas Herba anual híspida, de la família de les papaveràcies, coneguda popularment pel nom de rosella, paparota, badabadoc, galleret… Amb una pilositat de pèls rígids, drets i blancs. Les fulles, profundament dividides en segments dentals fan de 3 a 15 cm, les inferiors són peciolades i les de la tija, sèssils. Les flors, es componen d’un calze verd, inclinat, de dos sèpals que cauen quan s’obra la flor. Una vegada obertes, les flors, solitàries, amb quatre pètals de 5 a 8 cm, són molt vistoses, d’un vermell viu amb una taca negre a la base. Els pètals es desprenen i cauen amb molta facilitat. El fruit és… Continua la lectura →

Gall Fer -Tetrao urogallus

Gall Fer -Tetrao urogallus Tetraònid de la família dels Gal·liformes, símbol de l’avifauna pallaresa. Conegut popularment pel nom de gall salvatge o gall fer. És de costums esdentaries i difícil de veure. El mascle amida 85 cm. de llargada i pesa normalment de 3,5 a 5 quilos. El seu plomatge és obscur, gairebé negre, amb reflexos verdosos al pit; té l’ull envoltat per d’una pell nua i vermella; una gran cua arrodonida i el bec de color clar. La femella, anomenada gallina, fa uns 61 cm, pesa uns 2 kg., té una coloració on domina el castany. S’alimenten d’herbes, larves de formiguers, aglans, fruites del bosc, i s’empassa pedres per… Continua la lectura →

Museu d’Isona

Museu d’Isona Els museus, son espais d’art on es conserven trossets de la història dels pobles. Ens endinsen en les èpoques antigues -de fa cents o milers d’anys- d’aquestes comarques i es una manera enriquidora d’ampliar els coneixements dels llocs que visitem i gaudir del passat. El Pallars Jussà: Museu dels Raiers (El Pont del Claverol), material gràfic i documental sobre rais i raiers d’arreu del món i local. Museu de la Conca Dellà (Isona), importants vestigis arqueológics romànics de l’antiga Isona; paleontologia dels dinosaures que poblaren la terra fa 65 milions d’anys, mostres de petjades i nius fòssils d’ous; etnologia vitícola. Museu Comarcal de Ciències Naturals (Tremp), exposició permanent… Continua la lectura →

Trencalòs – Gypaetus barbatus

Trencalòs – Gypaetus barbatus Ocell carronyaire de l’ordre dels falconiformes, de la familia dels accipítrids. Necròfag (el més gran d’Europa), conegut popularment pel nom de Trencalòs, l’únic ossívor o menjador d’ossos del planeta. Pot arribar fins a 2,77 m. d’envergadura i un pes mitjà de 6 kg., d’ales llargues, estretes, i cua llarga romboïdal. El dors, les ales i la cua són de color gris fosc, quasi negre, i té blanc el raquis de les plomes. Les parts inferiors són ataronjades-groguenques quan són adults. Des de la base de les mandíbules li neixen unes filoplomes a tall de barbeta, de color ben negre; d’ací li ve el nom llatí de… Continua la lectura →

La Sal de Gerri

La Sal de Gerri Ruta merament testimonial però molt interessant, que documenta sobre una activitat econòmica que a l’edat mitjana donà una forta puixança a la població de Gerri de la Sal (capital del municipi del Baix Pallars, a la vall de la Noguera Pallaresa, entre els congostos d’Arboló i el de Collegats), i que ha marcat el destí dels seus habitants. La fabricació de la sal, documentada ja al s.IX, es convertí en un lucratiu ne goci fins a l’últim quart del s.XX, a principis del qual es constitueix la Comunitat de Fabricants de la Sal. La unitat bàsica d’una explotació saline ra és el salí, que es composa… Continua la lectura →

Llorer – Laurus nobilis

Llorer – Laurus nobilis Arbre de la família de les Lauràcies conegut popularment pel nom de llorer, d’una alçada de 8-12 m. Fulla permanent de color verd fosc, clara al revers, dura i lanceolada. La flor, unisexual, té 4 pètals blanc-grogosos i neix als extrems de les branques en pomells de 5 o 6 flors al costat de les fulles. Floreix a la primavera. El fruit és una baia negra i brillant. La propagació es fa a partir de llavors, esqueixos, colgats i rebrots. Resisteix temperatures fins a 15ºC sota zero. Les fulles es cullen a la tardor i fregant-les, se’n desprèn un olor balsàmic. El llorer gaudia d’un gran… Continua la lectura →

Les falles: la ruta del foc

Les falles: la ruta del foc Aquesta festa tradicional, relacionada amb el culte solar, va aparèixer abans de l’arribada dels indoeuropeus. Aquest ritu el feien els homes per donar gràcies als déus per l’èxit en les collites i l’arribada del solstici d’estiu. Es creia que els mals esperits, que sortien a mitja nit, fugien en veure el foc i les fogueres. Les falles són troncs resinosos de pi d’uns 2 m. de llargària. Els trossos de teia s’enganxen a un mànec de freixe o avellaner amb filferro i puntes. Hi ha una varietat de falles anomenades “rentines” que són teies d’una sola peça. En apropar-se la festa de cada poble,… Continua la lectura →