Mossèn Antoni Navarro i Grangé… compromís i activisme cultural       Protagonista destacat de l’època renaixentista literària, va néixer a Vilaller (Alta Ribagorça) el 12 de setembre de 1867 i va morir a Barcelona, víctima dels grups incontrolats durant l’esclat revolucionari de la Guerra Civil el 1936. Del 1867 al 1886 passa la infantesa i l’adolescència entre Vilaller, Viu de Llevata i Vielha i fa els estudis de batxillerat a Barcelona. Del 1887 al 1893 estudia la carrera eclesiàstica. Home culte, actiu i de caràcter, va intentar combinar la seva tasca pastoral amb la seva vocació literària i els seus interessos intel∙lectuals. Poeta important del Pirineu Occidental català i… Continua la lectura →

Josep Moragues, fou un lluitador a les comarques catalanes i un gran militar català fidel a les seves conviccions i el seu deure, fins a la mort. No es pot precisar el lloc on va néixer, però és a Sort on està vinculada tota la seva vida i on s’ha conservat fins avui la seva Casa Pairal: casa Gayó, presidida per l’escut d’armes. La mateixa Diputació de Lleida, l’any 1966, va col·locar-hi oficialment una placa recordant el seu naixement. Neix a l’últim terç del segle XVII, en una família de terratinents de rang aristocràtic. Estudià a l’Acadèmia del Braç Militar de Barcelona fins a l’edat de 21 anys, d’on en… Continua la lectura →

L’Orfeó Infantil de Tremp…….. una alternativa molt vàlida per als nens/es L’any 1924 el mestre Francesc Pujol, director que fou de l’Orfeó Català i molt vinculat a la ciutat de Tremp, impulsà la creació d’un cor mixta i d’un cor infantil, en el si de la Societat La Lira, al que anomenà Orfeó de Tremp. El mestre Folguera en fou el seu primer director. Amb ell l’Orfeó va néixer i va créixer, assolint fites remarcables, fins que l’any 1938, la guerra civil i la repressió posterior, l’obligaren a paralitzar les seues activitats. L’any 1958, sota la direcció del mestre Domènec Cardenyes, que va saber recollir i aglutinar la prolífica tradició… Continua la lectura →

Jèp de Montoya Parra neix a Les el 1959. Fill de fuster-ebanista ha heredat la minuciositat i la recerca de perfecció d’aquest artesà que amb les seves gubies i formons, acaricia i transforma la fusta fins a extreure d’ella les betes i les formes que acaronen la mirada dels que les contemplen. Sense antecedents familiars dins del món de l’escriptura la seva vocació neix dels seu amor per la seva terra i per tots els aconteixements del pasat, present i futur que la conformen. Cercant les arrels més profundes més enllà del temps: història, arqueologia, geologia, llegendes, costums, llengua, natura… es donen la má en la seva busqueda constant per… Continua la lectura →

Cristina Castellà…….cercant l’intimitat i el caliu de la llar Cristina Castellà i Figuera. Neix a Barcelona l’any 1969, peró les seves arrels estan a el Pont de Suert, Alta Ribagorça d’on és la seva mare. El 1992 s’estableix a la Vall de Boí, arrel del seu matrimoni amb el Pera amb qui juntament amb el seu fill viuen a Barruera. Per a ella no ha estat dificil adaptar-se novament a una vida més tranquila en el marc d’un paisatge de gran bellesa. Actualment dona clases de pintura i treballa com a guia de visites al romanic al Patronat de la Vall de Boí. Ha fet exposicions a Vielha, El Pont… Continua la lectura →

Durant la joventut, moltes persones, malgrat les dificultats de la vida, inicien un procés evolutiu que comença a definir qui són, tant en l’aspecte professional com humà. El condicionant i el motiu de la biografia de Jordi Mir i Parache són bàsicament haver nascut a Tremp, al si d’una família senzilla que va passar les vicissituds posteriors a la guerra. Això va fer que aquest trempolí, (nascut el 1935 a casa Teixidó, al barri del Raval), quan tenia quinze anys (l’any 50) amb la seva família anessin a viure a Barcelona. Va cursar estudis mitjans i es va posar a treballar. El món de la sardana li donà una sortida… Continua la lectura →

Francesc Maye Sopena…..retorn a les seves arrels Des de fa milers d’anys, s’han portat robes de diferents materials, per a protegir-se contra les inclemències del temps i també com a forma de comunicació. Els vestits, són una expressió de l’estil de vida i de les opinions d’aquells que els porten. La pell dels animals, ha estat sempre un element important en l’evolució de la humanitat. Els caçadors prehistòrics, creien que portant la pell de l’animal que havien matat s’apoderaven del seu esperit. Des de fa milers d’anys, la pell, s’ha utilitzat per a vestir-se, guardar aliments i aigua, per a fer llitets de nadons, joguines, habitatges (els tipis indis), instruments… Continua la lectura →

Maria Josep Benz Si fos flor, seria rosella obrint els seus pètals al bell mig del prat verd, color de l’esperança… Si fos aigua, seria escuma de les ones del mar acariciant la sorra de la platja… Si fos ocell, seria rossinyol que canta en llibertat i mor quan el tanques… Si fos arbre, seria roure majestuós, fort i, també cirerer, que quan floreix regala als nostres ulls la bellesa de les seves flors i quan fructifica ens afalaga el paladar amb la dolçor de les seves cireres… Si fos au, seria colom missatger de pau, sensibilitat i bona voluntat… Si fos…. Si fos… En realitat és rosella, roure, rossinyol….… Continua la lectura →