El conseller Calvet inaugura la restauració de l’ermita de Santa Maria de la Serra, a Farrera
Els treballs, que han consistit en la consolidació estructural de l’edifici i les seves cobertes, han tingut un cost de gairebé 97.000 euros
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat de l’alcalde de Farrera, Àngel Bringué, i de l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, ha inaugurat aquest migdia la restauració de l’ermita de Santa Maria de la Serra, al municipi de Farrera. Els treballs han consistit en la consolidació estructural de l’edifici i les seves cobertes i han tingut un cost de 96.778 euros.
Els promotors d’aquest projecte són l’Ajuntament de Farrera, el Bisbat d’Urgell i el Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), i forma part del programa Reviure les velles ciutats, que té com a objectiu la recuperació i rehabilitació del patrimoni històric. L’INCASÒL ha finançat l’actuació amb 83.863 euros, l’Ajuntament de Farrera ha aportat 11.025 euros i el Bisbat d’Urgell, 1.890.
Per a la restauració, s’ha desmuntat la coberta, substituït les bigues malmeses i construït un acabat amb pissarra recuperada del país. També s’ha rejuntat tots els paredats, amb morter de calç, deixant a la vista els junts originals encara existents.
L’absis ha estat reconstruït i s’ha recuperat la seva volumetria, omplint la gran esquerda amb un mur ciclòpid amb recuperació de les pedres originals. S’ha recuperat la finestra absidal i, a més de l’obertura de portes i finestres, s’han restaurat els brancals, llindes i arcs.
L’ermita de Santa Maria de la Serra, també coneguda com a església de la Mare de Déu de la Serra de Farrera, està situada als afores del municipi, sobre la carena de la Serra.L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès local (BCIL) i la referència més antiga correspon a la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós, visitades l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. Segons fonts orals, durant la guerra civil l’edifici va servir com a niu de metralladores. Per a aquest ús es va ampliar l’obertura central de l’absis deixant l’esvoranc del mur absidal en l’estat actual.
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 821 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
