Agusti Marcial…el guaridor de tristeses Comença la festa!…els músics es preparen, les notes dels seus instruments musicals omplen l’espai…entrem en el remolí de les sensacions, de les emocions…en el món fascinant i màgic del ball!… Escoltant qualsevol peça musical ens deixem emportar…li donem per mís per sensibilitzar i mobilitzar el nostre cos transformant-se en quelcom viu. La sentim com si l’haguéssim escrit, com si coneguéssim els seus secrets; no cal ser ballarí per experimentar el plaer de ballar, dos persones o sols mitjançant el ritme i el moviment…Tanquem els ulls…Com una brisa ens acarona la dolçor del vals, seductor i romàntic; de sobte una turbulència ens enva eix, el vertigen … Continua la lectura de Agusti Marcial…el guaridor de tristeses→
RATAFIA INGREDIENTS 3 1/2 litres d’anís 12 nous verdes 1 llimona, la pell 1/2 branca de canyella 20 flors de camamilla 1 nou moscada 1 bon brot d’orenga, de farigola i de menta ELABORACIÓ La ratafia, va bé de fer-la entre els mesos de juliol i agost, que és quan les nous són tendres i les podeu partir a trossos amb un ganivet. En una garrafa de vidre, fiqueu-hi l’anís i tireu-hi tots els ingredients i les nous partides a trossos. Deixeu-ho a sol i serena durant quaranta dies, sense remenar-ho. Després, filtreu-ho i poseu-ho en ampolles per al seu consum. Ratafia de groselles: 1 kg. de groselles. 1 litre … Continua la lectura de RATAFIA→
Museu d’Isona Els museus, son espais d’art on es conserven trossets de la història dels pobles. Ens endinsen en les èpoques antigues -de fa cents o milers d’anys- d’aquestes comarques i es una manera enriquidora d’ampliar els coneixements dels llocs que visitem i gaudir del passat. El Pallars Jussà: Museu dels Raiers (El Pont del Claverol), material gràfic i documental sobre rais i raiers d’arreu del món i local. Museu de la Conca Dellà (Isona), importants vestigis arqueológics romànics de l’antiga Isona; paleontologia dels dinosaures que poblaren la terra fa 65 milions d’anys, mostres de petjades i nius fòssils d’ous; etnologia vitícola. Museu Comarcal de Ciències Naturals (Tremp), exposició permanent … Continua la lectura de Museu d’Isona→
Salmo amb mantega d’herbes INGREDIENTS 4 rodanxes gruixudes de salmó 75 g. mantega 1 llimona, sal, pebre i julivert Mantega d’herbes 1 cullerada, fresc i trinxat: de cerfull, d’estragó, de julivert, d’espinacs i de créixens. 8 filets d’anxova. 2 cull. de tàperes. 4 cogombres agres. 4 rovells d’ou dur. 125 g. mantega. 50 ml. d’oli d’oliva. 4 cull. vinagre d’estragó. Sal i pebre. ELABORACIÓ Unteu les rodanxes de salmó amb mantega. Coure a la planxa 3 minuts per banda (flama moderada). Unteu-les altra vegada amb la resta de mantega i amb una mica de mantega d’herbes, assaoneu amb sal i pebre a discreció. Coure 3 minuts més per una banda … Continua la lectura de Salmo amb mantega d’herbes→
Trencalòs – Gypaetus barbatus Ocell carronyaire de l’ordre dels falconiformes, de la familia dels accipítrids. Necròfag (el més gran d’Europa), conegut popularment pel nom de Trencalòs, l’únic ossívor o menjador d’ossos del planeta. Pot arribar fins a 2,77 m. d’envergadura i un pes mitjà de 6 kg., d’ales llargues, estretes, i cua llarga romboïdal. El dors, les ales i la cua són de color gris fosc, quasi negre, i té blanc el raquis de les plomes. Les parts inferiors són ataronjades-groguenques quan són adults. Des de la base de les mandíbules li neixen unes filoplomes a tall de barbeta, de color ben negre; d’ací li ve el nom llatí de … Continua la lectura de Trencalòs – Gypaetus barbatus→
Les puntaires de Tremp… la musica dels boixets Segons la llegenda, la primera puntaire a Catalunya va ser la Reina Elisenda… A partir de l’alta edat mitjana arriben notícies de la punta al coixí, les primeres puntes catalanes són d’or, argent i sedes de colors, fetes amb fils gruixuts i anomenades randes. Cap el 1600 apareixen els patrons, d’origen italià i l’ofici de puntaire s’estén per tot Europa. Al segle XVIII, a Catalunya, es treballa intensament i es formen tallers principalment a la costa. El comerç de la punta esdevé molt important i s’envien moltes canes a Amèrica i altres llocs. Al segle XIX es treballa en lli i en … Continua la lectura de Les puntaires de Tremp… la musica dels boixets→
Sorbets de fruita INGREDIENTS 700 g. de gerds 300 g. de groselles, 350 g. de sucre 3 dl. d’aigua ELABORACIÓ La base dels sorbets és barrejar puré de fruita a un almívar i posar-ho tot ben barrejat en un vol al congelador unes dues hores abans de servir-ho, traient-ho un parell de vegades per tornar-ho a barrejar i evitar que s’endureixi gaire. També els podem preparar en motlles. Els podeu presentar posant al fons de les copes trossets de la fruita, a sobre dues boletes de sorbet i, finalment, regades amb un rajolí de vi dolc, de xerès sec, xampany o qualsevol licor, segons lligui més amb la fruita … Continua la lectura de Sorbets de fruita→
La Sal de Gerri Ruta merament testimonial però molt interessant, que documenta sobre una activitat econòmica que a l’edat mitjana donà una forta puixança a la població de Gerri de la Sal (capital del municipi del Baix Pallars, a la vall de la Noguera Pallaresa, entre els congostos d’Arboló i el de Collegats), i que ha marcat el destí dels seus habitants. La fabricació de la sal, documentada ja al s.IX, es convertí en un lucratiu ne goci fins a l’últim quart del s.XX, a principis del qual es constitueix la Comunitat de Fabricants de la Sal. La unitat bàsica d’una explotació saline ra és el salí, que es composa … Continua la lectura de La Sal de Gerri→
Català
Euskara
English
Français
Galego
Deutsch
Español