El conseller Damià Calvet presenta el Diccionari de l’aranès i el Nomenclàtor de la Val d’Aran

0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×

El conseller Damià Calvet presenta el Diccionari de l’aranès i el Nomenclàtor de la Val d’Aran

Divendres 27 de desembre a l’Hotel Tuca de Betren davant de més de 150 persones l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana va presentar el Diccionari de l’aranès i el Nomenclàtor de la Val d’Aran.

L’acte va comptar amb la participació del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet. També hi van ser presents el conselhèr de Governació d’Aran, Amador Marqués, en representació del Conselh Generau d’Aran, el secretari general del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó, el director general de Polítiques de Muntanya de la Generalitat, Albert Alins, i Jaume Massó, director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, entre d’altres.



La presentació va comptar també amb diverses intervencions de membres de l’Acadèmia. Jèp de Montoya va explicar què és la Acadèmia, Miquèu Segalàs va explicar la col·lecció normativa de la Acadèmia. Rosa Maria Salgueiro va parlar sobre les diferents publicacions de l’Institut d’Estudis Aranesi. Angelina Cases va presentar el Nomenclàtor de la Val d’Aran i Jusèp Loís Sans va presentar el Diccionari de l’aranès.

En aquest sentit el president de l’Acadèmia, Jusèp Loís Sans, va destacar que amb la publicació del Diccionari de l’aranès “hem fet realitat el valor emocional de la llengua, hem donat importància a la tècnica i a la ciència, però també als sentiments.” Sans, va afegir que “la nostra llengua és l’ànima del nostre poble, i conté els aspectes bàsics del nostre esperit i per això la codificació de l’aranès implica el respecte total de totes les formes de la nostra llengua.”

El conseller Damià Calvet va destacar la importància de les dues publicacions de l’Institut d’Estudis Aranesi que comporten una fita en el reconeixement, la difusió i l’ús de la llengua occitana, aranès a l’Aran.

Nomenclàtor

Diccionari de l’aranès

Els treballs del Diccionari van començar el desembre de l’any 2016 acomplint la petició dels col·lectius educatius de la Val d’Aran i del Conselh Generau d’Aran que van encarregar la seva elaboració a l’IEA-Acadèmia aranesa dera lengua occitana.

El Diccionari està fet amb la voluntat de convertir-se en una eina d’ús escolar que pugui ser utilitzat més enllà de l’estudi, i ser la base d’un document més dinàmic que s’actualitzarà per mitjans digitals any rere any, de forma contínua.

El Diccionari està composat per gairebé 12.000 entrades, i incorpora les paraules i locucions més utilitzades en aranès. A la part final incorpora el miler de topònims internacionals més usuals. Cal recordar que l’IEA, abans d’aquesta obra, va publicar el Vocabulari Bàsic de l’aranès; el Vocabulari de la Tecnologia de la Informació; el Vocabulari dels Esports d’Hivern

La Secció aranesa de l’Institut d’Estudis Aranesi, ha corregit tot el treball i es responsabilitza del resultat, tenint en compte que un dels reptes més importants de l’elaboració del Diccionari era la participació. S’ha aplicat el principi filosòfic que diu que, la llengua és del poble, procurant que les aportacions corresponguessin a la diversitat social, acadèmica, intel·lectual i d’origen de la societat aranesa.

En alguns casos, el Diccionari de l’aranès accepta entrades dobles en paraules en que normalment només n’hi hauria d’haver una. Les circumstàncies de l’aranès són pròpies, i realitzar la priorització d’una forma fa que es creïn arguments en contra de la resta. També s’han respectat les socialitzacions establertes en àmbits diferents com una característica de respecte a cada usuari, sempre que no afecta a la coherència de la llengua. S’han considerat els parlars de Canejan i Bausen més propers a la resta de Gascunya, i també totes les altres variacions del territori, i se n’han recollit algunes formes.

El Diccionari, s’avança a una decisió ortogràfica més pròpia de la gramàtica, ja que accepta que davant de “h” es pugui emprar l’article “eth” o “er” en funció de la fonètica particular de cada un. Es pot escriure “er hum” o “eth hum”; “eth Haro” o “er Haro”.

En definitiva, pels responsables de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, el Diccionari de l’aranès és un document col·legiat i molt participat que respon al mandat dels parlants. Que no vol ser una imposició, sinó una orientació madurada convertint en norma allò que la majoria sent i empra, doncs crear una norma general és crear la correcció democràticament acceptada.

No endebades, l’escriptor, jurista i polític, Gaspar Melchor de Jovellanos deia que” és el poble i no els savis qui forma les llengües, els savis i no pas el poble les perfeccionen”.

Nomenclàtor de la Val d’Aran

La publicació del Nomenclàtor de la Val d’Aran, representa una fita important per a la normalització dels noms de lloc de l’aranès. És un  instrument bàsic de consulta per a l’Administració i pel món empresarial per designar els noms de lloc de manera normativa. El Nomenclàtor permet la localització de la toponímia aranesa en una cartografia de detall, on pràcticament tots els noms de lloc de l’Aran hi son recollits i normalitzats.

El Nomenclàtor de la Val d’Aran, reuneix un total de 3.450 topònims de tot tipus provinents de la base toponímica de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. L’obra és fruit d’un conveni de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana i de l’ICGC.

Estudiar els topònims aranesos ha representat investigar en els documents orals de major transmissió històrica de la Val d’Aran, ja que és en la llengua oral on es contenen les transferències del contingut identitari de la manera de fer i de ser de l’Aran.

La toponímia és un dels elements fonamentals de la identitat d’un territori ja que recull el conjunt de percepcions col·lectives en relació amb els seus costums, història, cultura, espai i paisatge. Els noms de lloc assenyalen la forma en que de manera comuna en èpoques antigues es designaven uns indrets determinats per orientar-se i per organitzar-se.

El Nomenclàtor de la Val d’Aran ha estat prologat pel M.H. President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i Pla que en el seu escrit destaca que “Com a part de la llengua, els topònims reforcen la singularitat d’un país identificant-lo amb les seves arrels més pregones i esdevenen un patrimoni no palpable, però real, de qualsevol territori. La publicació d’aquest Nomenclàtor, on s’hi recullen tots els topònims de la Val d’Aran, ha de significar l’eina oficial i imprescindible per a preservar aquest bé únic com són els seus noms de lloc”.

FluixNo està malamentEstà beAquest em serveixFantàstic Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 1.273 visites
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×