MESSIAH de HAENDEL i “NENS SENSE RECER” Cantata de Nadal d’Alberto Garcia Demestres

0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×

MESSIAH de HAENDEL i “NENS SENSE RECER”
Cantata de Nadal d’Alberto Garcia Demestres

Una obra de Nadal que remou consciències sobre la infantesa injusta a què estan sotmesos molts infants del món. L’esperança neix de la innocència, el somriure i l’absència de por, les úniques armes de què es poden valer per a sobreviure el seu fat.

Dedicada a Missak Baghboudarian, director de The Syrian National Symphony Orchestra

Dissabte 22 de desembre (18:00) TREMP

‘Nens sense recer’

RESSENYA MUSICAL DE L’OBRA:

NENS SENSE RECER és una Cantata per a narrador, cor de veus blanques, cor mixt i orquestra, encarregada per CAMERATA SANT CUGAT al compositor Alberto Garcia Demestres. Aquesta cantata se suma, doncs, al projecte d’estrenar cada any una cantata per Nadal. L’obra dirigida per Xavier Baulies es presentarà el 22 de desembre a Tremp i el 23 de desembre al Teatre-Auditori de Sant Cugat.

¿Pot la música aportar alguna cosa positiva i endinsar-se en una situació miserable com és la que pateixen especialment aquells infants que decideixen encarar sols, des d’algun país d’Àfrica o de l’Orient Mitjà, una travessa perillosa i indigna?, ¿Pot la música fer-nos sensible als drets mai respectats dels infants fins i tot en una Europa plena de contradiccions que els veurà migrants abans que infants, i en una Europa que els mirarà amb por i menyspreu?

“Sento vergonya –i incomoditat, des de la comoditat d’una cadira ergonòmica Okamura CP– mentre omplo paper pautat i faig el que puc per tal que el dolor profund que m’envaeix no se m’instal·li les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. En certs moments crec que no podré continuar, que no podré acabar-la. A no defallir m’ajuden les converses que vaig compartir a Huelva amb Missak Baghboudarian, a qui vull dedicar l’obra, director de l’orquestra The Syrian National Symphony Orchestra. Saber que el públic de Damasc li va demanar que no deixessin de fer concerts, que la música no parés malgrat la guerra, malgrat les bombes, malgrat l’infern, em fa creure –de veritat, ho vull creure– que té sentit escriure i compondre aquesta obra”. (Extret d’una carta del compositor a Marta González García de Paredes el 24 d’agost de 2018).

Hom voldria una cantata de Nadal de celebració del naixement, d’exaltació de la vida, del recolliment familiar, però NENS SENSE RECER és una obra de text dur, que no ens estalvia res: “Nens perduts, desnodrits, espantats, desplaçats, castigats, explotats, torturats, mutilats, ferits, soldats, violats, esclavitzats, assassinats, no nascuts… ofegats”, a la nostra plàcida Mediterrània.

L’autor acompanya aquests infants des que surten dels seus països fins que arriben a les platges del nostre entorn. El món sencer tremolaria si els que pateixen els abusos de la ruta, el terror d’un naufragi, la incertesa de no saber si arribaran a bon port i deixen les seves vides al Mediterrani fossin blancs i europeus, però -ai las!- són africans.

Si bé el text fa una descripció crua d’aquesta travessa, la música, que vol donar veu a la innocència dels infants, gairebé mai és dramàtica i busca una certa bellesa i pau. Tot i així, l’optimisme obert no acaba de prendre el vol i només ho fa d’una forma molt subtil.

“Els he deixat corrent per una platja que ara per ara no els acull. Corren per la sorra però ni juguen a fet i amagar, ni corren darrere una pilota, ni fan volar estels, ni s’aturen a construir castells. Estan esgotats i corren, amb els ulls ben oberts. Tenen fred. Pateixen fam i set. Ningú no mira enrere. Són nens sense recer, nascuts a la intempèrie.

concertnensrecer

Sé que la cantata no pot acabar així, que haig de trobar una esquerda per on surti una certa llum, brots d’innocència i esperança, però miro al meu voltant i em costa creure que això sigui possible. Les grans potències no estaran mai disposades a respectar els drets humans per sobre de tot. Deixarem mai d’espoliar els recursos d’Àfrica? Deixarem que els seus països es desenvolupin sense l’intervencionisme salvatge i paternalista?

Ho sé, ho sé. Haig de trobar una esquerda per petita que sigui”. (Extret d’una carta de l’autor a Marta González García de Paredes el 15 de setembre).

FluixNo està malamentEstà beAquest em serveixFantàstic Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 154 visites
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×