Llagunes Freixa

0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×

freixaRUTA DE LLAGUNES FREIXA

Avans de començar la ruta podrem visitar l’aula de natura instal∙lada en el pis superior de l’edifici de l’estudi a Llagunes.
Camí cap a Freixa al poble de Llagunes. Travessem per la palanca de troncs el Riu de les Comes de Rubió. Destaquen els oms, els clops, els salzes i els freixes. Comença una suau pujada entre avellaners i boixos…
La Roca de Llagunes: gran bloc de roca calcària del període Denovià
que es caracteritza pels seus colors grisos i marronosos.
El Pla de Les Fitosos, antics conreus de blat convertits avui en pastures.
Els arbustos predominants són el ginebre i el càdec.
L’Esterrassader impressionant tartera formada pels despreniments de roques. La carena de la Serra de Freixa. La topografia canvia considerablement en aquest indret. Des d’aquí podem baixar al poble de Freixa o bé pujar a un petit turó que veiem a la dreta per tal de tenir una excel∙lent panoràmica dels pobles de Rubió, Llagunes, Soriguera i Vilamur, tots ells situats al marge dret del barranc del Cantó. Si mirem cap a el nord-oest, identificarem el Monsent de Pallars, amb la seva cresta arrodonida, just al costat d’aquest el Montorroio, i fins i tot els Encantats i sant Maurici.
La Foranca una dolina que forma un forat un forat obert d’un parell de metres d’amplada i de fondària desconeguda. Les dolines són depressions del terreny que es formen per la dissolució de la roca calcària sota terra; Al principi es formen cavitats interiors que, poc a poc, es van fent més grans i, en alguns casos, quan el sostre s’enfonsa, forma depressions a la superfície. En tot el recorregut per la serra ens fixarem en els formiguers a tocar dels matolls de ginebres on els ocells insectívors s’hi proporcionen l’aliment.
Font d’Arminyana. En aquesta zona, les roques calcàries alternen amb argiles grises; ocasionalment, el contacte entre els dos materials (calcàries permeables i argiles impermeables), dona lloc a petites fonts, com la d’Arminyana, on l’aigua surt a la superfície.
Les Fontetes, aflorament d’aigua que formen un patamoll.
Pera Sella, una roca enlairada des d’on es pot veure el Cap de les Culties, un serrat sequer que es troba a l’altre costat de la vall.
Camps enfonsats, anomenats el CLot del Pui. Les Llorsantics camps de conreu, avui transformats en terrenys de pastura i Les Fornicons.
Una de les característiques més peculiars dels pobles situats a la ribera dreta del barranc del Cantó és el seu típic color vermell. La gent de Llagunes, Rubió, Soriguera i Vilamur han treballat els gressos i conglomerats vermells del Triàssic i Permià Superior per aixecar les parets de les seves cases, pallers i quadres. de la mateixa manera, els pobles de la ribera esquerra del barranc del Cantó, han tret els seus materials de construcció de les calcàries grises i dolomines del Denovià. Els vertebrats que es troben a la zona corresponen a la fauna típica de l’estatge montà pirinenc. Empremtes i excrements denoten la presència de porcs senglars, guineus, teixons, esquirols, fagines, gats mesquers… fauna ornitològica variada corbs, estrets… és abundant l’aligot.
Pineda de pi roig, amb un sota bosc dominat pel boix i on abunda la molsa pròpia dels llocs ombrívols.

FluixNo està malamentEstà beAquest em serveixFantàstic Puntuació: 4,00 de 5 - 2 Vots
Carregant ... - 1.090 visites
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×