Jèp de Montoya Parra neix a Les el 1959. Fill de fuster-ebanista ha heredat la minuciositat i la recerca de perfecció d’aquest artesà que amb les seves gubies i formons, acaricia i transforma la fusta fins a extreure d’ella les betes i les formes que acaronen la mirada dels que les contemplen.
Sense antecedents familiars dins del món de l’escriptura la seva vocació neix dels seu amor per la seva terra i per tots els aconteixements del pasat, present i futur que la conformen.
Cercant les arrels més profundes més enllà del temps:
història, arqueologia, geologia, llegendes, costums, llengua, natura… es donen la má en la seva busqueda constant per donar a conèixer profundament la Val d’Aran.
Persona accesible, gran conversador i amb una gran predisposicó per transmetre els seus coneixements, ha sabut convinar la cotidianitat de la vida… del treball diari i a voltes rutinari… amb una trajectoria paralela enriquidora tant per a ell com pels que el coneixen.
La seva trajectoria d’escriptor s’inicia de molt jove, el 1976 en el primer concurs literari aranès de la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran, guanya el primer premi de prosa infantil amb el conte “Libertat deth bestiar dera Vila de Les”. A partir d’aquest primer premi el jove escritor guanya molts altres concursos: de la Fondacion, de la Escòlo deras Pirinéos, Le Midi Chante…
Disticions importants que ha rebut són: El “Premier prix de la Langue d’Òc” (Aquitane, Midi Pyrénnes. Langue d’Òc) de le Midi Chante (Tolosa).
Flor d’Or, Mèstre d’òbra e Isard d’Argent dera Escòlo deras Pirenéos.
El 1996 fou nomenat Subergrand, Midalha, e Isard d’Òr amb el nom d’Isard deth Montlude per la seva trajectoria a favor de la cultura aranesa i gascona.
Té treballs publicats en Bouts dera Mountanho (en diversos Libes d’òr des Jòcs Floraus dera Escòlo deras Pirenéos), en la “Revue de Comminges”, “Esglèsia d’Urgell”, un llibret de la Val d’Aran, en la revista “Aran” de la que és cofundador…i moltes altres.
Tant en la Val d’Aran com a Catalunya i França a participat en congresos i simposiums i ha impartit confèrencies sobre temes relacionats amb la Val; llengua, literatura, história…
És membre del Conselh d’Administracion dera Escòlo deras Pirenéos; membre de l’Academie Julien Sacaze, i de la Sociétté des Etudes du Commiges, Conselles de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i Vicepresident de la Fundació Etnologica dera Val d’Aran entre d’altres…
La seva obra més important és: VADEMECUM ARANENSE- Era Val d’Aran a trauèrs dera sua lengua – Una compilació de textos en aranes de nou segles (des de l’ultim terç del s.XII fins a 1998).
És una antologia pensada per donar a conèixer quina ha estat la evolució de la llengua aranesa durant aquest temps i la evolució que ha sofert la Val d’Aran i les seves institucions, la seva estructura social i la seva historia, laguens de la mateixa Val i amb relació amb el seu entorn.
La seva iniciativa, (despres de parlar amb mossèn Josep Amiell i amb la primera aportació de l’Agrupació Recreativa d’Empleats de la Productora de Fuerzas Motrices i posteriorment ajuts del Conselh, Endesa i donacions dels fidels), ha fet realitat el projecte de construcció del conjunt que conforma el devallament partint de la imatge del Crist de Mijaran i del Devallament d’Erill-la-vall, integrat per la figura del Crist, de més de 2 m. d’alçada, Josep d’Arimatea, Nicodemo, la Mare de Déu i Sant Joan.
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016