El Govern desclassifica 58 àmbits pendents d’urbanitzar a l’Alt Pirineu, amb un potencial de 4.706 habitatges, que tornaran a ser espais oberts

0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×

El Govern desclassifica 58 àmbits pendents d’urbanitzar a l’Alt Pirineu, amb un potencial de 4.706 habitatges, que tornaran a ser espais oberts

  • L’extinció d’aquests àmbits és una de les estratègies del Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles a l’àmbit de l’Alt Pirineu
  • S’han revisat 160 sòls on es preveien noves extensions urbanes i, a més dels 58 que es desclassifiquen, es proposa modificar les condicions de desenvolupament de 56 més i mantenir tal com estan previstos un total de 46
  • Per assignar una estratègia, s’ha tingut en compte si cada sòl respecta el planejament territorial vigent, si està lluny del nucli urbà o en pendent i si respecta els criteris paisatgístics

La Comissió territorial d’urbanisme de l’Alt Pirineu, amb la participació del secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha aprovat inicialment el Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles en aquest àmbit.

Govern desclassifica 58 àmbits pendents d'urbanitzar
Sòls pendents d’urbanitzar a peu de pista de Superespot, que el Pla redueix significativament.

El PDU analitza cadascun dels sòls previstos per a noves extensions urbanes dels municipis que no tenen el seu planejament adaptat al Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, aprovat el 2006.

Per tant, ha examinat 160 àmbits d’extensió urbana dels següents 26 municipis pirinencs: Arsèguel, Josa i Tuixén i la Seu d’Urgell (comarca de l’Alt Urgell); el Pont de Suert i la Vall de Boí (Alta Ribagorça); Alp, Bellver de Cerdanya, Isòvol, Llívia i Puigcerdà (la Cerdanya); Conca de Dalt, la Pobla de Segur, la Torre de Cabdella, Llimiana, Salàs de Pallars, Sarroca Bellera, Senterada i Talarn (Pallars Jussà); Alt Àneu, Espot, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Sort, Tírvia i la Vall de Cardós (Pallars Sobirà).

Aquests 160 àmbits examinats, tant residencials com d’activitat econòmiques, sumen una superfície de 648 hectàrees i un potencial de 17.100 habitatges de nova construcció.

Sostenibilitat i possibles estratègies

L’objectiu de l’anàlisi és verificar si la urbanització d’aquell sòl es considera sostenible o no des de diversos punts de vista. Així, per analitzar cada àmbit s’ha tingut en compte el compliment de quatre tipus de criteris:

1.    Criteris territorials: si respecta l’estratègia de creixement que marca per aquell municipi el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran.

2.    Criteris urbanístics: si se situa a continuació del nucli urbà o si el terreny té pendent.

3.    Criteris sectorials: si respecta la normativa de protecció ambiental i de riscos naturals o tecnològics.

4.    Criteris paisatgístics: si respecten els objectius de qualitat paisatgística del Catàleg de paisatge de l‘Alt Pirineu i Aran.

Un cop revisat cada àmbit, el Pla proposa l’estratègia més adequada, que pot passar per revertir-lo a sòl no urbanitzable (extinció), per la modificació de les condicions de desenvolupament (reducció de la superfície, canvi en el model d’ordenació, etc.) o pel manteniment amb les condicions previstes. Cada estratègia es traduirà legalment en normes, directrius o recomanacions que els municipis hauran de complir:

1.    Àmbits a extingir: el PDU proposa que 58 àmbits tornin a formar part de la xarxa d’espais naturals. Sumen un total de 210 hectàrees de superfície i, si s’arribessin a construir, tindrien un potencial de 4.706 habitatges (Veure el llistat complert al document annex).

2.    Àmbits a modificar: el Pla aposta per canviar les condicions de desenvolupament de 56 àmbits, que sumen 250 ha i tenen un potencial de 6.120 habitatges (Veure el llistat complert al document annex). Aquesta modificació pot consistir en un canvi o ampliació dels usos permesos, de la tipologia dels edificis que s’hi poden construir, de la densitat d’habitatges, la reducció de la superfície de l’àmbit, el canvi en els terminis d’urbanització o al fet de condicionar-ho a l’elaboració prèvia d’un estudi paisatgístic.

3.    Àmbits a mantenir: un total de 46 àmbits es podran urbanitzar amb les mateixes condicions que determina el planejament municipal vigent. Sumen 188 ha i un potencial de 6.275 habitatges. (Veure el llistat complert al document annex)

No obstant, el PDU estableix a cadascun d’aquests àmbits determinacions, directrius i recomanacions. Per exemple, tenir compte l’existència de torrents o cursos hidràulics o bé possibles riscos geològics a l’hora d’urbanitzar els sectors.

Tot i que el PDU no modifica les condicions d’aquests àmbits, quan es desenvolupin se sotmetran a una valoració particularitzada, de la qual es poden derivar criteris restrictius.

Moratòria de llicències d’obra i de planejament

Quan la Comissió d’urbanisme va aprovar, l’octubre de 2018, l’avanç d’aquest PDU, es va acompanyar d’una suspensió en l’aprovació de noves llicències d’obra i d’instruments de planejament en 73 sectors. L’objectiu d’aquella moratòria era evitar que es pogués urbanitzar algun sector mentre el Departament de Territori i Sostenibilitat treballava en el Pla que havia d’assignar l’estratègia adient a cadascun.

Amb l’aprovació inicial del PDU es prolonga la moratòria per a tots aquells àmbits que es proposa extingir o modificar, un total de 114. Es mantindrà fins a l’aprovació definitiva del PDU, com a màxim un any.

I s’aixeca la moratòria en 9 sectors on el Pla no preveu cap canvi: 

ComarcaMunicipiÀmbit
Alt Urgellla Seu d’UrgellSUD-7
CerdanyaAlpSUP 10
Pallars JussàSalàs de PallarsSECTOR-C
  SECTOR-F
  Sectors Serrats-Sant Pere
 Sarroca de BelleraSUP-1
 TalarnSECTOR-FECSA
Pallars SobiràEspotPP-1
  PP-4

Procés de participació ciutadana

Arran de l’aprovació de l’avanç del PDU l’octubre de 2018, es va obrir un procés de participació ciutadana, durant el qual es van rebre 16 escrits de suggeriments dels ajuntaments afectats; 2 escrits d’organismes oficials (els consells comarcals de la Cerdanya i del Pallars Jussà), i 11 escrits de particulars.

Totes aquestes aportacions s’han tingut en compte a l’hora de redactar el document que avui s’ha aprovat inicialment, i que ara se sotmetrà a un nou procés d’informació pública durant un mes.

Nous criteris de sostenibilitat

L’any 2002 es va aprovar la Llei d’urbanisme de Catalunya, que va reforçar el concepte que la planificació urbanística havia de seguir criteris de desenvolupament sostenible i reducció del consum de nou sòl. Des de llavors, el concepte de sostenibilitat s’ha ampliat per englobar també la visió econòmica i social. El Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran que es va aprovar el 2006 va recollir aquests nous criteris.

No obstant, dels 68 municipis de l’àmbit de l’Alt Pirineu, encara n’hi ha 26 que no s’han adaptat al Pla territorial i, d’aquests, 16 que tampoc estan adaptats a la Llei d’urbanisme. Cal dir que per a un municipi l’actualització del seu planejament és un procediment llarg i dificultós.

Herència de planejaments antics

Durant els anys de creixement econòmic previs a la crisi es van executar bona part dels sectors classificats durant els anys 70, 80 i 90. La crisi va frenar aquesta execució i també la demanda de nous àmbits de desenvolupament. Per tant, a hores d’ara només queden pendents d’urbanitzar sectors poc atractius per la seva ubicació, en municipis amb poc creixement, o en terrenys poc aptes.

Al mateix temps, ha canviat el model d’habitatge que es demanda, fruit dels canvis socials en la tipologia de famílies, amb un descens de les segones residències, i s’ha incrementat la necessitat de pisos de lloguer front els de compra. També ha variat el tipus i la localització de sòl per a activitats econòmiques: si fa dècades calia situar-lo lluny de les zones residencials, per la tipologia d’indústria, ara és possible la convivència i la diversitat d’usos i, per tant, se situen a continuació de les trames urbanes.

Tots aquests canvis, combinats amb l’existència de molt sòl classificat per planejaments anteriors als actuals instruments legislatius i de planificació encara pendent de desenvolupar, aconsellava una revisió més ràpida que l’actualització del planejament municipal a càrrec de cada ajuntament.

És per això que el Departament de TES ha impulsat la redacció d’un PDU de revisió de sòls no sostenibles per cada àmbit territorial. Així, a més del de l’Alt Pirineu, s’ha iniciat el del litoral gironí i properament es començarà a treballar en el de la resta de les Comarques Gironines.

FluixNo està malamentEstà beAquest em serveixFantàstic Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 66 visites
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×