Estudi que determina el nivell d’estigma de la salut mental

0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×

Obertament fa públiques les conclusions del primer estudi que determina el nivell d’estigma de la salut mental als mitjans catalans i anuncia que cal seguir treballant

243500803

  • Obertament, aliança catalana de lluita contra l’estigma en salut mental, i el Grup de Periodistes Ramon Barnils presenten el resultat de l’Observatori de Mitjans i Salut Mental a la premsa catalana.
  • Obertament lluita contra l’estigma en salut mental i compta amb la implicació dels departaments Salut i de Benestar i Família de la Generalitat i l’Obra Social “la Caixa”, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona així com de diverses administracions locals.
  • El Grup Barnils analitza, a través de l’Observatori crític dels mitjans Mèdia.cat, els discursos, la construcció d’imaginaris i els marcs de referència que tenen els mitjans de comunicació del nostre país. Mèdia.cat proposa eines i mètodes d’anàlisi pràctic a la professió per un periodisme rigorós i crític.

L’Observatori de Mitjans i Salut Mental ha presentat aquest dimarts, 10 de maig, ‘Mites i estereotips sobre salut mental’ i ‘Salut mental i violència’, els seus primers Informes que analitzen com han tractat els mitjans les qüestions relacionades amb salut mental durant el 2014 i el 2015. Els anuaris han permès quantificar un índex d’estigma sobre com i ens quins casos els mitjans han transmès estigma cap a la salut mental. A les informacions publicades a la premsa del país durant aquests dos anys s’ha detectat que al voltant del 50% dels casos la salut mental és tractada de manera estigmatitzant. L’estigma apareix sobretot quan es parla de salut mental com a tema secundari i s’evidencia en l’ús inadequat del llenguatge i en l’associació de salut mental amb violència. 

Les conclusions dels dos informes són fruit de l’anàlisi de més de 2.000 notícies de cinc dels principals diaris a Catalunya: El País, La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui i l’ARA. Una reflexió important que es desprèn dels estudis és que quan la salut mental és el tema principal de la notícia, el tractament és acurat en la gran majoria dels casos. Aquesta dada contrasta amb quan la salut mental hi apareix de forma indirecta, en aquests casos molt sovint es recorre a trastorns de salut mental per explicar fets violents difícils d’entendre. Amb aquesta pràctica es contribueix a convertir la salut mental en un calaix de sastre on hi va a parar  qualsevol comportament inacceptable o tot allò que ens és molt difícil de comprendre en termes ètics , morals  o fins i tot ideològics.



L’any 2014: La secció de Cultura ha estat la sorpresa negativa

Entre les dades més rellevants de l’informe de 2014, hi ha que la secció de Cultura  va ser l’apartat dels diaris que més va fer servir llenguatge estigmatitzant. En alguns titulars i continguts d’aquesta secció hi van aparèixer jocs de paraules, metàfores o altres recursos sobre terminologia psiquiàtrica que el periodista va fer servir per adjectivar situacions de caos, desorganització, extravagància, impredictibilitat, desconfiança o altres atribucions negatives. Cal destacar també que, especialment a les seccions de Cultura, Opinió i Internacional, s’han usat paraules com psicosi o esquizofrènia amb un ús metafòric i moltes vegades amb un component pejoratiu important. Aquestes tres seccions són, de fet, les que més  abusen d’aquest ús incorrecte del llenguatge. 
D’altra banda, el 2014 les imatges que acompanyaven la informació escrita dels mitjans han estat valorades com el segon element que va transmetre més l’estigma als mitjans catalans, ja que un nombre considerable ha presentat persones amb problemes de salut mental en situacions desesperades, en imatges enfosquides, en túnels o en un racó.

En canvi, les Contraportades i l’apartat de Societat són les seccions que han ofert una visió  més positiva sobre la salut mental. Això es deu al fet que han estat els apartats que han tractat en més ocasions la salut mental com a focus de la notícia i han tingut més tendència a aportar una visió acurada i sensible del tema. Ha estat on es dóna més visibilitat als testimonis en primera persona. El testimoni aporta un relat realista de la vivència de les persones amb trastorn mental, permet entendre les problemàtiques de la seva vida quotidiana i d’aquesta manera trencar la barrera de l’exclusió i combatre mites i estereotips.

L’any 2015: Quan la informació s’acosta perillosament al prejudici

El 2015 han ocorregut una sèrie de fets violents i criminals que han trasbalsat la societat. Periodistes i articulistes buscant una explicació a tanta violència han caigut en la mala praxi de relacionar-los amb problemes de salut mental de manera gratuïta i estigmatitzadora, sovint per desconeixement i/o manca d’altres recursos.

En aquesta ocasió, la secció d’Internacional ha sigut la que més ha transmès l’estigma, ja que s’ha encarregat d’explicar els actes terroristes perpetrats a Europa, les massacres amb armes de foc que s’han produït quasi diàriament als Estats Units o l’accident de l’avió de Germanwings. En moltes ocasions s’ha definit els autors d’aquests fets com a “malalts mentals”, s’han utilitzat paraules com “psicosi” o esquizofrènia” per definir situacions de caos, desconcert i alarma social, o s’han citat fonts estigmatitzants sense contrastar-les amb especialistes.
La secció d’Opinió també ha contribuït a transmetre l’estigma en més de la meitat dels articles que han fet referència a la salut mental, sobretot perquè s’han utilitzat termes psiquiàtrics de manera pejorativa, Ni tan sols un 1% dels articles que ha esmentat la salut mental ho ha fet amb voluntat de trencar l’estigma.

L’estudi analitza en detall i amb esperit constructiu com la premsa va tractar 2 casos que van commoure enormement la societat catalana. En el cas de l’accident de Germanwings, en un nombre considerable d’informacions es va especular sobre possibles trastorns mentals del copilot per justificar la decisió d’estimbar l’avió i es van citar fonts no contrastades. Pel que fa al cas de l’IES Joan Fuster, l’anàlisi es centra en la utilització de les fonts adequades i en la necessitat de corroborar qualsevol declaració encara que provingui d’una font oficial, ja que aquestes també poden propagar l’estigma.

La ràdio, la gran aliada de la salut mental

L’informe 2015  inclou l’anàlisi de 200 peces audiovisuals en les que descobrim una nova dada: la ràdio és el mitjà que concedeix una proporció més elevada de continguts positius. No només perquè en parlen com a tema principal en la majoria dels casos (84%) sinó perquè els continguts han estat valorats majoritàriament com a positius, en part també perquè les fonts han estat excel·lentment contrastades en el 77% de les peces analitzades.

Pel que fa la televisió hi trobem un preocupant 62% de contingut estigmatitzant quan la salut mental és tractada de forma indirecta. Aquest percentatge prové sobretot del gènere opinió (tertúlies televisives i declaracions) mentre que pel que fa les entrevistes la balança es capgira i parlem d’un 67% de contingut positiu, reforçat pels testimonis en primera persona i la bona tria de fonts especialitzades.

CONCLUSIÓ

Aquests resultats, sorgits del primer estudi d’aquestes característiques al nostre país, demostren que els professionals de la comunicació, malgrat mostren preocupació per la salut mental i reconeixen que és un tema cabdal, han de continuar guanyant consciència i sensibilitat al respecte. Els criteris que han contribuït més a transmetre l’estigma han estat el mal ús dels termes que defineixen trastorns mentals i la relació causal dels fets violents amb salut mental. Aquest últim, sens dubte, ha deixat una petjada que serà molt difícil d’esborrar.

És per això que Obertament i el Grup Barnils confiem amb que treballar colze a colze amb els mitjans de comunicació, cercant el compromís i apel·lant a la seva responsabilitat, és una de les línies d’acció prioritàries per eradicar l’estigma arrelat a la nostra societat. Queda camí per recórrer però estem segurs que gràcies a aquest primer Observatori de salut mental i mitjans tenim l’element de diagnosi bàsic que ens ha de permetre fer autocrítica i construir plegats un imaginari renovat i lliure d’estigma capaç de transformar la concepció de la salut mental a la nostra societat.

FluixNo està malamentEstà beAquest em serveixFantàstic Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 1.582 visites
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×