La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha posat en marxa aquesta campanya, amb la qual es repassen una sèrie de circumstàncies en què és perfectament legítim utilitzar el català en l’àmbit jurídic. El català és la llengua pròpia de Catalunya i els ciutadans la poden usar al món de la justícia sense discriminació ni retards, així es pot usar en els jutjats i als registres, amb els advocats i a les notaries amb total garantia jurídica i legal.

 

 

1. En català, els documents són vàlids. Es poden presentar els documents en català sense necessitat de traducció. Només els assumptes que s’han de tramitar fora de Catalunya poden necessitar traducció.

 

2. La justícia està preparada per treballar en català.  Els professionals del dret poden redactar qualsevol document en català.

 

3. Es pot declarar en català. No cal canviar de llengua. El personal de l’Administració de justícia està preparat per atendre en català.

 

4. Com a client, es pot dir a l’advocat amb quina llengua vols que et representi. Es pot fer servir el català des de l’inici del procediment i en tota la documentació.

 

5. El client tria la llengua. La llei l’empara. El client d’un advocat o procurador i com a usuari de l’Administració de justícia el client té el dret de triar en quina llengua vol expressar-se, per escrit i oralment.

 

6. Els registres, també en català. La legislació preveu que totes les inscripcions i les certificacions que emeten els registres civils es puguin fer en català. Els registres de la propietat, mercantils i de béns mobles també estan preparats per treballar en català.

 

7. Els documents públics, es poden demanar en català Qui en fa la sol·licitud tria en quina llengua vol els documents. Els documents públics (compravenda d’un habitatge, testament, etc.) es poden fer en català sense que això pugui generar cap cost ni retard.

A més, hi ha un servei d’atenció de queixes o consultes: l’Oficina de garanties lingüístiques (www.gencat.cat/llengua/ogl)

La campanya “En català, també és de llei” té la col·laboració del Departament de Justícia, el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya, el Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya, i el Consell de Col·legis de Graduats Socials de Catalunya.