Antes era, era… Ara, ni paller ni era !!! amb aquesta expressió que s’empra principalment al Pallars Sobirà volem titular la collaboració que mensualment podreu trobar a les pàgines d’aquesta revista que teniu a les mans. L’expressió fa referència a un temps passat, a un paradís perdut o enyorat i l’acostumen a pronunciar gent gran quan evoquen la seva joventut. Però nosaltres l’aplicarem a la parla pallaresa. Una parla que anys endarrere gaudia, també, d’una força i d’una vitalitat que de mica en mica i per molts i variats motius ha anat perdent. Des de l’Associació Cultural Cambuleta fa temps que treballem per a promoure l’ús de la parla pallaresa amb diferents projectes que molts de vosaltres ja coneixereu com ara l’edició d’una col·lecció de contes infantils, la producció de l’exposició Supo-Supo amb el Pallarès que van acollir molts municipis de les nostres comarques, la venda de samarretes estampades amb mots del pallarès, conta contes a fires i festes majors, xerrades a escoles i instituts, creació i manteniment de les webs:
cambuleta.cat i parlapallares.cat.
Avui, per ser el primer dia, hem decidit començar la casa pel Llosat que en català estàndard anomenen ‘teulada’ i està formada, lògicament per teules, però a les zones més elevades dels Pallars, la Ribagorça i la Val d’Aran cobreixen les edificacions amb lloses o pissarra. La utilització d’aquest material i l’especialinclinació dels llosats obeeixen a la necessitat de protegir i aïllar les cases i els coberts de les fortes nevades que es produeixen durant els mesos del hivern.
Actualment les lloses provenen, la gran majoria, d’explotacions i canteres de Galícia però en un passat no gaire llunyà existien indrets propers que abastien construccions pallareses com ara les perxades que és un cobert on es tanca el bestiar. Però la forta competència de les canteres gallegues i l’estricta legislació en matèria d’explosius i d’altres permisos van acabar tancant els pocs centres de producció del Pallars.
Hi ha un seguit de mots estrictament pallaresos que serveixen per anomenar els diferents elements que conformen un llosat. Ara en repassarem alguns com ara la comunera que és la biga principal i la més grossa que forma la carena del llosat. Aquesta biga degut a les seves dimensions ha d’estar al seu punt òptim de secada per evitar esquerdes i torsions. La ventrera és la biga que va a sota de cada vessant del llosat i paral·lela a la comunera. Altres bigues i elements característics són la sabatera que són les dues bigues paral·leles a la comunera que van als extrems del llosat. També tenen un nom pallarès els cabirons que són les bigues més primes que s’estenen al llarg del llosat. Acabarem citant la llucana que és una finestra coberta de lloses que sobresurt al mig del llosat. Els gaials que són les obertures grans i sense finestra que es fan a la paret i just a sota del llosat. I, finalment, la llúpia que és un paller cobert de llosat sense paret per la part del davant.
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 2.364 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
