Vesc – Viscum album
Planta dioica, amb tiges llenyoses, de la família de les lorantàcies, coneguda pel nom de vesc o visc. De fulles oposades, coriàcies, obtuses, gruixudes simples, d’un verd groguenc. Flors petites de color groc verdós. Fruit en forma de baia, translúcid, brillant i de polpa viscosa blanquinosa, amb una sola llavor. Floreix en primavera i els fruits maduren a la tardor. Creix hemiparàsita sobre pins, avets i planifolis. L’associació entre el vesc i l’arbre, pot ser comparada a una simbiosi, doncs a l’hivern quan l’arbre no te fulles, el vesc, sempre verd, li permet aprofitar els productes de l’assimilació fotosintètica, però, quan hi ha massa vesc sobre l’arbre, el corseca. Tota la planta és tòxica. Alguns ocells s’alimenten dels fruits, i amb els seus excrements deixen les llavors sobre els arbres que visiten, assegurant la disseminació de l’espècie. Antigament, s’extreia una matèria apegalosa tòxica amb la qual s’untaven vímets, joncs… per caçar ocells, afortunadament avui està prohibida aquesta practica. S’utilitza com a ornamentació per Nadal, hi ha la creença de que porta sort si ens el regalen. Com a planta medicinal, havia estat utilitzat com a diürètic per les suposades propietat diürètiques de les fulles. Els druides, sacerdots dels antics celtes, que tenien la funció de preservar les tradicions religioses i que s’encarregaven de l’educació, la justícia i del culte, sentien una gran admiració per el vesc, que era, juntament amb l’arbre a on creixia (sobretot si era un roure) sagrat per a ells i el tallaven amb grans cerimònies religioses.
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016