Tritó – Euproctus asper
Rèptil amfibi de la família dels salamàndrids, conegut popularment com tritó pirinenc o rabatxet. De pell rugosa, cap deprimit i ample, cua comprimida, cos robust, dits curts i lliures en potes curtes, sense paròtides, ni crestes dorsals ni caudals i fa fins a 12 cm. de llarg. De color castany amb alguna taca o ratlla dorsal groga i ventre groguenc. Viu a les aigües netes, prou corrents i una mica obagues, dels torrents de muntanya, llacs, rierols, etc., i tambè a les basses, ara bé, en localitats més altes son més a solell. Es desplaá caminant pel fons i s’amaga entre les pedres. S’adapta molt be a condicions força variables, sobretot durant la reproducció, que pot fer-la als abeuradors de bestiar, llots i roques. Les larves son relativament robustes de cap estret i cresta caudal, de color clar amb taques foeques. El tritó es una forma endèmica de l’àrea pirinenca, procedent d’èpoques de clima mes fred, es distribueix des d’uns 500 metres d’altitud fins a 2.500 m. pel Pirineu i Pre-pirineu, on amb paciència podrem observar-lo quan camina per les pedres i les vores dels rierols i gaudir de la seva bellesa sense molestar-lo i amb molt de respecte.
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016