TRANSHUMÀNCIA A RITME DE CAVALL
La Fundació Miranda emprèn, amb el rigor propi de l’hivern i en temps de pandèmia, una Transhumància a peu amb cavalls recuperats del maltractament i l’abandó.
Del 10 al 18 de desembre, la Fundació Miranda acompanyarà deu cavalls recuperats, de la pastura de coll de Nargó (Alt Urgell) fins a Olivella (Parc del Garraf).
Fa sis anys que la Fundació empren aquesta llarga caminada, que connecta Natura i Cultura per camins que vertebren diversos indrets del nostre territori
Deu dies caminant per al benestar dels cavalls, les persones i la terra, per antics camins de transhumància i algun tram del Camí Ramader de Marina.
Sis persones voluntàries de l’equip de la Fundació Miranda assumiran aquesta aventura, que requereix un gran esforç de producció, permisos, gestions i comunicacions, perquè el nostre país no entén aquesta pràctica que durant anys va ser bàsica per la supervivència, la cultura, el coneixement.
La primavera passada, la Transhumància de la Fundació Miranda va quedar anul·lada perquè a causa del confinament per la Covid 19, ningú ens va acabar d’autoritzar aquest moviment amb garantia total, amb relació a la nostra responsabilitat civil. Per aquests motiu, alguns cavalls de la Fundació van haver de quedar-se a la pastura de Coll de Nargó també durant l’estiu.
La Transhumància a peu és també un acte contra el canvi climàtic.
Hi ha territoris sobre els quals, tot i tenir-los cedits, no tenim recursos per habilitar com a pastura (fer el tancat perimetral perquè els cavalls no marxin cap altres finques). Són territoris amb un alt risc d’incendis, que els cavalls reduirien, retornant equilibri i salut al bosc. Si fóssim productors de carn, tindríem ajuts per arrendar terres, tancar-les i habilitar punts d’aigua.
Una pràctica que recupera la memòria històrica i el patrimoni cultural, alhora que impulsa un paradigma de benestar animal, sostenible i que aporta un recurs de salut transversal.
Camins emocionants de memòria i vincle profund entre persones, animals i natura, avui fracturats per autovies, polígons i poblets que s’han convertit en ciutats… A causa de la disminució d’ingressos, per la impossibilitat d’efectuar activitats en aquest moment de crisi sanitària, la Fundació ha hagut de deixar la pastura que tenia arrendada a Coll de Nargó i en els propers dies ha de traslladar els cavalls a la pastura que gestiona en col·laboració i amb el suport del Parc del Garraf (Diputació de Barcelona), de l’Ajuntament d’Olivella, i l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes.
La Diputació de Barcelona, ha entès el valor del projecte i hi vol apostar. Després de tres anys pasturant al Parc del Garraf, s’han fet estudis amb la UAB i la UDL sobre l’impacte dels cavalls a la pastura. Un gran herbívor que de manera visible, fa una gran aportació en la recuperació del paisatge mosaic, la biodiversitat, la salut del bosc i de les persones.
Agraïm el suport que hem rebut l’Ajuntament de Coll de Nargó, amb el que esperem fer altres projectes en el futur, com el Projecte dels nostres Takhi (cavalls de Przewalski) a la Reserva Nacional de Boumort.
Malgrat l’interès i gestions d’aquest Ajuntament, ha estat impossible trobar més territori en aquest municipi i a la comarca de l’Alt Urgell (Lleida).
La Fundació té molt difícil l’accés a la terra, perquè tot i que efectuem una tasca considerada com a necessària i un bé per a la societat, i tot i haver de complir tots els requisits del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, DARP, com a ramaders en extensiu, no rebem cap ajut per part d’aquest departament. Els ajuts es destinen a la producció de carn. Aquests ajuts obren també una competència per declarar més terres de pastura.
Aquest fet ens dificulta enormement trobar territori i habilitar-lo per posar-hi els èquids que allà on pasturen, lluiten contra el risc d’incendis i aporten biodiversitat.
Hem obert un bon diàleg amb les persones que treballen al DARP per als requisits i gestions de control dels animals, i sabem que el seu dia a dia no és gens fàcil. Han de batallar amb una feina dura.
D’altra banda, les normatives i les lleis, no contemplen la nostra singularitat. Un projecte pioner que no acaba d’encaixar en cap dels calaixos de l’Administració i que té un concepte de benestar animal molt sensible i etològic.
Ens agradaria obrir un diàleg amb el Departament per poder treballar plegades i ser més eficaces. Poder gestionar més espais naturals, poder-los delimitar i adequar, sense que això sigui una gran càrrega econòmica i vital per nosaltres. Poder acollir més cavalls abandonats i maltractats que la mateixa administració necessita necessita reubicar en bones mans.
Nosaltres posem la feina, l’expertesa i la nostra ja llarga i profunda experiència en tornar a connectar aquests grans herbívors amb la natura, amb grans espais naturals que són el seu habitat natural i font de salut i de benestar també per les persones.
Contextos de qualitat dels quals tenim cura, amb el cavall com agent transformador de la societat i del medi ambient.
Marxem de Nargó sense opció de trobar territori per als cavalls i per al Projecte, en una de les zones menys poblades de Catalunya.
De vegades, podem optar a terrenys que ningú vol pasturar perquè no resulta productiu. Pastura baixa en proteïna, a la que el cavall s’hi adapta molt bé, i orogràficament més dura…
Sense ajuts, no podem competir per a l’accés a la terra. Paradoxal en un país on l’abandonament del món rural és un greu problema i una realitat molt preocupant.
Sense ajuts del DARP i sense possibilitat de fer activitats, no podem pagar l’única pastura que hem trobat a l’Alt Urgell, ni ampliar territori a la zona per seguir acollint cavalls, que la mateixa Administració ens demana que acollim per que els cal també el suport de la nostra institució i d’altres que tot i diferents de la nostra proposta, treballen també en un dia a dia dur per al benestar dels èquids.
Tampoc no té sentit seguir invertint en un territori on no podem créixer, perquè la inversió debilita el projecte en comptes d’enfortir-lo..
Una situació sense sentit que requeriria obrir un diàleg amb la Conselleria del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i potser amb el Departament de Medi Ambient per connectar totes les mirades i treballar unides i amb força.
De fet Territori i Sostenibilitat va fer una convocatòria d’ajut per salvar les fundacions de Catalunya, en plena crisi Covid. Les bases de la convocatòria: Els que arribin primers!
Això va fer que moltes ONG més petites quedéssim sense ajuts, donat que el nostre dia a dia intens i la manca de recursos fa inviable tenir persones preparant tots els papers que s’han de presentar per optar a un Ajut, més de pressa que els grans del sector.
Nosaltres, com altres, vam arribar tard a aquesta mena de cursa, que recorda tristament la pel·lícula Els jocs de la fam.
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 824 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
