Cristina Castellà…….cercant l’intimitat i el caliu de la llar Cristina Castellà i Figuera. Neix a Barcelona l’any 1969, peró les seves arrels estan a el Pont de Suert, Alta Ribagorça d’on és la seva mare. El 1992 s’estableix a la Vall de Boí, arrel del seu matrimoni amb el Pera amb qui juntament amb el seu fill viuen a Barruera. Per a ella no ha estat dificil adaptar-se novament a una vida més tranquila en el marc d’un paisatge de gran bellesa. Actualment dona clases de pintura i treballa com a guia de visites al romanic al Patronat de la Vall de Boí. Ha fet exposicions a Vielha, El Pont… Continua la lectura →

Durant la joventut, moltes persones, malgrat les dificultats de la vida, inicien un procés evolutiu que comença a definir qui són, tant en l’aspecte professional com humà. El condicionant i el motiu de la biografia de Jordi Mir i Parache són bàsicament haver nascut a Tremp, al si d’una família senzilla que va passar les vicissituds posteriors a la guerra. Això va fer que aquest trempolí, (nascut el 1935 a casa Teixidó, al barri del Raval), quan tenia quinze anys (l’any 50) amb la seva família anessin a viure a Barcelona. Va cursar estudis mitjans i es va posar a treballar. El món de la sardana li donà una sortida… Continua la lectura →

Francesc Maye Sopena…..retorn a les seves arrels Des de fa milers d’anys, s’han portat robes de diferents materials, per a protegir-se contra les inclemències del temps i també com a forma de comunicació. Els vestits, són una expressió de l’estil de vida i de les opinions d’aquells que els porten. La pell dels animals, ha estat sempre un element important en l’evolució de la humanitat. Els caçadors prehistòrics, creien que portant la pell de l’animal que havien matat s’apoderaven del seu esperit. Des de fa milers d’anys, la pell, s’ha utilitzat per a vestir-se, guardar aliments i aigua, per a fer llitets de nadons, joguines, habitatges (els tipis indis), instruments… Continua la lectura →

Maria Josep Benz Si fos flor, seria rosella obrint els seus pètals al bell mig del prat verd, color de l’esperança… Si fos aigua, seria escuma de les ones del mar acariciant la sorra de la platja… Si fos ocell, seria rossinyol que canta en llibertat i mor quan el tanques… Si fos arbre, seria roure majestuós, fort i, també cirerer, que quan floreix regala als nostres ulls la bellesa de les seves flors i quan fructifica ens afalaga el paladar amb la dolçor de les seves cireres… Si fos au, seria colom missatger de pau, sensibilitat i bona voluntat… Si fos…. Si fos… En realitat és rosella, roure, rossinyol….… Continua la lectura →

Josep Boixadera (1878-1938)…un fotograf del Pallars Josep Boixadera i Ponsa, va néixer a Benavent de la Conca, poble del municipi d’Isona i Conca dellà, l’any 1878 i va morir a Reus l’any 1938. El seu ofici va ser el de pastor, fins que pels vols de l’any 1900 va marxar a Barcelona, on uns anys desprès va començar a exercir com a fotògraf.  D’ell ens han quedat moltes fotografies de la Conca Dellà, centrades bàsicament a la població d’Isona. La seva obra en aquesta zona es pot dividir en quatre períodes i/o col·leccions. La primera col·lecció es data dels anys 1911-1912, i les fotografies sempre estan signades com a B.P.;… Continua la lectura →

Juan Antonio Manta…de vocacio taxidermista La Taxidèrmia, és l’art de dissecar els animals morts donant-los l’aparença de vius. La dissecació, en principi, sembla fàcil i senzilla, però no ho és. Donada la varietat d’animals que existeixen, també és diferent la forma de dissecar-los i de conservar la seva pell, que tot sovint és tan fina que sembla impossible que es pugui separar de les parts carnoses del cos. El taxidermista és també naturalista, ha de conèixer les característiques de l’animal: la disposició dels ulls, si els té oberts o tancats, la pigmentació, l’expressió de la cara, la coloració de les potes, d’el bec, carúncules, resta de membranes… perquè representin a… Continua la lectura →

Ramon Baylina…passió per la metereologia L’etapa científica de la meteorologia catalana comença en el segle XVIII, per tant, és un important legat dels nostres avantpassats. La invenció del termòmetre de Van Helmont i del baròmetre de Torricelli va fer possible la substitució de l’especulació pel coneixement objectiu. El trencaclosques de l’atmosfera ens fa difícil endevinar el procés que seguiran els fenòmens vius que la formen. La meteorologia està vinculada a la Física, Química, Estadística, Geofísica i Oceanografia. Els noms dels aparells que s’utilitzen pel seu estudi semblen formar part d’un llenguatge estrany fet només per a especialistes: Sicrometre, Anemòmetre, Baròmetre, Meteosats, Manega de vents, Pluviòmetre, Termòmetres de màxima, mínima, Registrador… Continua la lectura →

Francés Boya Alós…enamorat i presoner del’escriptura i la muntanya Obrim un llibre, i llegint-lo, ens endinsem en mons desconeguts plens de dolçor, crueltat, misteri, imaginació, reivindicació, aventura, realitat… a voltes ens fa riure, plorar, pensar o despertar a noves sensacions i sentiments que tot sovint ens són estranys… ens permet viure en un món paral·lel molt enriquidor… ens transporta a un món íntim, on podem barrejar-nos amb els personatges i viatjar per l’espai que descriu, i on només nosaltres i ningú més hi té cabuda… a voltes, és una eina d’estudi, d’adquisició de coneixements, molt útil per conservar i donar a conèixer la identitat i la història dels pobles. Pot… Continua la lectura →