Picot Garser – Dendrocopos major
El Picot garser gros és un ocell forestal de la família dels pícids conegut popularment pel nom de picot, pigot, corconer… Té el cos massís; la llengua (que es replega dins del crani) més llarga que el bec, que és dret i duríssim; te dos dits endavant i dos endarrera i el vol ondulant. S’alimenta dels insectes de la fusta. Puja pels troncs dels arbres servint-se de les ungles i de les resistents plomes de la cua amb les quals es recolza a l’escorça. De costums generalment sedentàries, viu als forats quefa a cops de bec en els troncs dels arbres. Amida 23 cm., i té el dors negre, amb unes grans taques blanques damunt de les espatlles; capell negre, els adults; les plomes de sota la cua, de color vermell viu; i el dessota blanquinós. Per l’elecció de parella, els mascles es guarneixen de llur millor plomatge. A la primavera cerquen un lloc adequat per a niar. La posta -de 4 a 6 ous- és de mitjans de maig fins a finals de juny. És el més comú als boscos del Nord del Principat, amb una tendència expansiva durant la dècada dels 60/70 i cada cop més escassa als 80. Era abundant a Folquer, a la Baronia de Rialb, als boscos d’Isona i Llimiana. La tala de nombroses vorades i bosquines determinà una baixa poblacional notable. Ocupa tota mena de boscos que son un refugi segur i un rebost sempre proveït. Li agraden molt les pinedes montanes i subalpines, també les rouredes, bedollars, boscos de ribera…per això una explotació forestal acurada pot fer desaparèixer aquestes especies protegides.
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016