El dia 8 de maig s’inaugura a la Seu d’Urgell l’exposició “Llum a l’ànima. Palmira Jaquetti 1895-1963”, dedicada a homenatjar la seva figura i la seva obra
El Govern ha commemorat durant els anys 2020/21 l’Any Palmira Jaquetti
El Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, ha impulsat la celebració de l’Any Palmira Jaquetti amb motiu dels 125 anys del seu naixement, per donar a conèixer el llegat de la folklorista i la seva aportació al patrimoni etnogràfic del país. Jaquetti esdevé una figura singular dins del patrimoni literari i etnomusicològic i, com a dona d’una època en què era difícil ésser escoltada i valorada en el món intel·lectual i cultural, representa un paradigma de tantes altres dones, també anònimes, que van contribuir a construir un model de país.
En el marc dels actes que s’han dut a terme a tot el país durant aquest l’any 2020 i que encara s’aniran fent durant aquest 2021, pels ajornaments indesitjats motivats per la pandèmia, s’inaugura aquest proper dissabte, dia 8 de maig, a les 12 hores, l’exposició Llum a l’ànima. Palmira Jaquetti 1895-1963 a la sala La Cuina de la Seu d’Urgell. La presentació comptarà amb la participació de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco; la comissària de l’Any Palmira Jaquetti, Carme Oriol, i l’alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega.
L’exposició, que és itinerant, s’ha pogut veure fins ara a Torroella de Montgrí i a Tarragona i es preveu que visiti, durant tot l’any, diversos indrets del país dels que va recórrer Palmira Jaquetti o dels que van tenir una importància especial per a ella, com és el cas de la Seu d’Urgell, ja que, a part de ser el primer lloc on va fer recol·lecció de cançons per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya juntament amb Maria Carbó, era la ciutat d’on provenia la seva família per part de pare.
L’exposició ofereix una visió polièdrica de la seva obra i dona a conèixer la seva important aportació a la cultura catalana des de tots els àmbits en què va intervenir, com a escriptora poetessa, traductora, docent, folklorista, músic i compositora, i tot, des de la condició de dona en un context masculinitzat gens favorable per fer-s’hi el lloc que es mereixia. Gràcies a la seva sensibilitat creativa, a la seva capacitat d’observació de la bellesa, i el seu amor a la música, a la infància i a la cultura popular, el seu llegat és d’un valor humà d’altíssim nivell.
Tota aquesta activitat creativa està lligada de manera directa amb la cultura popular del país, i és per això que va dedicar uns anys de la seva vida a recollir cançons a diversos llocs de Catalunya, sobretot al Pirineu, per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, en la qual hi va aplicar la seva visió particular, expressant, amb gran delicadesa i qualitat literària, les memòries de les missions de recollida de cançons. La seva vitalitat, entusiasme i capacitat de lluita li van permetre afrontar les moltes adversitats individuals i col·lectives de l’època que li va tocar viure.
L’estructura de l’exposició gira al voltant de cinc grans blocs temàtics:
- Els orígens familiars i l’anhel d’aprendre.
- Entregada a una professió: la docència.
- L’amor per les cançons populars.
- L’aportació folklòrica i etnogràfica; Un esperit lliure.
- La força de la creació; El compromís amb la Vall d’Aran.
A més d’aquests grans blocs, l’exposició inclou les seccions: la condició de dona; la força davant de l’adversitat; la recerca del coneixement; els homenatges.
Palmira Jaquetti
Palmira Jaquetti Isant (Barcelona, 21 de setembre de 1895 – Els Monjos, 8 de maig de 1963) va cursar els estudis de Filosofia i Lletres, i estudis de música cursats al Liceu i a l’Escola Superior Municipal de Música. Va exercir com a docent a Calatayud, i a Barcelona en l’Institut Verdaguer i el Montserrat, entre d’altres. Va conèixer el millor i més destacat de les pedagogies de la seva època, cosa que li va permetre construir una metodologia pròpia que va aplicar a l’ensenyament de noves matèries, que va preparar de forma autodidacta, com la Història de l’Art.
Des de 1925 va participar de manera molt activa en les missions de recerca de cançons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada i promoguda per Rafel Patxot i Jubert i l’Orfeó Català. Els seus escrits de les memòries dels viatges i dels treballs de camp són un testimoni viu i directe de la vida rural dels anys 20 i 30 del segle passat, a part d’una mostra de la seva sensibilitat estètica, literària i humana. Com a poetessa, va escriure una gran quantitat poemes, la majoria dels quals inèdits fins ara que han estat recuperats a partir de les recerques que ha generat aquesta commemoració, va participar també en Jocs Florals celebrats fora de Catalunya i hi va guanyar diversos premis. Com a compositora, va harmonitzar cançons a dues, tres i quatre veus i ha deixat una obra, en bona part, encara per descobrir. La seva figura, la seva trajectòria i el llegat que ha deixat mereixen el nostre reconeixement i la seva divulgació.
La importància de Palmira Jaquetti no es pot circumscriure només en l’àmbit de la cultura popular, tot i que està en la base del seu llegat. Com a poetessa, escriptora, compositora, pianista, traductora, docent i recercadora científica, ja té una importància incontestable a nivell creatiu i intel·lectual.
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016