La Vall més feréstega de la Val d’Aran

Camins de miners i contrabandistes La Vall mes feréstega de la Val d’Aran Es recomana fer la ruta de Porcingles a Pontaut a peu, doncs té una durada de 2 hores i el recorregut és molt fàcil. Aquest itinerari era utilitzat com a via principal del contraban i dels durs treballs a les mines de Liat. Durant el recorregut gaudirem de la bellesa d’Era Lana de Les, del massís de Maladeta i dels espessos boscos de l’obaga de la Vall de Toran. L’iniciarem a Palanca de Peirarrot a la pista d’accés a Sant Joan de Toran, a la cruïlla del nucli de Porcingles. Abans del pont, es pren la pista… Continua la lectura →

Maria Rubinat, partint de la terra… acaricia l’argila

Maria Rubinat, partint de la terra… acaricia l’argila Nascuda de la Terra, l’argila és un remei meravellós per a moltes malalties i també una matèria que modelada, permet admirar peces d’extraordinària bellesa creades pels ceramistes. La ceràmica requereix un gran coneixement de la tècnica i gust estètic i artístic, a més d’un llarg aprenentatge. Abans, quasi totes les comarques tenien algun taller, però ara queden pocs. L’aparició de nous materials va ser la causa de la gran dificultat per mantenir-los. Malgrat això han aparegut ceramistes, que, amb el seu treball individual, experimentat dia a dia, han donat una nova dimensió a la ceràmica. Aquest podria ser el cas de la… Continua la lectura →

Molsa – Briates

Molsa – Briates Plantes de la família dels briòfits, fixades al substrat per mitjà de rizoides, de caulidis amb fil·lidis disposats a l’entorn i espores que originen un protonema filamentós. Creixen en grups, d’aspecte delicat, són molt fràgils sobretot en estat sec. Es troben des de la terra baixa fins l’alta muntanya. Hi ha aprox. 15000 espècies. Tenen diferents formes i dimensions: coixinets densos, gespes esponjoses de superfície ondulada, arborescents, catifes, xarxa… La majoria són de color verd en els seus diferents tons pàl·lids: verd clar, daurat, blavós, rosat, purpurí, fosc negrós, groguenc vermellós, verd gris o platejat, blanquinós, verd vermellós, grogós, olivaci…En general viuen en ambients humits i ombrívols:… Continua la lectura →

Carme de Castellarnau…el llenguatge tendre de la natura

Carme de Castellarnau…el llenguatge tendre de la natura Quan arriba la tardor, el Sol s’allunya lentament de la Terra, els dies s’escurcen i, hom esdevé tot sovint melangiós, cercant els llocs més assolellats per gaudir de la calidesa de la seva llum; el camp, cansat, reposa després d’un fructífer període. La natura ens sorprèn amb un ventall infinit de colors; els arbres, de fullatges caducs, es queden sense fulles i lentament una immensa estora cobreix la terra; els fruits de tardor afalaguen el nostre paladar amb els seus sabors tant diferents als de les fruites d’estiu. La primavera d’hivern, és un temps de trànsit entre l’estiu i l’hivern que ens… Continua la lectura →

Estanys de Cabdella

Estanys de Cabdella Prenent com a punt de sortida La Pobla de Segur en direcció al Pont de Suert, arribarem al poble de Senterada i agafarem la carretera que va a la Pobleta de Bellveí i la Torre de Capdella, a la capçalera del Flamicell. La carretera acaba a les instal·lacions de la presa, que travessarem i on veurem, ben indicat, el camí de l’estany Gento i el refugi de Colomina. A peu, en direcció N-NE, seguirem el carener per una costa de forta pendent. Seguirem la via del carrilet i travessarem els tres túnels que hi trobarem. Estarem aprox. 1h. per fer aquest camí força planer des de l’aparcament… Continua la lectura →

Circ de Saboredo

Circ de Saboredo Situació: divisòria de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà. Prenent com a punt de sortida l’heliport de Vaquèira, seguirem la pista forestal que ressegueix la ribera de Ruda i que és transitable per a qualsevol vehicle fins a la pleta de Campo (a partir d’aquí, si el vehicle es tot terreny, s’hi pot transitar fins a la pleta de Saboredo); més endavant, la pista, es comença a enfilar i s’endinsa, riu amunt, per una zona d’arbredes fins a la Pleta de Saboredo, on neix el camí que va al refugi. Aquest camí, que segueix un curs escalonat, està ben senyalitzat i te poca dificultat. Seguirem la… Continua la lectura →

Esquirol – Sciurus vulagaris

Esquirol – Sciurus vulagaris Mamífer rosegador arborícola de la família dels esciúrids, conegut pel nom d’esquirol. Amida uns 45 cm. De cua molt llarga, peluda i estarrufada; cap i coll diferenciats del tronc; orelles llargues i punxegudes, amb plomalls de pèls a la punta durant l’hivern; potes anteriors curtes, les posteriors llargues i fortes que li permeten saltar d’un arbre a l’altre. Tenen 8 mamelles. Depenent de la subspècie, el sexe, l’edat i l’estació, el seu pelatge varia de color. Menja molt: pinyons, nous, glans, avellanes, bolets i insectes…i a la tardor, els forats dels arbres li serveixen de rebost. Ocupa gran part de Catalunya. Habita a les pinedes, alzinars,… Continua la lectura →

Llorenç Sànchez i Vilanova, escriptor del Pallars

Llorenç Sànchez i Vilanova, escriptor del Pallars Es fa difícil resumir en tant poc espai, la trajectòria tant prolífica i enriquidora d’aquest escriptor pallares, doncs ja durant els anys quaranta va participar als Jocs Florals i certàmens d’aquells anys, essent repetidament guardonat i després d’aquell període d’aprenentatges, evoluciona vers una obra més sòlida i ambiciosa, que l’ha dut a publicar a l’entorn d’un centenar de llibres de molts diversos gèneres: història, biografia, article d’opinió, poesia, assaig, teatre, guionatge, crítica d’art, traducció, estudi diplomàtic… Nascut a Barcelona l’any 1930 i condicionat per esdeveniments familiars, Llorenç Sànchez i Vilanova, es traslladà a La Pobla de Segur, on la seva vida ha transcorregut… Continua la lectura →

Revista Gratuïta Comarques del Pirineu de Lleida