Llorer – Laurus nobilis

Llorer – Laurus nobilis Arbre de la família de les Lauràcies conegut popularment pel nom de llorer, d’una alçada de 8-12 m. Fulla permanent de color verd fosc, clara al revers, dura i lanceolada. La flor, unisexual, té 4 pètals blanc-grogosos i neix als extrems de les branques en pomells de 5 o 6 flors al costat de les fulles. Floreix a la primavera. El fruit és una baia negra i brillant. La propagació es fa a partir de llavors, esqueixos, colgats i rebrots. Resisteix temperatures fins a 15ºC sota zero. Les fulles es cullen a la tardor i fregant-les, se’n desprèn un olor balsàmic. El llorer gaudia d’un gran … Continua la lectura de Llorer – Laurus nobilis

Les falles: la ruta del foc

Les falles: la ruta del foc Aquesta festa tradicional, relacionada amb el culte solar, va aparèixer abans de l’arribada dels indoeuropeus. Aquest ritu el feien els homes per donar gràcies als déus per l’èxit en les collites i l’arribada del solstici d’estiu. Es creia que els mals esperits, que sortien a mitja nit, fugien en veure el foc i les fogueres. Les falles són troncs resinosos de pi d’uns 2 m. de llargària. Els trossos de teia s’enganxen a un mànec de freixe o avellaner amb filferro i puntes. Hi ha una varietat de falles anomenades “rentines” que són teies d’una sola peça. En apropar-se la festa de cada poble, … Continua la lectura de Les falles: la ruta del foc

Coca de llardons

Coca de llardons INGREDIENTS llard 150 gr. llardons 250 gr. farina 300 gr. ous 2 pinyons un grapat sucre 50 gr. llimona una ELABORACIÓ Amuntegueu la farina damunt la taula, feu-li un clotet al centre i aboqueu-hi els ous, el sucre i pell de llimona ratllada. El llard l’escampareu a bocinets per damunt de la farina i començareu a barrejar els ingredients del centre cap a fora, primer amb la punta dels dits i finalment amb les mans. Un cop la pasta és lligada hi afegiu els llardons i la treballeu una estona fins que quedi tot ben barrejat. Alliseu la pasta amb el corró. Poseu-la en una llauna untada … Continua la lectura de Coca de llardons

Libèl·lula – Odonat

Libèl·lula – Odonat Pterigots de gran envergadura, coneguts popularment pel nom de cavallets del diable, estiracabells, avions, libèl·lules, espiadimonis o damisel·les. De cos allargat, amb 4 ales membranoses amb un reticle venós abundant que determina la classificació. El cap immòbil. Ulls compostos voluminosos. Antenes curtes. Peces bucals de tipus mastegador. Mandíbules fortament dentades. Tòrax robust més petit que l’abdomen i que fa que les llargues potes, es col·loquin a la part del davant. L’abdomen cilíndric i llarg te 10 segments i a l’extrem caudal presenta dos cercs. Els adults tenen un vol ràpid i sorollós, mentre que els anomenats cavallets del diable presenten un vol més lent, indecís i silenciós. … Continua la lectura de Libèl·lula – Odonat

La Vall més feréstega de la Val d’Aran

Camins de miners i contrabandistes La Vall mes feréstega de la Val d’Aran Es recomana fer la ruta de Porcingles a Pontaut a peu, doncs té una durada de 2 hores i el recorregut és molt fàcil. Aquest itinerari era utilitzat com a via principal del contraban i dels durs treballs a les mines de Liat. Durant el recorregut gaudirem de la bellesa d’Era Lana de Les, del massís de Maladeta i dels espessos boscos de l’obaga de la Vall de Toran. L’iniciarem a Palanca de Peirarrot a la pista d’accés a Sant Joan de Toran, a la cruïlla del nucli de Porcingles. Abans del pont, es pren la pista … Continua la lectura de La Vall més feréstega de la Val d’Aran

Maria Rubinat, partint de la terra… acaricia l’argila

Maria Rubinat, partint de la terra… acaricia l’argila Nascuda de la Terra, l’argila és un remei meravellós per a moltes malalties i també una matèria que modelada, permet admirar peces d’extraordinària bellesa creades pels ceramistes. La ceràmica requereix un gran coneixement de la tècnica i gust estètic i artístic, a més d’un llarg aprenentatge. Abans, quasi totes les comarques tenien algun taller, però ara queden pocs. L’aparició de nous materials va ser la causa de la gran dificultat per mantenir-los. Malgrat això han aparegut ceramistes, que, amb el seu treball individual, experimentat dia a dia, han donat una nova dimensió a la ceràmica. Aquest podria ser el cas de la … Continua la lectura de Maria Rubinat, partint de la terra… acaricia l’argila

Molsa – Briates

Molsa – Briates Plantes de la família dels briòfits, fixades al substrat per mitjà de rizoides, de caulidis amb fil·lidis disposats a l’entorn i espores que originen un protonema filamentós. Creixen en grups, d’aspecte delicat, són molt fràgils sobretot en estat sec. Es troben des de la terra baixa fins l’alta muntanya. Hi ha aprox. 15000 espècies. Tenen diferents formes i dimensions: coixinets densos, gespes esponjoses de superfície ondulada, arborescents, catifes, xarxa… La majoria són de color verd en els seus diferents tons pàl·lids: verd clar, daurat, blavós, rosat, purpurí, fosc negrós, groguenc vermellós, verd gris o platejat, blanquinós, verd vermellós, grogós, olivaci…En general viuen en ambients humits i ombrívols: … Continua la lectura de Molsa – Briates

Carme de Castellarnau…el llenguatge tendre de la natura

Carme de Castellarnau…el llenguatge tendre de la natura Quan arriba la tardor, el Sol s’allunya lentament de la Terra, els dies s’escurcen i, hom esdevé tot sovint melangiós, cercant els llocs més assolellats per gaudir de la calidesa de la seva llum; el camp, cansat, reposa després d’un fructífer període. La natura ens sorprèn amb un ventall infinit de colors; els arbres, de fullatges caducs, es queden sense fulles i lentament una immensa estora cobreix la terra; els fruits de tardor afalaguen el nostre paladar amb els seus sabors tant diferents als de les fruites d’estiu. La primavera d’hivern, és un temps de trànsit entre l’estiu i l’hivern que ens … Continua la lectura de Carme de Castellarnau…el llenguatge tendre de la natura

Revista Gratuïta Comarques del Pirineu de Lleida