Libèl·lula – Odonat Pterigots de gran envergadura, coneguts popularment pel nom de cavallets del diable, estiracabells, avions, libèl·lules, espiadimonis o damisel·les. De cos allargat, amb 4 ales membranoses amb un reticle venós abundant que determina la classificació. El cap immòbil. Ulls compostos voluminosos. Antenes curtes. Peces bucals de tipus mastegador. Mandíbules fortament dentades. Tòrax robust més petit que l’abdomen i que fa que les llargues potes, es col·loquin a la part del davant. L’abdomen cilíndric i llarg te 10 segments i a l’extrem caudal presenta dos cercs. Els adults tenen un vol ràpid i sorollós, mentre que els anomenats cavallets del diable presenten un vol més lent, indecís i silenciós.… Continua la lectura →

Molsa – Briates Plantes de la família dels briòfits, fixades al substrat per mitjà de rizoides, de caulidis amb fil·lidis disposats a l’entorn i espores que originen un protonema filamentós. Creixen en grups, d’aspecte delicat, són molt fràgils sobretot en estat sec. Es troben des de la terra baixa fins l’alta muntanya. Hi ha aprox. 15000 espècies. Tenen diferents formes i dimensions: coixinets densos, gespes esponjoses de superfície ondulada, arborescents, catifes, xarxa… La majoria són de color verd en els seus diferents tons pàl·lids: verd clar, daurat, blavós, rosat, purpurí, fosc negrós, groguenc vermellós, verd gris o platejat, blanquinós, verd vermellós, grogós, olivaci…En general viuen en ambients humits i ombrívols:… Continua la lectura →

Esquirol – Sciurus vulagaris Mamífer rosegador arborícola de la família dels esciúrids, conegut pel nom d’esquirol. Amida uns 45 cm. De cua molt llarga, peluda i estarrufada; cap i coll diferenciats del tronc; orelles llargues i punxegudes, amb plomalls de pèls a la punta durant l’hivern; potes anteriors curtes, les posteriors llargues i fortes que li permeten saltar d’un arbre a l’altre. Tenen 8 mamelles. Depenent de la subspècie, el sexe, l’edat i l’estació, el seu pelatge varia de color. Menja molt: pinyons, nous, glans, avellanes, bolets i insectes…i a la tardor, els forats dels arbres li serveixen de rebost. Ocupa gran part de Catalunya. Habita a les pinedes, alzinars,… Continua la lectura →

Flor de Neu – Leontopodium alpinum Herba perenne de la família de les compostes coneguda popularment pel nom de flor de neu. De rizoma ben ramificat, tija de 8 a 30 cm, dreta, molt tomentosa, simple; tot sovint te de 2 a 5 tiges que surten de la mateixa base. Fulles d’un verd gris clar, alternes, blanquinoses per sota. Flors blanques, totes bulboses, amb aparença llanosa de 3 a 5 cm, de diàmetre. Creix en els alts pasturatges i roquissers del Pirineu, especialment als massissos calcaris del sector occidental, altituds entre 1.700 i 3.200 m. Al sector oriental, es troba tan sols en una serralada prepirinenca a Falgars (Berguedà). Floreix… Continua la lectura →

Picot Garser – Dendrocopos major El Picot garser gros és un ocell forestal de la família dels pícids conegut popularment pel nom de picot, pigot, corconer… Té el cos massís; la llengua (que es replega dins del crani) més llarga que el bec, que és dret i duríssim; te dos dits endavant i dos endarrera i el vol ondulant. S’alimenta dels insectes de la fusta. Puja pels troncs dels arbres servint-se de les ungles i de les resistents plomes de la cua amb les quals es recolza a l’escorça. De costums generalment sedentàries, viu als forats quefa a cops de bec en els troncs dels arbres. Amida 23 cm., i… Continua la lectura →

Grèvol – Ilex aquifolium Arbre perennifoli, dioic, de la família de les aquifoliàcies, conegut popularment pel nom de grèvol, arbre de visc…De fulles brillants de marge ondulat amb les dents rígides i punxoses. Les flors unisexuals, son petites, blanques i una mica pedunculades. El fruit es una drupa globosa i oval de color vermell brillant que conté 4 llavors. Sovint en estat arbustiu, viu a Europa Centremeridional des de la península Ibèrica al Caucas, també a Pèrsia i a l’Àfrica Septentrional. Creix només en sòl calcari i prefereix la humitat. Floreix d’abril a juny i comencen a sortir els fruits a finals de setembre. Es reprodueix per llavors i per… Continua la lectura →

Guineu – Vulpes vulpes Mamífer carnívor de la família dels cànids, conegut popularment pel nom de guineu o guilla (la femella) i guillot (el mascle). De musell estret, orelles dretes, peus curts, cua llarga i grossa de pelatge molt suau i espès, de color rogenc, d’uns 60 centímetres de llarg el cos i 40 cm. la cua. Solen viure en grups formats per un mascle adult i diverses femelles. Son molt àgils. Molt astuts i cautelosos a l’hora de cercar l’aliment i esquivar el perill, famosos per les destrosses que ocasionen a vegades en els galliners. S’alimenten de petits ungulats, rosegadors, lludrigots, insectes i nutrients de tipus vegetal. La reproducció… Continua la lectura →

Neret – Rhododendron ferruginium Arbust de muntanya, perenne, de la família de les Ericàcies, conegut popularment pel nom de neret, talabard, boix gauet… De fulles coriàcies, ovalades o lanceolades, ferruginoses al revers, perennes, gruixudes, d’un verd brillant, que li permeten suportar les altes temperatures dels indrets on viu, tot sovint coberts per la neu. Les flors, en forma de campaneta de tons rosa vermellos, relativament grans, formen inflorescències terminals en forma de pomells d’una gran bellesa. El fruit es una càpsula oblonga (forma allargada de vores paral·leles). Arbust molt ramificat i tomentós, característic de les regions pirenaiques, qué pel seu color rosat es fàcil de distingir. Creix en les faldes… Continua la lectura →