Rosella – Papaver rhoeas Herba anual híspida, de la família de les papaveràcies, coneguda popularment pel nom de rosella, paparota, badabadoc, galleret… Amb una pilositat de pèls rígids, drets i blancs. Les fulles, profundament dividides en segments dentals fan de 3 a 15 cm, les inferiors són peciolades i les de la tija, sèssils. Les flors, es componen d’un calze verd, inclinat, de dos sèpals que cauen quan s’obra la flor. Una vegada obertes, les flors, solitàries, amb quatre pètals de 5 a 8 cm, són molt vistoses, d’un vermell viu amb una taca negre a la base. Els pètals es desprenen i cauen amb molta facilitat. El fruit és… Continua la lectura →

Gall Fer -Tetrao urogallus Tetraònid de la família dels Gal·liformes, símbol de l’avifauna pallaresa. Conegut popularment pel nom de gall salvatge o gall fer. És de costums esdentaries i difícil de veure. El mascle amida 85 cm. de llargada i pesa normalment de 3,5 a 5 quilos. El seu plomatge és obscur, gairebé negre, amb reflexos verdosos al pit; té l’ull envoltat per d’una pell nua i vermella; una gran cua arrodonida i el bec de color clar. La femella, anomenada gallina, fa uns 61 cm, pesa uns 2 kg., té una coloració on domina el castany. S’alimenten d’herbes, larves de formiguers, aglans, fruites del bosc, i s’empassa pedres per… Continua la lectura →

Trencalòs – Gypaetus barbatus Ocell carronyaire de l’ordre dels falconiformes, de la familia dels accipítrids. Necròfag (el més gran d’Europa), conegut popularment pel nom de Trencalòs, l’únic ossívor o menjador d’ossos del planeta. Pot arribar fins a 2,77 m. d’envergadura i un pes mitjà de 6 kg., d’ales llargues, estretes, i cua llarga romboïdal. El dors, les ales i la cua són de color gris fosc, quasi negre, i té blanc el raquis de les plomes. Les parts inferiors són ataronjades-groguenques quan són adults. Des de la base de les mandíbules li neixen unes filoplomes a tall de barbeta, de color ben negre; d’ací li ve el nom llatí de… Continua la lectura →

Llorer – Laurus nobilis Arbre de la família de les Lauràcies conegut popularment pel nom de llorer, d’una alçada de 8-12 m. Fulla permanent de color verd fosc, clara al revers, dura i lanceolada. La flor, unisexual, té 4 pètals blanc-grogosos i neix als extrems de les branques en pomells de 5 o 6 flors al costat de les fulles. Floreix a la primavera. El fruit és una baia negra i brillant. La propagació es fa a partir de llavors, esqueixos, colgats i rebrots. Resisteix temperatures fins a 15ºC sota zero. Les fulles es cullen a la tardor i fregant-les, se’n desprèn un olor balsàmic. El llorer gaudia d’un gran… Continua la lectura →

Libèl·lula – Odonat Pterigots de gran envergadura, coneguts popularment pel nom de cavallets del diable, estiracabells, avions, libèl·lules, espiadimonis o damisel·les. De cos allargat, amb 4 ales membranoses amb un reticle venós abundant que determina la classificació. El cap immòbil. Ulls compostos voluminosos. Antenes curtes. Peces bucals de tipus mastegador. Mandíbules fortament dentades. Tòrax robust més petit que l’abdomen i que fa que les llargues potes, es col·loquin a la part del davant. L’abdomen cilíndric i llarg te 10 segments i a l’extrem caudal presenta dos cercs. Els adults tenen un vol ràpid i sorollós, mentre que els anomenats cavallets del diable presenten un vol més lent, indecís i silenciós.… Continua la lectura →

Molsa – Briates Plantes de la família dels briòfits, fixades al substrat per mitjà de rizoides, de caulidis amb fil·lidis disposats a l’entorn i espores que originen un protonema filamentós. Creixen en grups, d’aspecte delicat, són molt fràgils sobretot en estat sec. Es troben des de la terra baixa fins l’alta muntanya. Hi ha aprox. 15000 espècies. Tenen diferents formes i dimensions: coixinets densos, gespes esponjoses de superfície ondulada, arborescents, catifes, xarxa… La majoria són de color verd en els seus diferents tons pàl·lids: verd clar, daurat, blavós, rosat, purpurí, fosc negrós, groguenc vermellós, verd gris o platejat, blanquinós, verd vermellós, grogós, olivaci…En general viuen en ambients humits i ombrívols:… Continua la lectura →

Esquirol – Sciurus vulagaris Mamífer rosegador arborícola de la família dels esciúrids, conegut pel nom d’esquirol. Amida uns 45 cm. De cua molt llarga, peluda i estarrufada; cap i coll diferenciats del tronc; orelles llargues i punxegudes, amb plomalls de pèls a la punta durant l’hivern; potes anteriors curtes, les posteriors llargues i fortes que li permeten saltar d’un arbre a l’altre. Tenen 8 mamelles. Depenent de la subspècie, el sexe, l’edat i l’estació, el seu pelatge varia de color. Menja molt: pinyons, nous, glans, avellanes, bolets i insectes…i a la tardor, els forats dels arbres li serveixen de rebost. Ocupa gran part de Catalunya. Habita a les pinedes, alzinars,… Continua la lectura →

Flor de Neu – Leontopodium alpinum Herba perenne de la família de les compostes coneguda popularment pel nom de flor de neu. De rizoma ben ramificat, tija de 8 a 30 cm, dreta, molt tomentosa, simple; tot sovint te de 2 a 5 tiges que surten de la mateixa base. Fulles d’un verd gris clar, alternes, blanquinoses per sota. Flors blanques, totes bulboses, amb aparença llanosa de 3 a 5 cm, de diàmetre. Creix en els alts pasturatges i roquissers del Pirineu, especialment als massissos calcaris del sector occidental, altituds entre 1.700 i 3.200 m. Al sector oriental, es troba tan sols en una serralada prepirinenca a Falgars (Berguedà). Floreix… Continua la lectura →