EL RACÓ DEL NATURALISTA Equip educatiu Món Natura Pirineus – Les Planes de Son Els noms de lloc topònims. Avui deixarem de banda els articles explícitament naturalistes, per parlar-vos d’un tema que de ben segur que us haurà cridat l’atenció; els noms de lloc, o més ben dit els topònims. Sovint, dels topònims en podem extraure informació vers la existència d’un determinat ésser viu o bé d’una característica concreta del indret on es troba, així trobem: pedres blanques, estany negre, estany blau… però no sempre es tant fàcil i senzill esbrinar l’origen del noms de lloc. La manca d’informació, ha provocat que erròniament es faci una transcripció a l’atzar i… Continua la lectura →

Teixó – Meles meles Mamífer carnívor de la família dels mustèlids conegut pel nom de teixó. D’aspecte robust i massís; cap petit, musell punxegut, orelles petites, coll curt i gruixut; potes curtes, gruixudes i plantígrades; cua curta. Pèl espès, blanc groguenc jaspiat de negre el llom, ventre i potes negres i el cap blanc amb dues bandes negres que van del musell a la nuca. No supera el metre de llargada. El pes, de 7 a 20 kg, depèn de l’època de l’any. La seva alimentació és molt variada: tota mena de fruits, arrels, tubercles, cucs de terra, grans coleòpters, catxaps, mel, ratolins, talpons, granotes, gripaus, serps… A la tardor… Continua la lectura →

Vesc – Viscum album Planta dioica, amb tiges llenyoses, de la família de les lorantàcies, coneguda pel nom de vesc o visc. De fulles oposades, coriàcies, obtuses, gruixudes simples, d’un verd groguenc. Flors petites de color groc verdós. Fruit en forma de baia, translúcid, brillant i de polpa viscosa blanquinosa, amb una sola llavor. Floreix en primavera i els fruits maduren a la tardor. Creix hemiparàsita sobre pins, avets i planifolis. L’associació entre el vesc i l’arbre, pot ser comparada a una simbiosi, doncs a l’hivern quan l’arbre no te fulles, el vesc, sempre verd, li permet aprofitar els productes de l’assimilació fotosintètica, però, quan hi ha massa vesc sobre… Continua la lectura →

Llúdriga – Llutra lutra La llúdriga és un mamífer carnívor, de la família dels mustèlids, d’activitat nocturna i crepuscular. D’un metre de llargada, orelles petites, cos prim, potes curtes amb dits palmats, la cua cònica que utilitza com a timó, pèl espès i finíssim. Adaptada a la vida aquàtica, -pot submergir-se fins a cinc minuts-, viu a la vora dels rius i es nodreix de peixos. A la primavera prepara el cau, una excavació feta a les vores del rierol on viu. L’entrada és per sota l’aigua, des d’on s’arriba a una cambra situada per damunt del nivell de l’aigua, que comunica amb l’exterior per un forat que serveix de… Continua la lectura →

Castanyer – Castanea sativa El castanyer, és un arbre de gran bellesa, de la família de les fagàcies. Gran i vigorós pot sobrepassar els 20 m. d’alçada. Creix a la muntanya mitjana en sols silicis, profunds i ben drenats. Quan es talla, la soca rebrota i es formen les perxes. La seva capçada és ampla i densa amb branques gruixudes. De tronc robust, l’escorça, bruna i fosca, està clivellada longitudinalment. Les fulles, caduques, són simples, alternes i peciolades; de forma oblonga i lanceolada de 10 a 15 cm. de llargada; l’envers és verd lluent; el revers té una cobertura de pèls, al començament, de color verd; les vores són dentades;… Continua la lectura →

Rosella – Papaver rhoeas Herba anual híspida, de la família de les papaveràcies, coneguda popularment pel nom de rosella, paparota, badabadoc, galleret… Amb una pilositat de pèls rígids, drets i blancs. Les fulles, profundament dividides en segments dentals fan de 3 a 15 cm, les inferiors són peciolades i les de la tija, sèssils. Les flors, es componen d’un calze verd, inclinat, de dos sèpals que cauen quan s’obra la flor. Una vegada obertes, les flors, solitàries, amb quatre pètals de 5 a 8 cm, són molt vistoses, d’un vermell viu amb una taca negre a la base. Els pètals es desprenen i cauen amb molta facilitat. El fruit és… Continua la lectura →

Gall Fer -Tetrao urogallus Tetraònid de la família dels Gal·liformes, símbol de l’avifauna pallaresa. Conegut popularment pel nom de gall salvatge o gall fer. És de costums esdentaries i difícil de veure. El mascle amida 85 cm. de llargada i pesa normalment de 3,5 a 5 quilos. El seu plomatge és obscur, gairebé negre, amb reflexos verdosos al pit; té l’ull envoltat per d’una pell nua i vermella; una gran cua arrodonida i el bec de color clar. La femella, anomenada gallina, fa uns 61 cm, pesa uns 2 kg., té una coloració on domina el castany. S’alimenten d’herbes, larves de formiguers, aglans, fruites del bosc, i s’empassa pedres per… Continua la lectura →

Trencalòs – Gypaetus barbatus Ocell carronyaire de l’ordre dels falconiformes, de la familia dels accipítrids. Necròfag (el més gran d’Europa), conegut popularment pel nom de Trencalòs, l’únic ossívor o menjador d’ossos del planeta. Pot arribar fins a 2,77 m. d’envergadura i un pes mitjà de 6 kg., d’ales llargues, estretes, i cua llarga romboïdal. El dors, les ales i la cua són de color gris fosc, quasi negre, i té blanc el raquis de les plomes. Les parts inferiors són ataronjades-groguenques quan són adults. Des de la base de les mandíbules li neixen unes filoplomes a tall de barbeta, de color ben negre; d’ací li ve el nom llatí de… Continua la lectura →