Arxius de: Natura

Llúdriga – Llutra lutra

Llúdriga – Llutra lutra La llúdriga és un mamífer carnívor, de la família dels mustèlids, d’activitat nocturna i crepuscular. D’un metre de llargada, orelles petites, cos prim, potes curtes amb dits palmats, la cua cònica que utilitza com a timó, pèl espès i finíssim. Adaptada a la vida aquàtica, -pot submergir-se fins a cinc minuts-, viu a la vora dels rius i es nodreix de peixos. A la primavera prepara el cau, una excavació feta a les vores del rierol on viu. L’entrada és per sota l’aigua, des d’on s’arriba a una cambra situada per damunt del nivell de l’aigua, que comunica amb l’exterior per un forat que serveix de… Continua la lectura →

Castanyer – Castanea sativa

Castanyer – Castanea sativa El castanyer, és un arbre de gran bellesa, de la família de les fagàcies. Gran i vigorós pot sobrepassar els 20 m. d’alçada. Creix a la muntanya mitjana en sols silicis, profunds i ben drenats. Quan es talla, la soca rebrota i es formen les perxes. La seva capçada és ampla i densa amb branques gruixudes. De tronc robust, l’escorça, bruna i fosca, està clivellada longitudinalment. Les fulles, caduques, són simples, alternes i peciolades; de forma oblonga i lanceolada de 10 a 15 cm. de llargada; l’envers és verd lluent; el revers té una cobertura de pèls, al començament, de color verd; les vores són dentades;… Continua la lectura →

Rosella – Papaver rhoeas

Rosella – Papaver rhoeas Herba anual híspida, de la família de les papaveràcies, coneguda popularment pel nom de rosella, paparota, badabadoc, galleret… Amb una pilositat de pèls rígids, drets i blancs. Les fulles, profundament dividides en segments dentals fan de 3 a 15 cm, les inferiors són peciolades i les de la tija, sèssils. Les flors, es componen d’un calze verd, inclinat, de dos sèpals que cauen quan s’obra la flor. Una vegada obertes, les flors, solitàries, amb quatre pètals de 5 a 8 cm, són molt vistoses, d’un vermell viu amb una taca negre a la base. Els pètals es desprenen i cauen amb molta facilitat. El fruit és… Continua la lectura →

Gall Fer -Tetrao urogallus

Gall Fer -Tetrao urogallus Tetraònid de la família dels Gal·liformes, símbol de l’avifauna pallaresa. Conegut popularment pel nom de gall salvatge o gall fer. És de costums esdentaries i difícil de veure. El mascle amida 85 cm. de llargada i pesa normalment de 3,5 a 5 quilos. El seu plomatge és obscur, gairebé negre, amb reflexos verdosos al pit; té l’ull envoltat per d’una pell nua i vermella; una gran cua arrodonida i el bec de color clar. La femella, anomenada gallina, fa uns 61 cm, pesa uns 2 kg., té una coloració on domina el castany. S’alimenten d’herbes, larves de formiguers, aglans, fruites del bosc, i s’empassa pedres per… Continua la lectura →

Trencalòs – Gypaetus barbatus

Trencalòs – Gypaetus barbatus Ocell carronyaire de l’ordre dels falconiformes, de la familia dels accipítrids. Necròfag (el més gran d’Europa), conegut popularment pel nom de Trencalòs, l’únic ossívor o menjador d’ossos del planeta. Pot arribar fins a 2,77 m. d’envergadura i un pes mitjà de 6 kg., d’ales llargues, estretes, i cua llarga romboïdal. El dors, les ales i la cua són de color gris fosc, quasi negre, i té blanc el raquis de les plomes. Les parts inferiors són ataronjades-groguenques quan són adults. Des de la base de les mandíbules li neixen unes filoplomes a tall de barbeta, de color ben negre; d’ací li ve el nom llatí de… Continua la lectura →

Llorer – Laurus nobilis

Llorer – Laurus nobilis Arbre de la família de les Lauràcies conegut popularment pel nom de llorer, d’una alçada de 8-12 m. Fulla permanent de color verd fosc, clara al revers, dura i lanceolada. La flor, unisexual, té 4 pètals blanc-grogosos i neix als extrems de les branques en pomells de 5 o 6 flors al costat de les fulles. Floreix a la primavera. El fruit és una baia negra i brillant. La propagació es fa a partir de llavors, esqueixos, colgats i rebrots. Resisteix temperatures fins a 15ºC sota zero. Les fulles es cullen a la tardor i fregant-les, se’n desprèn un olor balsàmic. El llorer gaudia d’un gran… Continua la lectura →

Libèl·lula – Odonat

Libèl·lula – Odonat Pterigots de gran envergadura, coneguts popularment pel nom de cavallets del diable, estiracabells, avions, libèl·lules, espiadimonis o damisel·les. De cos allargat, amb 4 ales membranoses amb un reticle venós abundant que determina la classificació. El cap immòbil. Ulls compostos voluminosos. Antenes curtes. Peces bucals de tipus mastegador. Mandíbules fortament dentades. Tòrax robust més petit que l’abdomen i que fa que les llargues potes, es col·loquin a la part del davant. L’abdomen cilíndric i llarg te 10 segments i a l’extrem caudal presenta dos cercs. Els adults tenen un vol ràpid i sorollós, mentre que els anomenats cavallets del diable presenten un vol més lent, indecís i silenciós.… Continua la lectura →

Molsa – Briates

Molsa – Briates Plantes de la família dels briòfits, fixades al substrat per mitjà de rizoides, de caulidis amb fil·lidis disposats a l’entorn i espores que originen un protonema filamentós. Creixen en grups, d’aspecte delicat, són molt fràgils sobretot en estat sec. Es troben des de la terra baixa fins l’alta muntanya. Hi ha aprox. 15000 espècies. Tenen diferents formes i dimensions: coixinets densos, gespes esponjoses de superfície ondulada, arborescents, catifes, xarxa… La majoria són de color verd en els seus diferents tons pàl·lids: verd clar, daurat, blavós, rosat, purpurí, fosc negrós, groguenc vermellós, verd gris o platejat, blanquinós, verd vermellós, grogós, olivaci…En general viuen en ambients humits i ombrívols:… Continua la lectura →