Les glaceres són un tret distintiu de l’alta muntanya, són elements que li confereixen un encant especial per a excursionistes, naturalistes i científics, i els Pirineus, no en són una excepció. D’ençà de la fi de la darrera glaciació, però, ara fa 18.000 anys, les glaceres pirinenques, amb llengües de gel que arribaren fins els 40 km de longitud, es refugien actualment als circs més alts de la serralada.  Són l’últim reducte d’aquelles grans llengües de gel que cobrien el nostre Pirineu Català, convertint-se en autèntiques peces de museu de la nostra historia geològica.

 

Aquestes masses de gel es troben ja en retrocés des de la Petita Edat de Gel (a mitjans del  S.XIX), però és degut al canvi climàtic, manifestat entre altres aspectes per un escalfament global i una reducció de les precipitacions en forma de neu,  el responsable d’un marcat retrocés d’aquestes glaceres durant les dues últimes dècades.

En només un quart de segle (de 1982 al 2008) les glaceres del Pirineu van perdre el 53% de la seva superfície, però també han experimentat una reducció del seu gruix.

 

En el cas de la glacera de la Maladeta, des del 1991, quan es va començar a fer mesures de seguiment, s’ha observat una pèrdua d’espessor de més de 12 m. Tot i així, les glaceres més importants dels Pirineus encara mantenen gruixos gens menyspreables pròxims als 30m.

Aquest retrocés és un fenomen generalitzat a tota la serralada. Glaceres que presentaven fa 30 anys moviments i esquerdes típics de la seva dinàmica, han quedat reduïts a simples plaques de gel sense dinàmica ni moviment, coneguts com a congestes, el pas previ a la seva extinció.

En l’actualitat als Pirineus hi ha un total de 65 aparells (glaceres i congestes), distribuïts entre els Pirineus centrals de França i Osca. Tots ells situats per sobre dels 3000m, en regions orientades a cara nord, ombrívoles i poc exposades al sol. És per això que encara sobreviuen, però fins quan? D’acord amb la tendència actual de les condicions climàtiques, es preveu que l’extinció d’aquests aparells glacials serà progressiva fins a la seva completa desaparició, no arribant a superar la dècada de 2040. Serà llavors quan aquelles espectaculars fotografies captades per excursionistes i naturalistes del segle passat passaran a ser una estampa per al record.

 

Als Alps, on les glaceres són un important atractiu turístic han instal·lat unes fundes cobrint algunes glaceres entre maig i setembre, i que fins al moment ha donat bons resultats. La finalitat principal d’aquestes mesures és protegir el turisme glacial i els esports de neu. No obstant això, aquest mètode no és econòmicament viable per protegir el planeta de forma global.