LA GEODIVERSITAT S’INCORPORA AL PATRIMONI DELS PARCS NACIONALS Diversitat biològica
Txell Centeno – www.guiesdelparc.org – Fotografies de Magí Gras i Txell Centeno
Per primera vegada, el Congrés Mundial de Parcs Nacionals, celebrat el passat mes de novembre a Sidney (Austràlia), i que té lloc cada 10 anys convocat per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació
de la Naturalesa), ha incorporat la geoconservació al seu programa d’activitats. Amb aquest pas, la geodiversitat s’equipara, per fi, a la diversitat biològica, i adquireix un merescut reconeixement com a patrimoni digne de ser conservat i també divulgat. Avançant-se a aquesta decisió, el Organismo de Parques Nacionales (OAPN), que representa els 15 parcs nacionals de l’Estat espanyol, inclòs el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i el Instituto Geológico y Minero de España (IGME) van començar a editar i publicar, des del 2002, unes guies geològiques de cada parc nacional, posant de relleu la interessant i variada riquesa geològica d’aquests espais que ostenten el major grau de protecció de la Península ibèrica. I afortunadament, el substrat rocós és, de tots els components de les àrees naturals, el menys susceptible de patir canvis a causa de l’acció humana.
En el cas del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, la guia geològica va veure la llum fa escassament un any, redactada per Albert Martínez i amb la col·laboració de diversos experts, amb abundants mapes, material didàctic i il·lustratiu. Es tracta d’una obra de referència per als guies interpretadors i per a qualsevol persona interessada en la extraordinària expressió geomorfològica que representa el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, les principals característiques del qual són, justament, la roca i l’aigua. En aquesta guia descobrim com, dins la gran massa granítica que és bàsicament el nostre Parc, hi ha una gran varietat d’altres materials geològics, que van dels granits a les calcàries i fins i tot marbre blanc, distribuïts per diferents punts de les seves valls glacials.Com s’explica en aquesta guia geològica del Parc nacional, “durant els processos de formació de la serralada pirinenca, les primitives roques sedimentàries van ser transformades en la seva estructura a causa de les grans pressions i temperatures a les que van ser sotmeses en les conques sedimentàries. Les més antigues tenen gairebé 500 milions d’anys, són les pissarres de color marronós del Cambroordovicià, o d’altres de color negre del Silurià (445- 415 m.a.). Trobarem també roques de tipus calcari que presenten un grau de metamorfisme baix, que pertanyen al Devonià (415-360 m.a.) i han donat lloc a cims tan emblemàtics com Els Encantats o el Bony Blanc”, formats per les citades calcàries metamorfitzades que s’anomenen calcosquists. Les roques granítiques del Parc, que són les més abundants, es van emplaçar al final del Paleozoic, fa uns 300 milions d’anys i formen part del grup de les anomenades granodiorites. Les trobaren en zones tan visitades com la zona alta de les riberes de Sant Nicolau, de Caldes o del riu Escrita o de la capçalera de la vall Fosca, el massís de Besiberri, Colomès o la vall de Gerber.
SABÍEU QUE? …
Per construir Sant Joan de Boí, una de les nombroses esglésies romàniques de la vall de Boí declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000, s’hi van utilitzar molts dels esmentats materials geològics i si observem l’àbsis de l’església hi trobem un interessant mostrari de les roques que podem veure en tot el Parc, com pissarres, travertins o pedra tosca, granodiorites, pòrfir, corniana o quars?:
1. Pissarres: provenen de sediments de tipus argilós, fosc, a les cobertes i sostre.
2. Travertins o pedra tosca: roques carbonatades, més dures, usades per a les ornamentacions.
3. Corniana: roca metamòrfica, molt dura, provinent del metamorfisme de contacte d’un magma a alta temperatura.
4. Quars: roca de color blanc molt dura, rica en sílice.
5. Pòrfir: roca ígnia, amb una textura característica pels cristalls grans en una matriu de gra fi.
6. Calcària: roca sedimentària amb gran quantitat de carbonat càlcic.
7. Granodiorita: roca ígnia de tipus granític, amb quars, mica i feldespat, la més abundant al Parc.
Puntuació: 4,75 de 5 - 4 Vots
Carregant ... - 1.663 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
