Josep Moragues, fou un lluitador a les comarques catalanes i un gran militar català fidel a les seves conviccions i el seu deure, fins a la mort. No es pot precisar el lloc on va néixer, però és a Sort on està vinculada tota la seva vida i on s’ha conservat fins avui la seva Casa Pairal: casa Gayó, presidida per l’escut d’armes. La mateixa Diputació de Lleida, l’any 1966, va col·locar-hi oficialment una placa recordant el seu naixement.
Neix a l’últim terç del segle XVII, en una família de terratinents de rang aristocràtic. Estudià a l’Acadèmia del Braç Militar de Barcelona fins a l’edat de 21 anys, d’on en va sortir als vint anys, destinat a La Seu i a Puigcerdà, per a fer-hi les pràctiques per al seu nomenament d’oficial. Es va casar amb Magdalena Giralt, d’una casa també benestant de Sort. Aleshores Moragues tenia ja un càrrec militar i estava destinat a La Seu d’Urgell. Havia intervingut amb heroisme en el setge que havia sofert Barcelonaabans de signar-se el Tractat de pau de Riswick (20 de setembre de 1697). Després tornà al seu destí
militar alternant la seva estada entre La Seu i Sort.
Durant el període de l’any 1701 al 1704 en que la Guerra de Successió es va mantenir més o menys amb certa reserva, Moragues fou una mena d’enllaç entre els partidaris dels austríacs i el príncep Darmstadt.
Durant aquests anys Moragues va establir una relació íntima amb tots els que no acceptaven els Borbons i reaccionaven en contra de les imposicions que s’establien a Catalunya. Sovint, amb els seus escamots de combatents, Moragues passà pel Congost de Collegats per anar a fustigar les tropes filipistes.
El Pacte de l’Hospitalet, principi del desenllaç:
Felip V, després de deliberar amb els seus consellers, oferí una suma de diners important a qui fes presoner, viu o mort, al que era el cap superior de les milícies populars de la zona nord de Catalunya. Moragues va estar una temporada malaltís i mig amagat a Sort,
però pel maig del 1714 ja es troba en plena activitat guerrillera.
El general filipista Vallejo portà la repressió fins al punt de detenir les famílies dels principals revoltats, inclosa la pròpia muller de Moragues, Magdalena.
Fou detingut a causa d’un delator i els filipistes el portaren a la presó encadenat i s’intentà de fer-li un judici que era una farsa. Fou torturat, jutjat i condemnat a mort i executat amb un refinament especial, cercant les màximes humiliacions que li podien proporcionar…
volien produir una sensació de pànic, al mateix temps que volien venjar tota la seva fidelitat a la causa catalana. El despullaren de tots els atributs militars i el jutjaren com un vulgar assassí. El desvestiren,
li posaren una camisa de penitent i el feren caminar descalç pels carrers fins al lloc de l’execució.
No respectaren el seu cadàver, l’esquarteraren i col·locaren el seu cap en una gàbia que penjaren al Portal del Mar amb un rètol de fusta en llatí, hi va estar durant 12 anys. Mentre, la seva vídua, Magdalena,
fou perseguida, empresonada i amb tots els béns confiscats. Al sortir de la presó passà un any i mig al llit, malalta.
El 1981 es portà a terme a Sort l’Homenatge i inauguració del Monument al General Moragues. Dissenyat i modelat per l’escultora Rosa Martínez de Madiroles.
Recomanem el llibre “Homenatge al General Moragues”.
Col. Catalans il∙lustres editat per la Generalitat de Catalunya.
Puntuació: 3,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 1.991 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
