El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, ha presentat avui les dades del darrer estudi sobre les dinàmiques dels canvis en els usos i cobertes del sòl en els períodes 2002 – 2007 i 2007 – 2012. L’estudi mostra que entre 2002 i 2007, el 84,2% de les àrees es mantenen invariants, mentre que entre el 2007 i el 2012 aquest percentatge augmenta fins al 97.2%.

 

En el primer període estudiat, el 15,8% del sòl modifica els seus usos mentre que, en el segon, els canvis s’alenteixen i només varien els usos en el 2,8% del sòl. El treball analitza l’evolució dels usos del sòl cada cinc anys, que és l’etapa que es considera mínima per avaluar alteracions de cobertes de sòl.

 

L’anàlisi es realitza, d’una banda, sobre la base dels mapes d’usos de sòl elaborats per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) el 1987, 1999, 1997 i 2002, que han sigut analitzats i adequats al nou sistema de referència cartogràfica pel Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per altra banda, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), per encàrrec de la Generalitat, ha analitzat el 2007 i el 2012. D’aquesta manera, s’estudien els canvis observats en els usos del sòl en períodes de cinc anys, i, també, la velocitat de transformació segons l’evolució quinquennal entre el 1987 i el 2012.

 

L’objectiu és analitzar l’evolució dels usos i cobertes del sòl, i els seus impactes en el medi ambient i el paisatge. Els usos i cobertes del sòl estudiats es divideixen en 23 categories que s’agrupen en 5 grups:

 

 

De l’estudi es desprèn que el 53% del territori català està integrat per matollars (25% del total), boscos aciculifolis (16% del total) i conreus herbacis de secà (12% del total), mentre que les infraestructures viàries, les congestes, els sorrals i les platges, la vegetació de zones humides, els prats de terra baixa, i les aigües continentals, representen menys de l’1% de la superfície total del país.

 

Les dades mostren un creixement positiu de la superfície ocupada pels boscos. Es constata un augment de 3.267 ha cada any de mitjana. Així, s’ha passat de les 967.978 ha el 1987 a les 1.049.665 ha el 2012, amb un màxim de 1.067.259 ha el 2007. Els boscos representen aproximadament un 30% de la superfície del territori català.

 

En el darrer període estudiat (2007-2012), però, els boscos han patit una regressió de 17.594 ha, la qual cosa representa una pèrdua de l’1,7% respecte el total de superfície de bosc a Catalunya, a conseqüència dels incendis registrats en aquest període.

 

El 76% de la superfície ocupada per bosc l’any 2002 ho continuava estant l’any 2007 i, d’aquesta, el 87,94% ho continuava estant l’any 2012. Entre 2007-2012, els guanys de superfície ocupada per bosc es produeixen principalment a costa de les bosquines i prats (el 87,09% del total de canvis succeïts en aquesta categoria durant aquest període). Aquests canvis semblen coherents amb els processos de successió ecològica.

 

 

 

 

Pel que fa a bosquines i prats, l’estudi mostra una tendència positiva quant a creixement de les superfícies ocupades per bosquines i prats en el període 1987-2012, tot i que aquesta és una de les categories més afectades per fenòmens com els incendis, fet que la converteix en especialment variable al llarg del temps. Així, s’ha passat de 917.550 ha el 1987 a 951.634 ha el 2012, amb un màxim de 964.140 ha el 2007.

 

L’increment mitjà de bosquines i prats al llarg del període 1987-2012 ha estat de 1.363 ha cada any, amb un màxim entre 2002 i 2007 de 10.661 ha cada any. La disminució més important es va donar entre el 1987 i 1992, de 6.104 ha menys cada any. En l’últim període analitzat, entre 2007 i 2012, la disminució ha estat de 2.501 ha cada any (12.507 ha menys en tot el període).

 

 

 

 

La tendència general entre 1987-2012 ha estat de reducció de la superfície ocupada pels conreus. S’ha passat de les 1.097.519 ha el 1987 a les 940.124 ha el 2012. El període 2002-2007 és el de màxima pèrdua de conreus, amb 24.124 ha menys cada any, coincidint amb el període de màxima velocitat en el creixement de zones urbanes i vies de comunicació.

 

A partir de 2007, però, es detecta una certa recuperació, amb 15.883 ha més en 2012. La superfície destinada a ús agrícola arriba al 30%, sobretot de conreus herbacis de secà, amb una mitjana de 598.878 ha el 2007 i el 2012. Els fruiters de secà representen aproximadament un terç d’aquesta superfície (200.580  ha), seguit dels conreus herbacis de regadiu (172.855 ha), els fruiters de regadiu (94.381 ha) i les vinyes (67.374 ha).

 

El període 2007-2012 presenta una certa recuperació de superfície amb una velocitat creixement de 5.460,1 ha/any. En aquest sentit, de la superfície total ocupada per conreus l’any 2012, un 1,21% (64,75 % dels canvis) prové de zones ocupades per bosquines i prats el 2007. Altres donadors han estat els boscos (19,01% de les donacions) i els sòls amb vegetació escassa o nul·la (15,22% de les donacions).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les zones urbanitzades, juntament amb les vies de comunicació, representen aproximadament un 5% del total de Catalunya. L’estudi mostra un augment any rere any de la superfície destinada a zones urbanes i vies de comunicació, tot i que la velocitat a la qual ho fa disminueix. Aquest ús ha passat de les 87.926 ha del 1987 a les 178.187 ha del 2012. En el període 1987-1992 és quan va créixer a més velocitat (5.539,6 ha/any) mentre que en el període 2007-2012 va créixer de manera més lenta (189,2 ha/any).

 

El creixement d’aquest ús prové majoritàriament de conreus (42,54% dels canvis) i de superfície que s’ha guanyat al mar (24,39% dels canvis).

 

 

 

 

 

Finalment, l’estudi mostra una elevada variabilitat en la categoria de sòls amb vegetació escassa o nul·la, encara que la tendència general indica una reducció de prop de 1.478 ha cada any de mitjana. El període 2002-2007 presenta la disminució més acusada, amb 5.912 ha menys cada any.

 

L’anàlisi de l’origen de les zones de vegetació escassa o nul·la del 2007 i del 2012 mostra que un 32,93% i un 7,13% de les àrees, respectivament, provenen de superfícies que abans estaven ocupades per bosquines i prats o per conreus. Aquests canvis, deguts a incendis, a obres prèvies a processos d’urbanització o d’obertura de carreteres, etc., representen el 84,96%.