Cosí de la ceba: el cibulet
El secret d’un plat espectacular moltes vegades està en una bona
guarnició, sense desmerèixer les matèries primeres més nobles, per
descomptat. És aquí on entren en joc les herbes aromàtiques com el
cibulet, cebollino en castellà.
Cosí germà de la ceba, però de sabor més suau, el cibulet (Allium
schoenoprasum) és una planta perenne de la família de les al·liàcies i
es creu que és originària d’Euràsia i Amèrica del Nord.
S’acostuma a sembrar a principis de la primavera i la collita del cibulet es pot fer en qualsevol època de l’any, només cal que hagi crescut un bon pam. Habitualment es consumeix fresc, però també es pot emmagatzemar assecat o congelat i, així, en podrem
disposar quan ho necessitem.
A la gastronomia se n’aprofiten sobretot les fulles, verdes, allargades, de forma cilíndrica i buides per dins, i que formen uns matolls densos. Els bulbs són de color blanc i estan enterrats
a terra, mentre que les flors són de color malva o púrpura, molt
vistoses.
El cibulet és ric en vitamines A, B i C i aporta poques proteïnes i lípids.
A més, conté al·licina, un agent antibacterià que es pot utilitzar com
a desinfectant i fungicida, però cal tenir en compte que l’all i la ceba en tenen molt més i serien més efectius si els volem emprar amb aquest fi.
Ja siguin crues, picades i amanides, o cuites en salses i truites, les fulles de cibulet li donen als plats un toc aromàtic i un punt picant característic.
A la gastronomia lionesa, per exemple, tenen un plat anomenat
cervelle de canut que conté cibulet picat. I més a prop, a casa nostra, el podem trobar en amanides o salses i com a guarnició per a carns i peixos, entre molts altres plats.
Si us agrada el seu sabor i voleu donar un toc sofisticat als vostres
plats, mengeu cibulet, que és ben bo. Bon profit!
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 4.130 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
