Cinema i gastronomia
per Núria Casaubó- Enrique Beck
La gastronomia és una disciplina que tracta sobre la relació de l’ésser humà amb l’alimentació i. també, l’entorn o el medi ambient on vivim. Aquesta definició engloba tantes coses que on diu gastronomia podria dir sense pertorbar el sentit, societat o cultura.
El menjar, la cuina, l’agricultura, els costums i rituals al voltant d’una taula ben o pobrament servida acaba sent, com aquell qui diu, el lloc més humà, més socialitzant, més definitori del que som, nosaltres, els éssers humans. Un lloc privilegiat per observar-nos.
El cinema que té per temàtica directa o indirecta la gastronomia és desorbitant tant en ficció com en documental, i això, sense tenir en compte que, pràcticament no hi ha film en què no aparegui una escena referida al menjar. Per mostrar un botó, recordem la curiosa manera de preparar els espagueti de Jack Lemmon a “El apartamento” de Billy Wilder.
La primera i jo diría ineludible, i aliena a l’expansió actual del tema, va ser “El festín de Babette” (Babettes gaestebud) de l’any 1987 dl director Gabriel Axel. Ja la hem passat un parell de vegades a L’altreCine. Una historia on entren en competència dues formes d’entendre la vida i la cuina. I aquesta vegada guanyen els bons. L’altra, molt diferent, pren l’escusa d’el sopar del dia de l’epifania a Irlanda per fer-nos sentir el valor de viure. “Dublineses” del director John Huston. Curiosament del mateix any que “El festín de Babette”.
En la secció d’animació també tenim una molt bona pel·lícula “Ratatouille” del 2007, del director Brad Bird. Una producció de la companyia Pixar, (la que va realitzar “Toy Story” o “WALL-E”) que ens proposa un “tour de force”: que una rata aconsegueixi ser la reina de la cuina d’un prestigiós restaurant. ¿Qui vol una rata dintre d’una cuina?
“Vatel” (2000) de Roland Joffé és una història d’època (segle XVII) a França en la que els grans i sumptuosos banquets, d’interminables plats durant tres dies i tres nits, ens mostren del que pot ser capaç un ric per seduir un rei i aconseguir un càrrec a la cort. Depardieu fa un paperàs.
“Chocolat” també del 2000 de Lasse Hallström és una història que camina entre el conte de fantasiós i el romanticisme. La xocolata, com tothom sap, va ser prohibida per l’església perquè es va considerar una droga massa excitant i pervertia a pobres i rics, sacerdots i monges sense distinció. No van tenir gaire sort amb la prohibició perquè no hi ha mossèn ni papa que no espavili per donar fi a una missa si està invitat a un tassó de negra i espessa xocolata.
Documentals sobre cuina i gastronomia n’hi ha molts, cada vegada més, tot cuiner amb estrella té el seu documental. Aquest mes de març destacarem el “Super Size Me” (2004) de Morgan Sporlock on veurem els estralls que fa el menjar ràpid si ens acostumem a ell i ens oblidem que menjar és plaer, però també nutrició. Us esperem a gaudir d’un bon menú cinèfil.
Puntuació: 4,25 de 5 - 4 Vots
Carregant ... - 2.568 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
