PREVISIÓ D’ALLAUS
Darrerament, la pràctica de l’excursionisme hivernal al nostre país disposa de més adeptes, itineraris, passejades, curses, aquest fet fa que també cada vegada es prenguin més precaucions vers la nostra seguretat a la muntanya, tot i així no cal baixar la guàrdia ja que les allaus no avisen. Alhora de preparar un sortida hivernal, ja sigui amb esquís de muntanya o amb raquetes, cal tenir en compte un seguit de variables que poden condicionar la nostra seguretat pel que fa a les allaus
Per tal d’ajudar-nos en aquesta tasca , el guia suís Werner Munter va definir, ara ja fa uns anys, el mètode del 3×3. Aquest mètode proposa valorar:
-1. Les condicions de la meteorologia i de la neu.
-2. El terreny on es desenvolupa l’activitat.
-3. El factor humà, qui desenvolupa l’activitat.
En tres moments diferents de la nostra sortida:
–1. Preparant l’itinerari des de casa.
-2. Al llarg del recorregut.
-3. Davant de punts de dificultat puntuals al llarg de l’itinerari.
La veritat és que des de casa, durant la planificació de la nostra activitat, tenim un gran poder de decisió. On anem? Amb qui anem? Quin terreny volem d’evitar? Per què?
Aleshores és quan es fa imprescindible fer ús del Butlletí de Perill d’Allaus o BPA. No tenim excusa! La majoria de serralades d’Europa i Nord Amèrica disposen d’aquesta eina i és gratuïta. Només ens cal saber-la interpretar i aplicar.
Podeu trobar els butlletins de tot el món en aquests dos enllaços:
• Europa: www.avalanches.org
• Nord Amèrica: www.avalanche.org
L’Escala de Perill d’Allaus va de l’1 al 5, incrementant la perillositat de forma exponencial a cada salt. Lògicament, les condicions per practicar esports d’hivern fora de les estacions d’esquí empitjoren de la mateixa manera. Això determina que siguem més o menys conservadors i selectius en l’elecció del terreny.
Què més ens explica el BPA a part del grau de perill? Doncs moltes coses més i, a vegades, aquesta informació és més important que el número que encapçala el comunicat.
Per dissenyar una sortida aprofitant la informació del BPA cal recordar i assimilar aquesta llista de conceptes. Aquests variables són, alhora, les que determinen el grau de perill.
• Grau de Perill d’Allaus: fixeu-vos que parla de perill i no de risc. Només ens trobarem en situació de risc si freqüentem una zona de perill. La presència de perill a la muntanya no depèn de nosaltres però sí posar-nos en risc!
• Tipus d’allaus o Situacions d’allaus: ens cal saber, per exemple, si ens trobem en una situació de neu seca o bé en una situació de neu humida. La nostra gestió del perill haurà de ser ben diferent! Evitar trobar-nos en vessants orientats al sud durant les hores de més insolació és una bona decisió per escapar-nos dels allaus de fusió.
• Localització d’aquest perill (altituds i orientacions): són poques les vegades que el perill està generalitzat. Sovint podem identificar-lo i evitar-lo traçant per zones segures. Però ens cal saber on està!
Exemple de distribució del perill en cada número de l’escala sobre una mateixa figura de terreny (de 5 a 1). El percentatge de terreny afectat i la distribució del perill són les variables més importants en aquest dibuix.
• Mida de les allaus: cal tenir molt clar si les allaus que s’esperen no seran prou grans per enterrar-nos o bé tindran el potencial suficient per enterrar-nos, ferir-nos i/o matar-nos! Pensar en les conseqüències d’un possible allau és un exercici molt útil alhora de decidir si esquiar un vessant o no esquiar-lo.
•Probabilitat de desencadenament: aquesta acostuma a ser la variable més difícil de valorar pels predictors d’allaus i també per nosaltres quan ens trobem davant d’una pala. Caurà o no caurà? Doneu-li un marge de seguretat a la incertesa i no us equivocareu!
• Tipus de terreny que cal evitar: pendents forts, zones convexes, vessants sense suport són exemples de terreny favorables al desencadenament d’allaus en situacions d’inestabilitat.
Sabíeu què?
A l’hivern entre 1950 i 1951 es van registrar unes 650 allaus, principalment, als Alps d’Àustria, França, Suïssa, Itàlia i Alemanya. Aquesta sèrie d’allaus va deixar prop de 265 persones mortes.
El zoom… Cada any es recompta una mitjana de 500 víctimes mortals arreu del món a causa de les allaus. Amb les dades de la dècada del 2000, el país més propens ha a les allaus és França amb un 21%, seguida d’Àustria (18%), els Estats Units d’Amèrica (17%), Suïssa (16%), Itàlia (12%), Canadà (9%), Espanya (3%) i Alemanya i Noruega (ambdues amb 2%)
Equip educatiu Món Natura Pirineus – Les Planes de Son
Puntuació: 4,75 de 5 - 12 Vots
Carregant ... - 2.358 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
