Josep Boixadera (1878-1938)…un fotograf del Pallars Josep Boixadera i Ponsa, va néixer a Benavent de la Conca, poble del municipi d’Isona i Conca dellà, l’any 1878 i va morir a Reus l’any 1938. El seu ofici va ser el de pastor, fins que pels vols de l’any 1900 va marxar a Barcelona, on uns anys desprès va començar a exercir com a fotògraf.  D’ell ens han quedat moltes fotografies de la Conca Dellà, centrades bàsicament a la població d’Isona. La seva obra en aquesta zona es pot dividir en quatre períodes i/o col·leccions. La primera col·lecció es data dels anys 1911-1912, i les fotografies sempre estan signades com a B.P.;… Continua la lectura →

Juan Antonio Manta…de vocacio taxidermista La Taxidèrmia, és l’art de dissecar els animals morts donant-los l’aparença de vius. La dissecació, en principi, sembla fàcil i senzilla, però no ho és. Donada la varietat d’animals que existeixen, també és diferent la forma de dissecar-los i de conservar la seva pell, que tot sovint és tan fina que sembla impossible que es pugui separar de les parts carnoses del cos. El taxidermista és també naturalista, ha de conèixer les característiques de l’animal: la disposició dels ulls, si els té oberts o tancats, la pigmentació, l’expressió de la cara, la coloració de les potes, d’el bec, carúncules, resta de membranes… perquè representin a… Continua la lectura →

Ramon Baylina…passió per la metereologia L’etapa científica de la meteorologia catalana comença en el segle XVIII, per tant, és un important legat dels nostres avantpassats. La invenció del termòmetre de Van Helmont i del baròmetre de Torricelli va fer possible la substitució de l’especulació pel coneixement objectiu. El trencaclosques de l’atmosfera ens fa difícil endevinar el procés que seguiran els fenòmens vius que la formen. La meteorologia està vinculada a la Física, Química, Estadística, Geofísica i Oceanografia. Els noms dels aparells que s’utilitzen pel seu estudi semblen formar part d’un llenguatge estrany fet només per a especialistes: Sicrometre, Anemòmetre, Baròmetre, Meteosats, Manega de vents, Pluviòmetre, Termòmetres de màxima, mínima, Registrador… Continua la lectura →

Francés Boya Alós…enamorat i presoner del’escriptura i la muntanya Obrim un llibre, i llegint-lo, ens endinsem en mons desconeguts plens de dolçor, crueltat, misteri, imaginació, reivindicació, aventura, realitat… a voltes ens fa riure, plorar, pensar o despertar a noves sensacions i sentiments que tot sovint ens són estranys… ens permet viure en un món paral·lel molt enriquidor… ens transporta a un món íntim, on podem barrejar-nos amb els personatges i viatjar per l’espai que descriu, i on només nosaltres i ningú més hi té cabuda… a voltes, és una eina d’estudi, d’adquisició de coneixements, molt útil per conservar i donar a conèixer la identitat i la història dels pobles. Pot… Continua la lectura →

Comú de Particulars… una tasca enriquidora   Després de travessar el pont sobre el riu Flamisell, a mà dreta, davant l’antiga muralla defensiva de la població, es troba un edifici emblemàtic amb aspecte de proa d’embarcació on, forjat, llegim el nom de Comú de Particulars. L’autor del projecte inicial va ser el Sr. Enric Vilanova (El Cubà) i D. Lluís Sert. L’edifici, va ser dissenyat dins de la línia “Arquitectura racionalista”, l’any 1982 per l’arquitecte Joan Arnalot, fill de la vila. Al segle XIII, La Pobla de Segur (Pallars Jussà), tenia uns 500 habitants. Tots els pagesos estaven obligats a utilitzar un molí de farina propietat de la família LLorens… Continua la lectura →

Taüll, envoltat de prats i boscos, ens dona la benvinguda. Per carrers empedrats arribem a la Residència- Casa de Pagès Ca de Casolà, on ens reben en una càlida i confortable cuina, centre vital de les cases dels pobles de muntanya, un soc de llenya crema a la llar de foc. La padrina, fent mitjons, ens fa companyia i participa en la conversa durant l’entrevista. Experimentem una gran sensació de confort i de calma… Cada any a la primavera l’Aurora Torrelles de Ca de Casolà, sortia a recollir gerds en les tarteres que hi ha a les muntanyes que envolten el poble, per fabricar-se la seva pròpia melmelada. Assabentada que… Continua la lectura →

Josep de casa Monica i Gil de casa Permicas…mans que parlen del passat   La fusta, ha estat, des de l’antiguitat, un dels recursos naturals més utilitzats per l’humanitat. Des de temps llunyans s’han venerat els boscos i s’ha celebrat el culte a l’arbre.   L’home va utilitzar arrels i troncs per tallar tots els estris domèstics, accessoris pel bestiar, per la pesca, la caça, sabates, joguines, jocs d’adults, vaixells, carros, instrument musicals… Des de l’edat mitjana, les vaixelles utilitzades per famílies importants eren de fusta i es consideraven “obra de fust”. La costum d’utilitzar recipients de fusta no ha mort del tot, encara avui, hi ha utensilis de cuina… Continua la lectura →

Pal de Paller… criatures, criatures… El teatre, tot sovint es considerat una activitat elitista i minoritària i per a molts avorrida. Anar al teatre no forma part en general de les costums habituals malgrat que durant segles ha estat una de les més antigues manifestacions de l’anima humana i un vehicle molt important de comunicació. De petits la flama del teatre i la imaginació està sempre encesa en les representacions, en el joc, en la conversa…ens movem en la realitat encantada i a voltes deformada però sempre encisadora… Perquè quan som adults abandonem aquesta pràctica saludable? És per això, que hem de valorar l’esforç de grups teatrals com “Pal de… Continua la lectura →