Valoració molt positiva de la primera Universitat Internacional d’Hivern de la Val d’Aran

0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×

Valoració molt positiva de la primera Universitat Internacional d’Hivern de la Val d’Aran

Podem dir que la 1a. Edició de la Universitat Internacional d’Hivern de la Val d’Aran del 25, 26 i 27 de gener de 2019 ha tingut una excel·lent acollida, amb més de 60 assistents, la major part d’ells de la Val d’Aran, el que vol dir que hi ha un interès pel coneixement sobre el patrimoni, en aquest cas sacre, de la Val d’Aran, per part dels seus habitants. A més, també ha tingut la participació de persones procedents de Commenges, de la Ribagorça i d’altres zones de Catalunya.


Inaugurada per la consellera de Turisme, Anna Díaz, i presentada per l’assessor en Cultura i Patrimoni del Conselh Generau d’Aran, Jèp de Montoya, han estat unes jornades d’una riquesa enorme de coneixement.


El Dr. Josep Lluís Ginovart de la School of Architecture de la Universitat Internacional de Catalunya ha aportat el seu saber sobre la investigació arquitectònica i sobre les orientacions de les esglésies araneses, amb noves tesis i teories sobre el moment de les planificacions i construccions de les mateixes .


El Dr. Agustí Costa de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili de Reus-Tarragona ha explicat tot el procés d’estudi de les esglésies araneses des d’un punt de vista arquitectònic, dut a terme per alumnes i professors d’aquesta escola durant 7 anys.


La Dra. Julia Pavón de la Universitat de Navarra ha posat sobre la taula que el privilegi d’era Querimònia, que els aranesos van reclamar a Lleida al rei Jaume II, possiblement no es va plasmar en un document fins el 15 de maig de 1328, quan va ser signat per Alfonso III el Benigne, a causa de la por dels aranesos de romandre de nou desemparats i d’un possible nou litigi entre francesos i aragonesos, davant el canvi a França de la dinastia dels Capets per la de Valois.


Carla del Valle, directora dels Museus de la Val d’Aran, juntament amb el Dr. Jordi Camps, conservador en cap del Departament d’Art medieval del Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC, han fet un repàs exhaustiu dels creadors, mestres escultors i pintors, de l’art medieval d’Aran.


Thaïs Rodés de la Universitat de Navarra, en la seva ponència sobre l’art sacre contemporani de la Val d’Aran, després d’enumerar i explicar la major part de l’obra feta en els darrers decennis, ha donat a conèixer el treball del taller de Ramon Borràs de Lleida, constructor dels retaules neogòtics de les esglésies de Vielha, Gausac, Es Bòrdes, Vilamòs i Canejan, que van perdre els seus retaules a la Guerra Civil i que gràcies a les subhastes de fusta dels seus boscos van poder adquirir aquestes peces en els anys 40 del segle passat.


Així mateix, Jordi Camps, gran especialista en escultura romànica ha aprofundit molt en l’estudi sobre el Crist de Mijaran i el Crist de Salardú, assegurant que aquestes obres no poden pertànyer al Taller d’Erill o Taller Ribagorçà com s’ha dit fins ara, sinó a un altre taller, després de les diferències d’estil i de factura observada. Assegura que va haver d’existir un Taller o Mestre de la Val, amb una tècnica ben refinada per poder arribar a fer aquestes peces d’una magnífica qualitat i perfecció. La investigadora Thaïs Rodés, en els seus recents estudis, reafirma aquesta tesi.


Elisa Ros, tècnica de Patrimoni del Conselh Generau d’Aran assegura, amb una anàlisi detallada de la documentació existent i de les restes arquitectòniques de l’església de Santa Maria de Mijaran, com ja tenia apuntat Domènech i Montaner i altres autors posteriors, que la església de Mijaran tenia en el seu origen planta basilical de les tres naus, amb pilars circulars que suportaven les voltes de les tres naus, abans de construir els arcs gòtics que podem veure a la documentació fotogràfica anterior a l’any 1938, data de la seva destrucció, i també en les restes que romanen. També ha diferenciat diverses fases constructives a l’edifici.


El Dr. Sergio Coll de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili ha explicat amb tot luxe de detalls els moments de construcció arquitectònica de les esglésies romàniques com les seves patologies i deformacions i les solucions a alguns dels seus problemes.


El Dr. Juan Antonio Olañeta de la Universitat de Barcelona després d’analitzar els 18 crismons aranesos coneguts i provar que en un gran percentatge d’ells apareixen les lletres gregues, Alfa, i Omega, i la S invertida (dreta-esquerra), ha assegurat que són ben genuïnes, i apunta que l’explicació podem trobar-la en la defensa per part de l’Església del dogma de la Santíssima Trinitat, per contrarestar a l’heretgia albigesa que ho negava. També manifesta que l’Omega, _final de tot_, es posa en lloc de l’Alfa, _principi de tot_, perquè aquests crismons, sovint situats a les parets de les esglésies que tenien el cementiri al seu peu, volien recordar que la mort no era el final, sinó el començament de la vida eterna. Amb la mateixa teoria, Jordi Camps ha mantingut la idea que tant els cristos crucificats en l’escultura en pedra a les portalades de les esglésies com les talles dels cristos en fusta farien la mateixa funció de mostrar la naturalesa humana de Crist, en contra del que proposava l’heretge albigesa.


Jusèp Loís Sans, president de l’Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia aranesa de la llengua occitana, ha explicat el moment sociolingüístic de la llengua occitana tant en tot el seu context lingüístic com a la Val d’Aran i ha presentat les publicacions de l’Acadèmia com a ens normatiu de la llengua per a la Val d’Aran i tot Catalunya.


A més de les ponències on s’han donat tota mena d’explicacions en tots els dominis com arquitectura, escultura, pintura, béns immobles … s’han visitat també, les esglésies de Sant Miquèu de Vielha, Santa Maria d’Arties, la Purificació de Maria de Bossòst , el Museu de la Val d’Aran a Vielha i l’Exposició ARAN ME + FECIT a l’església de Sant Joan d’Arties.


En alguns moments D’aquestes jornades s’han afegit les persones de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran d’Aran AUGGA que han mostrat un gran interès per les explicacions.

FluixNo està malamentEstà beAquest em serveixFantàstic Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 92 visites
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
0 Flares Twitter 0 Buffer 0 Facebook 0 Email -- 0 Flares ×