Tot i el temps tardorenc la Biblioteca Pública de Sort s’ha omplert dissabte tarda per donar la benvinguda a Isaac Beà, autor del Diccionari etnogràfic pallarès que, amb il·lustracions de Sebastià Jordà, ha publicat recentment Pagès Editors.

 

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sort, Pere Bàscones, ha introduït l’acte fent referència a les paraules de Ramon Sistac en el pròleg del llibre, on es refereix al dialecte pallarès com l’ànima d’un poble i un dels trets més importants que el singularitzen com a territori, les “lloses del llosat” del que vol dir ser pallarès.

 

L’autor, Isaac Beà, ha explicat la gènesi del llibre referint-se en primer lloc al Projecte Aixalda, impulsat l’any 2006 per l’Oficina de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu (UdL) i que amb més de 200 entrevistes a veïns del Pallars Sobirà i la Vall Fosca va fer una molt important tasca de recollida lexicològica i transcripció. Posteriorment, la seva tesi El parlar del Pallars Sobirà i la Vall Fosca va guanyar el Premi Internacional de Recerca Filològica Joan Solà i a instància de l’editor Ramon Badia de Pagès Editors es va reformular per donar llum a aquest diccionari etnogràfic.

 

 

Així, segons ha dit Isaac Beà, de les més de 500 pàgines i centenars de paraules que composaven el text original, es van triar aquelles que, en relació amb els textos que les acompanyen, transcripcions de les entrevistes que permeten entreveure petites històries pirinenques i fan referència a eines i costums que sovint s’han perdut, permeten dibuixar i posar en relleu el context en què es van originar i són una manera de veure i entendre el món propis de la cultura pallaresa. 

 

Cada paraula de les incloses en el llibre va acompanyada de la seva accepció, i pel que fa als textos que les acompanyen, s’ha anat amb compte de trobar el punt intermig entre una transcripció fonètica literal i el respecte a l’ortografia normativa, tot plegat recolzat en les il·lustracions del dibuixant ribagorçà Sebastià Jordà, que destaca per les elegants introduccions a cada lletra de l’alfabet emulant tot sovint la forja del ferro pirinenca.

 

Els assistents a l’acte hi han participat aportant anècdotes sobre la seva relació amb el pallarès, com ara en el cas de les persones que van venir a viure i treballar al Pallars quan encara aquesta llengua era ben viva i sentien paraules que els eren desconegudes, o bé comentant paraules concretes del Diccionari etnogràfic i recitant el text final del llibre, en què un veí d’Isil rememora la duresa de la vida de les dones en aquestes valls en temps antics, sotmeses al jou dels seus marits. A més, les diferents aportacions han permès debatre sobre la pervivència del pallarès tot fent referència a iniciatives com les que desenvolupa l’Associació Cambuleta en la seva conservació i difusió, com és ara l’edició del recent llibre-disc Cançons en pallarès.