El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha editat nou material divulgatiu per difondre el projecte de reintroducció de l’herc (nom  tradicional amb què es coneix la cabra salvatge als Pirineus), impulsat per França. La proximitat geogràfica ha permès també l’establiment d’una població estable a la part nord del Parc i de la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars, gestionada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

 

Per millorar el coneixement de l’herc (Capra pyrenaica pirenaica), ara present també en aquest àmbit de Catalunya, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, a petició del Parc Natural Regional dels Pyrénées Ariégeoises, i amb col·laboració de la Reserva Nacional de Caça Alt Pallars, ha publicat un fulletó divulgatiu del projecte de reintroducció. L’objectiu és apropar a la ciutadania les particularitats d’aquesta espècie, que es va extingir a la zona a principis del segle XX per la pressió cinegètica.

 

 

 

Per tal de reintroduir-lo, el Parc Nacional dels Pyrénées i el Parc Natural Regional dels Pyrénées Ariégeoises van posar en marxa un projecte de recuperació de l’espècie als Pirineus francesos, amb l’alliberament d’exemplars de poblacions existents a la Península Ibèrica, concretament del Parc Nacional de la Sierra de Guadarrama, que acull hercs genèticament més similars a l’extinta població pirinenca, que no presenten problemes de consanguinitat i malalties.

Concretament, al Parc Natural Regional dels Pyrénées Ariégeoises s’han alliberat en total 95 exemplars (39 mascles i 56 femelles) entre 2014 i 2017, al paratge natural del Circ du Cagateille (Ustou), i a Coumebière (Aulus-les-Bains). En aquest període han nascut 26 cabrits, una part d’ells ja dins del vessant català, fet que demostra la bona adaptació de l’espècie a aquest hàbitat.

 

Prèviament al seu alliberament, els exemplars són examinats i sanejats per evitar la transmissió de cap malaltia als ramats, amb el qual pot conviure, sobretot a l’estiu, a les zones més abruptes, especialment amb ovelles i cabres.

 

Catalunya col·labora en el seguiment científic i l’anàlisi dels resultats que es duu a terme des de França per l’INRA de Toulouse. Encara que la cabra salvatge no és esquerpa, cal evitar destorbar l’animal, que pot estressar-se amb la presència d’excursionistes. Així, en cas de visualitzar-ne un caminant per l’alta muntanya al Parc, es recomana prendre distància i gaudir de la seva observació. També es pot col·laborar amb el projecte amb el seguiment dels exemplars observats, anotant el color del collar i dels cròtals, i la seva posició geogràfica, i adreçant les dades mitjançant al formulari present al web del projecte https://www.bouquetin-pyrenees.fr/.