EL PIRINEU AL NATURAL Ocells dels Jardins: els ocells més propers sota control Sovint ens preocupem molt de tenir inventariades les poblacions d’ocells emblemàtics, com el trencalòs, el gall fer o la perdiu blanca, per posar només alguns exemples d’ocells de muntanya. En canvi, paradoxalment, moltes vegades en sabem molt poc sobre espècies freqüents que trobem cada dia, com el pardal comú, el verdum o el rossinyol. Hi ha infinitament menys publicacions sobre el pardal, l’espècie d’ocell més abundant de Catalunya amb més d’un milió de parelles, que del trencalòs, que no arriba als cent individus. És lògic que les aus comunes despertin menys interès però no que en tinguem… Continua la lectura →

EL RACÓ DEL NATURALISTA L’ermini i la perdiu, canvi d’armari Ja immersos en les primeres nevades i endinsats a l’hivern, ja  hem tret abrics, anoracs i altra roba adient aquesta estació de fred. Doncs no som els únics, la natura també s’ha preparat: molts arbres han perdut les fulles; el teixó s’ha alimentat tot el què ha pogut i més per acumular reserves per tal de poder pseudo-hivernar; les orenetes han marxat cap a territoris de més bonança; el trencalòs s’ha afanyat a refer el seu niu i buscar llana perquè aviat farà la posta, etc. Però hi ha dos animals, estrictament d’aquests paratges alpins on vivim, que assoleixen el… Continua la lectura →

EL PIRINEU NATURAL La migració d’ocells a la Vall Fosca Còlit gris (Oenanthe oenanthe leucorhoa) aquest exemplar anellat a la Vall Fosca suposa el primer registre d’aquesta subespècie a Catalunya. Des de l’any 2010 s’han dut a terme quatre campanyes d’anellament científic d’ocells a Aguiró (La Torre de Capdella) a càrrec de l’Estació Biològica del Pallars Jussà. En aquest estudi es pretén avaluar el pas migratori de diferents espècies a través dels Pirineus, així com la importància dels prats de dall com a punts d’alimentació i repòs per als migrants. El mètode emprat per a aquest estudi ha estat l’anellament científic, que permet detectar espècies difícils d’observar al camp, i… Continua la lectura →

EL RACÓ DEL NATURALISTA Equip educatiu Món Natura Pirineus – Les Planes de Son Els noms de lloc topònims. Avui deixarem de banda els articles explícitament naturalistes, per parlar-vos d’un tema que de ben segur que us haurà cridat l’atenció; els noms de lloc, o més ben dit els topònims. Sovint, dels topònims en podem extraure informació vers la existència d’un determinat ésser viu o bé d’una característica concreta del indret on es troba, així trobem: pedres blanques, estany negre, estany blau… però no sempre es tant fàcil i senzill esbrinar l’origen del noms de lloc. La manca d’informació, ha provocat que erròniament es faci una transcripció a l’atzar i… Continua la lectura →

Teixó – Meles meles Mamífer carnívor de la família dels mustèlids conegut pel nom de teixó. D’aspecte robust i massís; cap petit, musell punxegut, orelles petites, coll curt i gruixut; potes curtes, gruixudes i plantígrades; cua curta. Pèl espès, blanc groguenc jaspiat de negre el llom, ventre i potes negres i el cap blanc amb dues bandes negres que van del musell a la nuca. No supera el metre de llargada. El pes, de 7 a 20 kg, depèn de l’època de l’any. La seva alimentació és molt variada: tota mena de fruits, arrels, tubercles, cucs de terra, grans coleòpters, catxaps, mel, ratolins, talpons, granotes, gripaus, serps… A la tardor… Continua la lectura →

Vesc – Viscum album Planta dioica, amb tiges llenyoses, de la família de les lorantàcies, coneguda pel nom de vesc o visc. De fulles oposades, coriàcies, obtuses, gruixudes simples, d’un verd groguenc. Flors petites de color groc verdós. Fruit en forma de baia, translúcid, brillant i de polpa viscosa blanquinosa, amb una sola llavor. Floreix en primavera i els fruits maduren a la tardor. Creix hemiparàsita sobre pins, avets i planifolis. L’associació entre el vesc i l’arbre, pot ser comparada a una simbiosi, doncs a l’hivern quan l’arbre no te fulles, el vesc, sempre verd, li permet aprofitar els productes de l’assimilació fotosintètica, però, quan hi ha massa vesc sobre… Continua la lectura →

Llúdriga – Llutra lutra La llúdriga és un mamífer carnívor, de la família dels mustèlids, d’activitat nocturna i crepuscular. D’un metre de llargada, orelles petites, cos prim, potes curtes amb dits palmats, la cua cònica que utilitza com a timó, pèl espès i finíssim. Adaptada a la vida aquàtica, -pot submergir-se fins a cinc minuts-, viu a la vora dels rius i es nodreix de peixos. A la primavera prepara el cau, una excavació feta a les vores del rierol on viu. L’entrada és per sota l’aigua, des d’on s’arriba a una cambra situada per damunt del nivell de l’aigua, que comunica amb l’exterior per un forat que serveix de… Continua la lectura →

Castanyer – Castanea sativa El castanyer, és un arbre de gran bellesa, de la família de les fagàcies. Gran i vigorós pot sobrepassar els 20 m. d’alçada. Creix a la muntanya mitjana en sols silicis, profunds i ben drenats. Quan es talla, la soca rebrota i es formen les perxes. La seva capçada és ampla i densa amb branques gruixudes. De tronc robust, l’escorça, bruna i fosca, està clivellada longitudinalment. Les fulles, caduques, són simples, alternes i peciolades; de forma oblonga i lanceolada de 10 a 15 cm. de llargada; l’envers és verd lluent; el revers té una cobertura de pèls, al començament, de color verd; les vores són dentades;… Continua la lectura →