Gairebé 1.600 persones visiten al Museu Hidroelèctric de Capdella l’exposició que acomiada Conxita Grangé
- L’última supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück mor amb 94 anys a Tolosa (França), just un mes després de l’homenatge que se li va rendir a la Vall Fosca, d’on era originària
- El museu ha acollit des del 26 de juliol fins al 18 d’agost la mostra ‘El camp de concentració per a dones de Ravensbrück’, un repàs a la vida de les deportades i empresonades a la localitat alemanya
El destí ha volgut que només un mes després de l’homenatge que va rebre a la Vall Fosca, hagi mort Conxita Grangé, la darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazis. De fet, el Museu Hidroelèctric de Capdella va acollir entre el 26 de juliol i el 18 d’agost l’exposició ‘El camp de concentració per a dones de Ravensbrück’, un homenatge a Grangé i a la resta de deportades i empresonades a la localitat alemanya. Per la mostra, que ha estat oberta 26 dies amb un gran èxit de públic, hi han passat 1.588 persones. Grangé, nascuda l’any 1925 a Espui, un dels 20 municipis de la Vall Fosca, i que va ser deportada al camp de Ravensbrück l’any 1944, va morir ahir a la localitat francesa de Tolosa amb 94 anys, on vivia des de fa temps.
A l’homenatge, que va tenir lloc el passat 26 de juliol, hi va assistir la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella. En conèixer la notícia del traspàs de Grangé, Capella ha escrit un tuit, assegurant que: “La seva lluita contra el feixisme i l’oblit és un exemple per a totes. Les nostres polítiques de memòria han d’estar a l’alçada del seu llegat”.
L’exposició que ha servit per acomiadar Conxita Grangé ha estat produïda per l’Amical Ravensbrück. A la mostra, 18 plafons repassaven la història de Conxita Grangé, de la seva tieta, Elvira Ibarz, i la seva cosina, Maria Castelló, que va morir poques setmanes després de l’alliberament. I també l’infern que van patir Neus Català, Carme Boatell, Mercedes Nuñez, Carme Gardell, Dolors Casadella, Constanza Martínez, Generosa Cortina i l’Alfonsina Bueno i la seva filla, altres de les dones deportades pel règim nazi.
El muntatge de la mostra el va fer de forma desinteressada, l’historiador Josep Maria Canabal, professor de secundària i coneixedor dels camps de concentració. L’historiador va completar l’exposició amb unes vies de tren, que simbolitzaven l’entrada al camp, i d’un seguit de rètols amb paraules que evoquen els sentiments que desperta veure la mostra, com silenci, oblit, humiliació o menyspreu. Alguns visitants han destacat la duresa d’alguna de les històries contades per les supervivents.
Un nou espai per a exposicions temporals
Per primera vegada, el Museu Hidroelèctric de Capdella ha obert un nou espai per a exposicions temporals. Es tracta del taller mecànic, una ubicació cedida puntualment per Endesa, i que està dins del recinte del Museu. És un edifici construït l’any 1913 i que encara està en ús.
Sobre Conxita Grangé
Va néixer a Espui, un dels 20 municipis que formen part de la Vall Fosca, l’any 1925. Des dels dos anys va viure amb els seus oncles a Tolosa de Llenguadoc. Durant la Guerra Civil, la família es va traslladar a Catalunya per lluitar amb el bàndol republicà. En finalitzar la contesa, va tornar a França. Allà va lluitar amb la Resistència als nazis. Juntament amb la seva germana, feia d’enllaç entre els guerrillers i els maquis.
Detinguda l’any 1944, va ser lliurada, torturada i empresonada per la Gestapo a França. Després de recórrer territori francès de sud a nord amb un tren amb 700 detinguts més durant dos mesos, la van internar al camp de concentració de dones de Ravensbrück. Abans de l’alliberament del camp, va caminar durant setmanes per cercar la llibertat i trobar les tropes aliades. Després de retornar a França, on ha viscut fins a la seva mort, es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.
Conxita Grangé va rebre destacades condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència. Va dedicar bona part de la seva vida a explicar la seva experiència als escolars i a mantenir viva la memòria de les dones deportades. Fins ara, era la darrera supervivent catalana dels camps de con centració i extermini nazis.
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 569 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
