El Govern activa un paquet de mesures estratègiques per al futur del Pirineu
El Govern de la Generalitat reforça el seu compromís amb el Pirineu amb una bateria d’iniciatives estratègiques en matèria de carreteres, connectivitat digital i recerca agroalimentària, concebudes per millorar la qualitat de vida, generar oportunitats econòmiques i garantir la cohesió territorial. Aquesta visió de futur per al Pirineu va ser compartida amb el món local i els agents econòmics i socials del territori en la jornada Diàlegs per Lleida que es va celebrar el passat 7 de febrer a Tremp i que va comptar amb la presència dels consellers de la Presidència, Albert Dalmau, i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig.
En el decurs de la jornada es va anunciar que s’han licitat l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental per a la millora global de la carretera N-260 (l’Eix Pirinenc) en el tram entre Xerallo i el Pont de Suert. Els estudis analitzaran diverses alternatives de traçat, inclosa una variant en túnel per evitar el pas pel coll de la Creu de Perves, de més de 1.300 metres d’alçada, en un tram de 21 quilòmetres.
L’actuació, valorada en 280 milions d’euros, s’emmarca en el conveni d’encomana de gestió signada amb el Govern de l’Estat per a la millora de l’Eix Pirinenc i té com a objectiu executar les obres de la variant durant la vigència d’aquest acord, fins l’any 2033. Es tracta d’un projecte llargament esperat i que ha de convertir l’N-260 en un potent eix de vertebració territorial, al servei de la mobilitat, l’activitat econòmica i la seguretat viària. Concretament, 150 dels 260 milions de l’encomana de gestió de l’Eix Pirinenc es dedicaran a la variant de Perves mentre que la resta, 110 milions d’euros, aniran a altres projectes al llarg de l’Eix.
Presidència
Aquesta transformació va ser un dels eixos centrals de la jornada a Tremp, amb la presentació tècnica del projecte, una taula rodona amb els alcaldes, i una altra sobre el futur del Pirineu que va comptar amb la participació de representants del sector de la construcció, l’hostaleria, el turisme, la indústria i el transport.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va destacar que “per la via dels fets i dels acords es fa avançar el país” i va fer un reconeixement a la feina en col·laboració de totes les institucions i administracions per fer possible el desenvolupament de projectes i iniciatives molt rellevant pel Pirineu. Dalmau ha defensat les encomanes de gestió com un bon model per desbloquejar projectes i planificar-los i executar-los des de la proximitat i el coneixement del territori. “Estem posant les bases d’un creixement sòlid, i avui reafirmem el nostre compromís amb el Pirineu, un territori que ha d’estar al centre de la prosperitat de Catalunya”, ha manifestat el conseller de la Presidència en l’obertura de la jornada.
El secretari de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades, va destacar que les obres a la N260, l’eix de Comiols i del Port de la Bonaigua són fruit d’un treball intern molt intens: “Són obres de millora de les infraestructures i faran que el territori sigui més resilient. Ens hem basat en les necessitats traslladades pel propi territori”. Terrades ha destacat, en la mateixa línia, les obres a l’entrada de la Seu d’Urgell, on es resoldrà un dels problemes d’accés amb una rotonda a doble nivell. També va recordar que s’està estudiant la construcció d’un tramvia entre Andorra i la Seu que podria arribar fins a l’aeroport.
35,5 milions més per a millorar la resta de carreteres d’accés al Pirineu
Paral·lelament a la millora integral de l’N-260 en el tram que uneix els Pallars amb l’Alta Ribagorça, el Govern avança en l’optimització d’altres eixos viaris estratègics per al Pirineu. En el cas de l’Eix de Comiols, també el mateix dia es van licitar les obres de condicionament del tram de la carretera L-512 entre el Pont d’Alentorn i Vall-llebrera, amb una inversió de 22 milions d’euros. Les obres començaran aquesta tardor i donaran continuïtat a la variant d’Artesa de Segre, mentre el Govern treballa en la definició dels projectes dels trams següents fins a Isona.
Pel que fa a la C-28, que connecta el Pallars Sobirà amb la Val d’Aran, el Govern impulsarà diverses actuacions per millorar la seguretat i la funcionalitat de la via. Aquest mes de febrer s’iniciarà el procés d’informació pública de l’estudi d’eixamplament i millora del traçat al seu pas pel nucli de Sorpe, a Alt Àneu, amb una inversió prevista de 10,5 milions d’euros.
A més, aquest trimestre es licitaran obres per valor de 3 milions d’euros per implantar mesures de protecció davant allaus al port de la Bonaigua, i durant l’any es faran actuacions de millora del ferm en diversos punts de la carretera, a Naut Aran.
Impuls definitiu a la fibra òptica pública al Pirineu
La jornada també va servir també per anunciar un acord clau amb el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible que permet desbloquejar el desplegament de la xarxa de fibra òptica de titularitat pública a l’Eix Pirinenc. El grup de treball constituït gràcies a l’acord de la Comissió d’Inversions en Infraestructures en el marc de les comissions bilaterals Estat-Catalunya va iniciar els seus treballs tècnics el juny de 2025. Fruit d’aquest treball col·laboratiu, i atenent la importància estratègica d’estendre la xarxa troncal del país a tot l’Eix Pirinenc (N-260), s’ha acordat dur a terme el desplegament de les canalitzacions necessàries de fibra òptica a través del conveni del Pla d’Actuacions a l’Eix Pirinenc, entre el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible i la Generalitat de Catalunya. En paral·lel, la Generalitat tramitarà l’autorització corresponent per fer l’estesa de fibra de titularitat pública per aquestes canalitzacions.
Aquest mecanisme d’execució permetrà tirar endavant una iniciativa que s’ha anat plantejant des de l’any 2020, i que ara troba, fruit de l’impuls polític i la col·laboració, la via de solució. En aquest marc, el grup de treball està fent els treballs tècnics de definició del traçat i redacció del projecte amb un equip conjunt entre el Ministeri i els departaments de la Presidència i de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat. Es preveu que el projecte del primer tram entre Puigcerdà i La Seu d’Urgell (47 km) estigui redactat el mes de març per a la seva aprovació i posterior procés de licitació d’obra. A continuació, es reproduirà el model per avançar en el desplegament al total dels 470 km de l’Eix Pirinenc.
Aquest mecanisme garanteix la viabilitat del projecte tant per part del Ministeri com per part de la Generalitat, i suposa un pas indispensable per completar la xarxa troncal de fibra òptica del país, tenint en compte que l’Eix Pirinenc (N-260) és una carretera de l’Estat. Fins ara, aquesta infraestructura digital s’ha estès àmpliament per carreteres de la Generalitat, de les diputacions i municipals, arribant a superar els 8.000 km de desplegament el desembre de 2025. Amb l’acord anunciat avui, la Generalitat accelera en l’objectiu de culminar l’extensió de la infraestructura digital al conjunt del territori.
El nou centre de l’IRTA a l’alta muntanya
El Govern reforça aquesta estratègia integral amb la creació del primer centre de l’IRTA al Pirineu català, una aposta decidida per la descentralització de la recerca i la innovació en entorns rurals. Aquest centre, que es presentarà el 19 de febrer en un acte institucional a la Seu d’Urgell, s’incorporarà a la xarxa de recerca aplicada de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) distribuïda arreu del país, integrada per 20 centres.
El conseller Òscar Ordeig va destacar que “aquest nou centre és una oportunitat única per al Pirineu català, ja que esdevindrà un nexe d’unió entre el sector productiu, la comunitat científica i les administracions, amb l’objectiu de mantenir l’activitat agropecuària, promoure la gastronomia de proximitat i revalorar els productes i subproductes locals dins d’un model d’economia circular”. En aquest sentit, va remarcar que “l’IRTA, amb més de quaranta anys d’experiència, és un centre de referència que integra una visió global amb un clar arrelament al territori”.
La llei d’alta muntanya, en marxa
D’altra banda, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica té actualment en informació pública l’avantprojecte de la nova Llei d’alta muntanya perquè les entitats i la ciutadania interessada puguin presentar-hi al·legacions. Aquesta llei és una altra oportunitat per al desenvolupament del Pirineu català. El nou marc legal es concep com a llei de foment econòmic i dinamització del territori partint de la seva singularitat i substituirà l’actual legislació, aprovada fa més de 40 anys, per fer front als nous reptes i canvis econòmics, socials, ambientals i institucionals de les darreres dècades. Entre d’altres, preveu impulsar cada sis anys un Pla d’actuacions estratègiques, que recollirà els projectes innovadors, tractors de l’economia, generadors de benestar i amb efectes supramunicipals que rebran finançament públic
Puntuació: 4,00 de 5 - 1 Vots
Carregant ... - 45 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016