EL MEGÀLIT DE PLA DE NUNCARGA A PUNT PER REBRE VISITES DESPRÉS DE LA SEVA RESTAURACIÓ
La sepultura prehistòrica es pot visitar des del dissabte 21 d’abril en un emplaçament pròxim a on va ser descoberta temps enrere.
Miquel Bach, vilatà de Peramola, impulsa la restauració del megàlit per ajudar a posar en valor el patrimoni arqueològic del municipi.
L’empresa ReGiraRocs dirigeix la intervenció arqueològica per garantir el rigor dels treballs i l’anàlisi científic dels materials.
El passat dissabte 21 d’abril, van concloure els treballs de restauració del sepulcre neolític conegut com el Megàlit del Pla de Nuncarga del Salvestró (Peramola, Alt Urgell). L’estructura prehistòrica, havia estat descoberta i desmuntada de manera fortuïta anys enrere durant la realització d’uns moviments de terres destinats a millorar les condicions agrícoles d’una finca. Sortosament, les lloses de la sepultura i els materials arqueològics que contenia van poder ser rescatats a temps i conservats.
Ara, gràcies al finançament i cessió d’un tros de terreny per part del peramolí Miquel Bach Porredon, el megàlit ha recuperat el seu aspecte original en un indret molt pròxim a l’emplaçament on va ser descobert. Amb aquesta iniciativa el seu impulsor pretén contribuir a posar en valor i fer difusió del ric patrimoni arqueològic que hi ha al municipi. Des de dissabte, qui ho vulgui pot descobrir aquest imponent testimoni del passat en una zona de fàcil accés que properament comptarà amb senyalitzacions.
Actualment, per accedir al jaciment arqueològic cal fer-ho des de la carretera que va de Tragó a Nuncarga. A l’alçada de Torrent Salar, hi ha un encreuament amb una pista de terra que surt en direcció al pantà de Rialp. Al final d’aquesta, s’hi troba un camí que condueix directe fins al megàlit.
La intervenció arqueològica, la dirigida l’empresa ReGiraRocs, especialitzada en la recerca, conservació i difusió del patrimoni cultural i naturals dels pirineus i que compta en la seva trajectòria amb experiències similars com la duta a terme al Dolmen de la Llosa (Valls de Valira, Alt Urgell). Els treballs realitzats s’han centrat en la reconstrucció física del sepulcre a partir de les lloses originals rescatades. Aquests sense s’han dut a terme emprar materials de subjecció moderns ni introduint elements externs que poguessin desvirtuar o malmetre el monument.
Mitjançant un minuciós treball arqueològic i un profund anàlisis de les fotografies i dels dibuixos que es disposaven de l’estructura abans del seu desmunt, s’ha aconseguit recuperar amb exactitud la disposició de les lloses així com la forma i l’orientació del sepulcre. La presència d’arqueòlegs ha garantit el rigor dels treballs i una acurada documentació del procés de restauració en el que s’han aplicat les darreres tècniques en fotogrametria per registrar de forma fidedigna els resultats. Així mateix, l’empresa ReGiraRocs prossegueix amb els treballs, ara ja al laboratori, revisant tota la documentació per intentar establir la localització exacta on va ser descoberta la sepultura perduda després dels mencionats moviments de terres i la reparcel·lació. Alhora, està previst que es realitzin noves analítiques als materials arqueològics exhumats per millorar-ne la comprensió.
El Megàlit del Pla de Nuncarga del Salvestró és una cista d’enterrament d’època neolítica bastida amb quatre lloses de pedra i una coberta. Aquesta estructura, segons la documentació conservada, va acollir les despulles de diversos inhumats amb els seus respectius aixovars entre els que hi havia un recipient ceràmic, útils de sílex i algunes restes de fauna. No obstant, en el moment de ser descobert, el sepulcre no conservava la coberta i una de les lloses de la capçalera havia cedit provocant que l’interior estigués ple de terra i les restes es trobessin remogudes.
El megàlit s’hauria d’adscriure en l’horitzó cultural dels sepulcres de fossa, moment en que és produeixen les primeres manifestacions funeràries. Aquesta s’inicia a finals del cinquè mil·lenni a.C. quan les comunitats establertes al nord de la península ibèrica comencen a enterrar sistemàticament part de la seva població en sepultures individuals, ocasionalment dobles o triples, caracteritzades per tractar-se de fosses excavades a terra, típiques a la zona litoral, o de cistes de pedra més pròpies de l’interior i pirineus, com el megàlit del Pla de Nuncarga del Salvestró. De confirmar-se’n l’antiguitat, seria un dels pocs testimonis que encara es conserva a tot l’Alt Urgell ja que la majoria van ser destruïts en el passat (La Vinya Erma, l’Astinyà, Sepulcre de Montjuïic d’Altes, etc.).
Puntuació: 4,50 de 5 - 2 Vots
Carregant ... - 1.018 visites[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016
