Maria Rubinat, partint de la terra… acaricia l’argila
Nascuda de la Terra, l’argila és un remei meravellós per a moltes malalties i també una matèria que modelada, permet admirar peces d’extraordinària bellesa creades pels ceramistes. La ceràmica requereix un gran coneixement de la tècnica i gust estètic i artístic, a més d’un llarg aprenentatge. Abans, quasi totes les comarques tenien algun taller, però ara queden pocs. L’aparició de nous materials va ser la causa de la gran dificultat per mantenir-los. Malgrat això han aparegut ceramistes, que, amb el seu treball individual, experimentat dia a dia, han donat una nova dimensió a la ceràmica.
Aquest podria ser el cas de la Maria. Nascuda a Mollerussa, va estudiar a l’escola d’ Arts i Oficis de Tàrrega especialitzant-se en ceràmica, una opció sense tradició en la seva família.
Una decisió espontània i plena de projectes, juntament amb el seu company, la va fer arrelar a Llesp (Alta Ribagorça), on la seva vida transcorre entre la família i el treball de ceramista.
Per a ella el material i la tècnica són un mitjà expressiu d’inquietuds i a la vegada una manera de guanyar-se la vida. Donades les dificultats, per viure econòmicament de l’obra de creació, ho alterna amb creacions més comercials que conserven la seva empremta personal. Podem admirar llums i peces decoratives, rellotges, murals, rajoles, terrissa vidrada… Experimenta amb els esmalts creant ella mateixa les seves formules, sap combinar noves tècniques, formes i colors… Refractari, Gres, Fang vermell, el Raku tècnica japonesa… Per comercialitzar i donar a conèixer l’obra té una Botiga a Caldes de Boí durant la temporada d’estiu; participa a la Fira de Lleida pel Nadal, a la Fira de Vielha… I forma part del Col·lectiu d’Artesans de Lleida.
L’ambient rural en el que viu, li permet a la Carme, gaudir de la tranquil·litat i el silenci necessaris per desenvolupar el seu treball en solitari i en llibertat. L’opció de vida que va fer juntament amb el seu company és un compromís amb la natura i el paisatge que els envolta. Durant l’entrevista, poc a poc, percebíem, com la seva llar i ells respiren al mateix ritme compassat de la natura; pedra, fusta i nombrosos detalls, tot treballat amb mans amoroses, delaten la proximitat dels seus habitants amb els recursos naturals de la Terra i el respecte que senten envers ells.
[ Valora aquesta informació fent clic als estels ]
Si t'agrada aquest canal informatiu subscriu-te al RSS !
NOTA: El comptador de visites està actiu des de 02-2016